dimarts, 10 de juliol de 2012

El GRP d'Andorra

Al Bony de la Pica (2405) en la darrera jornada del meu GRP
El febrer d'aquest 2012 va sortir la 1a edició de "Andorra GRP. La volta a tot un país" d'Andorra Turisme publicada per l'Editorial Desnivel. Tafanejant per la la Seu vaig trobar aquesta guia i em va semblar una proposta engrescadora per tenir uns dies de muntanya una mica especials. Aprofitant  els nombrosos refugis (la majoria lliures) d'Andorra, la ruta permet ajustar prou bé les jornades a les ganes de "marxa" de cadascú, sempre i quant s'estigui disposat a carregar el menjar i el material per dormir. Com que aquesta era una idea que em feia gràcia, vaig passar a planificar uns dies de travessa.

Cal dir que la guia proposa una itinerari circular de 120 km i 9244 m de desnivell estructurat en set etapes. En una primera planificació, a mi me'n van sortir cinc i, finalment, ja sobre el terreny, deixant-me portar per les ganes de tresc, ho vaig fer en quatre. Fent números ja es veu que van ser quatre jornades intenses, però la méteo em va acompanyar i vaig poder-les gaudir (tot i que no sé si el meu genoll esquerra diria el mateix en la darrera jornada).

Aquesta és una crònica del meu GRP que, per cert, vol dir Gran Recorregut del País.

Jornada 1a, dissabte 7 de juliol, Sant Julià - Refugi del Riu del Orris
Surto de la Seu amb el primer autobús cap a Andorra. És el de les set del matí i a un quart de vuit ja soc a Sant Julià. Començo aquí el GRP, en el seu punt més baix, tot i que la guia proposa començar la 1a de les etapes a Aixovall. El tram Aixovall - Sant Julià em quedarà per a la darrera jornada.


Llarga remuntada des dels 911 m de Sant Julià als 2029 m de la Rabassa que passa pels pobles d'Aubinyà i de Juverri. És entre aquestes dues localitats que pel camí trobo gerds i maduixes.

Ja per sobre d'Aubinyà, la carretera de Fontaneda per on acabaré la 4a jornada es veu al vessant oposat de la vall de la Valira
Dins del bosc, amb forta pujada, arribo a la Rabassa, que ara s'anomena comercialment Naturlandia i ofereix diferents activitats turístico-recreatives. Segueixo cap al refugi Roca de Pimes on em trobo una acampada de joves, estil colònies, amenitzada amb música, de la qual fujo ràpidament. Arribo a la Collada de Pimes (2110) i d'allà començo una nova remuntada fins al Pic Negre (2645).


Pujant de la Collada de Pimes cap al Pic Negre
Aquesta pujada, per pista, va oferint àmplies perspectives sobre el Cadí i les muntanyes que tanquen la vall del Segre pel nord. Arribo al Pic Negre (2645) amb alguns núvols que no m'impedeixen veure el Monturull (2760) o Torre dels Soldats (com l'anomena la guia).

Des del Pic Negre, el Monturull, a la dreta
Des d'aquí la baixada és ràpida cap al refugi de Claror, al qual hi arribo en tres quarts d'hora.

Habituals al prat davant del Refugi de Claror
El refugi és ampli, té font i situat en un indret agradable, però segueixo: tot just són tres quarts de dues de la tarda i el dia s'aclareix. Baixo al refugi de Perafita i segueixo tot remuntant la Collada de la Maiana per baixar, finalment, a la magnífica vall del Madriu.

La perspectiva sobre la vall del Madriu des de la Collada de la Maiana (2410)
A la vall del Madriu, a l'encreuament amb el GR 11 (2005)
Arribat al Madriu remunto poc més de 200 m fins arribar al refugi del Riu dels Orris, on arribo a les cinc de la tarda. Els qui avui compartim el refugi no trobem cap font aprop, així que ens toca agafar aigua del riu. Esperem que, en ser dins d'un lloc Patrimoni de la Humanitat (UNESCO, 2004), els bacteris siguin benèvols amb nosaltres.


El refugi del Riu dels Orris (2230)
Aquesta primera jornada ha suposat 9h 30 min d'excursió (temps total, incloent parades) per fer 29 km, 2236 m de desnivell acumulat de pujada i 923 m de baixada. El track de tot el GRP fet per Andorra Turisme es pot descarregar d'aquest enllaç. El tram d'aquesta jornada es pot veure i descarregar d'aquí:



Jornada 2a, diumenge 8 de juliol, Refugi del Riu del Orris - Refugi de Cabana Sorda
Dos dels ocupants del refugi ens llevem a les cinc. El sopar d'ahir va consistir en una bossa de menjar deshidratat i una sopeta als quals només calia afegir aigua calenta i va anar molt bé. Avui, mentre vaig fent la motxilla, escalfo aigua per afegir als flocs de civada i la llet en pols que he portat per l'esmorzar. Veig que el sistema fogonet + menjar que he portat per a les hores als refugis està funcionant. El menjar de motxilla consisteix amb galetes, barretes, nous i pols per afegir a l'aigua.

Surto a dos quarts de set i segueixo remuntant la vall del Madriu. Arribo al refugi de l'Illa uns cinquanta minuts més tard i m'hi trobo força animació. És un dels refugis que s'han emprat com a punt d'avituallament en l'Andorra Ultra Trail que s'ha estat fent aquests dies. Ahir vaig coincidir amb molts corredors i, de fet, la versió llarga anomenada Ultra Mític coincideix gairebé fil per randa amb el GRP que segueixo.

El camí segueix i passa prop de l'estany de l'Illa (2515) per després anar remuntant cap a la collada dels Pessons.

L'estany de l'Illa, en la part alta de la vall del Madriu, en anar-me apropant a la collada dels Pessons

La baixada de la Collada (2836) cap als estanys dels Pessons és molt sobtada. En poca estona arribo a la zona més planera on hi ha els diversos estanys. És un paratge de vall glacial molt bonic, amb tots els estanys per sobre dels 2300 m.

Els estanys dels Pessons des de la Collada
Des de l'estany Rodó (2370), la collada dels Pessons es veu a l'extrem dret de la carena del fons
Arribo a l'estany primer on ja es troben les pistes d'esquí i les instal·lacions de l'estació de Grau Roig. Des d'aquí el GRP segueix en direcció nord seguint pistes i camins d'aquesta estació i de la de Soldeu, ambdues en el domini de GrandValira.

Camí de Soldeu, el Montmalús i el seu entorn va quedant enrere
Poc abans d'arribar a Soldeu es passa prop del refugi del Pla de les Pedres. Vaig just d'aigua i m'hi arribo a veure si n'hi trobo, però tot és ben sec. Finalment segueixo el GRP fins la carretera de Soldeu al Port d'Envalira i trobo un hotel on en el seu bar faig una cocacola i m'omplen un dels bidonets amb aigua.

Remunto de Soldeu (1975) cap al collet d'Ortafà per anar a buscar el Pas de les Vaques i saltar cap a la vall d'Incles. Hi ha un desnivell considerable, però l'aire és fresc i la pujada no es fa pesada.

Pujant cap al collet d'Ortafà, Soldeu va quedant per sota i les pistes d'esquí es veuen al fons
Arribo al Pas de les Vaques (2560) que ja coneixia de la volta Soldeu - Vall d'Incles,que havia fet feia poc menys d'un any, i d'una sortida amb esquís.

Panorama des del Pas de les Vaques, cap al nord, amb les Basses del Siscaró
Baixo cap a les Basses i després cap a la Pleta del Siscaró, on hi ha el refugi.

A la Pleta del Siscaró, on hi ha el refugi, es veuen els pics de la Serra d'Anrodat
Des d'aquí el camí s'enfila per després endinsar-se cap a la vall de Juclar. A mesura que s'apropa a la Pleta de Juclar, sota el refugi de Juclar, el flanqueig passa per indrets pendents i amb roques on, fins i tot, s'ha muntat algun passamà.

Passamà en el camí a Juclar
Arribo al camí que de la pista de la vall d'Incles puja al refugi de Juclar. M'aturo en un mirador on hi ha gravat el nom de vàries persones i finalment arribo sota les instal·lacions del refugi. El camí gira en angle recte cap a l'oest.
El Pic d'Escobes destaca sobre l'alta vall de Juclar
El tram fins al refugi de Cabana Sorda no és d'ascens constant si no que, entremig, cal baixar sobtadament a creuar el riu del Manegor i després encara flanquejar i remuntar 300 m.

Des del Planell del Manegor (2027) es veu perfectament el Port d'Incles
Arribo al refugi de Cabana Sorda, que ja coneixia de la Volta Soldeu-Vall d'Incles i d'una excursió amb esquís al Pic de Rulhe de fa anys. Són les set en punt. La jornada ha estat llargueta, 12h 30min i el recorregut, de 29 km, 1917 m de desnivell acumulat de pujada i 1822 m de baixada. El track de la jornada és aquest:


Jornada 3a, dilluns 9 de juliol, Refugi de Cabana Sorda - Refugi del Pla de l'Estany
A les cinc cap amunt i a dos quarts de set, on the road again. Del refugi de Cabana Sorda (2295) cal saltar de vall, tot flanquejant, i remuntar un coll a 2652 per baixar cal a la Coma de Ransol i el refugi de Cóms de Jan.

Des del coll (2652) deixo ja la vall d'Incles i el domini de Soldeu - El Tarter al fons
Els propers objectius: el refugi de Cóms de Jan (a la part de baix de la zona assolellada) i la collada dels Meners, a l'esquerra del Pic de la Serrera
Arribo al refugi de Cóms de Jan (2220). El coneixia de l'excursió al Pic de Mil Menut de fa poc més d'un any. Aprofito la font del refugi per beure bé i omplir d'aigua. Ahir, al refugi de Cabana Sorda vaig haver d'agafar aigua del llac.

La Coma de Ransol des dels Cóms de Jan, amb El Tarter al fons
La pujada cap a la Collada dels Meners (2713), que dóna pas al Parc Natural de la Vall de Sorteny, és força còmoda.
Cabana sota la collada dels Meners
Arribo a la collada dels Meners que ja coneixia de l'excursió amb esquís al Pic de la Serrera d'aquest hivern passat. De la collada, el descens fins al refugi de Sorteny és de gran bellesa. El Pic de l'Estanyó, a l'esquerra, i la pala del Pic de la Serrera, a la dreta, emmarquen la capçalera d'aquesta vall.
El Pic de l'Estanyó (2915), a l'esquerra, sobre la vall de Sorteny
Baixant la vall de Sorteny
Arribo al refugi de Sorteny (1965) i segueixo cap a El Serrat, tot passant pel costat del jardí botànic de la Vall de Sorteny que havia visitat fa poc menys d'un any.

De El Serrat fins a Llorts es segueix algun tram de carretera i algun de camí, com el de la Ruta del Ferro, poc abans de Llorts. A quarts de tres, en el pont de les Moles (1422) sota Llorts menjo i bec una miqueta. Em queda una bona pujada fins al refugi de l'Angonella i, si tinc moral, un altre bon tros fins al refugi del Pla de l'Estany.
El refugi i els estanys de l'Angonella els coneixia de fa tres anys, en una interessant excursió al Pic de les Fonts. Vaig ascendint la vall i la visió sobre els pics de Casamanya, que em queden a l'esquena, és cada cop millor.

Els pics de Casamanya remuntant cap a l'Angonella

Petita aturada al refugi de l'Angonella
M'arribo al refugi de l'Angonella (2235) i agafo aigua de la font. Agafo forces i emprenc la pujada cap a la carena que dóna accés al Pic de la Burna (2615) i el Pic Clot del Cavall (2588). Un cop hi arribo, la vista des de la carena herbosa que va d'un pic a l'altre és aèria i magnífica.

Des del Pic del Clot del Cavall, l'estació d'Arinsal i el Comapedrosa
De la carena, forta baixada en direcció oest cap a les Basses de la Burna (2350) i després cap a les Bordes dels Prats Nous (2029).

Les Bordes de Prats Nous van quedant enrere camí del Pla de l'Estany
De les Bordes, tot planejant passo prop del refugi de les Fonts i segueixo per arribar, finament, al refugi del Pla de l'Estany. Coneixia el refugi d'altres excursions com la de l'ascensió amb esquís al Pic de les Fonts o d'altres dues ascensions al Comapedrosa també amb esquís ja fa més anys.

Arribant al Pla de l'Estany (2050)
Hi arribo a dos quarts de vuit. El refugi disposa de font on aprofito per rentar-me i agafar l'aigua pel sopar.

Han estat, doncs, 13 h de camí per fer 30 km, 2701m de desnivell acumulat de pujada i 2902 de baixada. Buf! El track de la jornada ha estat aquest:




Jornada 4a, dimarts 10 de juliol, Refugi del Pla de l'Estany - Sant Julià
Com ja és habitual, a les cinc, llevar-se i a dos quarts de set, sortir. Del refugi del Pla de l'Estany (2050) es baixa a les Bordes de la Coruvilla i una mica més enllà ja es troba el camí que va a buscar el pont sobre el riu Pollós. El sender puja fort fins al refugi de Comapedrosa, a 2260 m i prop del vessant sud d'aquest cim i de l'Estany de les Truites. Mentre soc al costat del refugi xerro amb una parella que també fa avui la darrera etapa del GRP; són els primers que em trobo, a banda dels de l'Ultra Trail. Bec una mica i segueixo pujant cap a la Portella de Santfonts.

El camí del refugi de Comapedrosa cap a la Portella de Santfonts
Arribo a la Portella de Santfonts, també anomenada Port Vell (2587). Hi ha bona vista de les muntanyes del Pallars. El poble de Tor és a poca distància en direcció oest.
El Comapedrosa des de la Portella de Santfonts
El camí segueix aeri cap al Port Negre, sobre l'estació d'esquí d'Arinsal.
Camí del Port Vell, que queda a l'esquerra. A l'esquerra es distingeixen les instal·lacions de Pal sobre el coll de la Botella
Del costat del telesquí que puja prop del Pic de la Capa, el camí baixa, flanquejant, cap al coll de la Botella, tot seguint pel costat dels cables del telefèric que uneix l'estació d'Arinsal amb la de Pal. Arribo la carretera que puja cap al Port de Cabús i poc després al coll de la Botella (2072).
Prop del coll de la Botella es troba la carretera CG-4
Poc després del coll de la Botella, el GRP deixa la carretera i segueix el sender que flanqueja l'estació de Pal per anar a trobar la collada de Muntaner (2082), al peu de la Serra d'Enclar.
A la collada de Muntaner, la Serra d'Enclar on cal pujar
En menys d'una hora es puja al fil de la Serra d'Enclar i s'arriba al Bony de la Pica (2405). La panoràmica d'aquest pic, que ja coneixia d'una gran travessa de Santa Coloma a Sispony, és extraordinària.
Os de Civís, abaix, i el pic de Salòria des del Bony de la Pica
Al Bony de la Pica retrobo la parella que vaig conèixer al refugi de Comapedrosa i, junts, comencem la baixada. L'inici d'aquest descens és força entretingut degut al fort pendent de la canal, orientada cap a Santa Coloma i per la qual vaig pujar en la travessa cap a Sispony. Després el camí flanqueja per tornar a la carena i, en aquest tram, hi ha una instal·lació de passamans amb cadenes.
Travessant la zona equipada amb cadenes
Ja per terreny menys escarpat el camí baixa per anar a sortir al poble d'Aixàs (1542). Aquí cal fer atenció perquè el GRP segueix cap a l'esquerra, apartant-se de la carretera d'accés al poble i s'enfila cap a coll Jovell (1570), on hi ha una petita estació meteorològica.
Aixàs va quedant enrere en pujar cap a Coll Jovell
Des d'aquí la baixada és llarga fins arribar a la Margineda.
La conurbació Sant Coloma - Andorra la Vella - Les Escaldes s'estén sota el rost vessant que baixa del Pic de Carroi, a l'esquerra
Per contra d'allò que es podria pensar, el GRP no segueix de la Margineda a Sant Julià pel costat de la Valira. En el traçat de l'itinerari s'ha volgut passar, penso que encertadament, per camins panoràmics o turísticament interessants, la qual cosa afegeix, però, distància i desnivell al recorregut. Per tant, es deixa la carretera general, a tocar de La Margineda, i es segueix el Camí dels Pujols que s'enfila als espadats de la dreta de la vall tot passant per la Balma de la Margineda.
Cap a Aixovall pel Camí dels Pujols
Arribo a Aixovall on s'acaba oficialment el GRP i he de tornar a les primeres pàgines per fer et tram fins a Sant Julià que vaig deixar pendent la primera jornada. És més d'una hora i mitja i gairebé 300 m de desnivell que, en aquestes alçades del dia no em venen gaire de gust. Però cal reconèixer que la vista sobre Sant Julià i el seu entorn és magnífica i estic content d'haver conegut aquest camí panoràmic.
Sant Julià des del camí panoràmic d'Aixovall a la carretera de Fontaneda
Arribo a la carretera de Fontaneda i segueixo les dreceres que el GRP va encadenant fins arribar al Pont de Fontaneda, a Sant Julià, al costat de la parada de l'autobús on vaig baixar. Pocs metres cap avall arribo a la parada per tornar a la Seu. Gairebé són tres quarts de vuit.
Aquesta quarta i última jornada m'ha suposat un temps de 13 h 10 min per recórrer 29 km, 2137 m de desnivell acumulat de pujada i 3297 m (no, no és un error) de baixada. El track del recorregut és el següent:


Han estat quatre jornades en les quals, llegeixo del GPS, n'he estat 36 h 38 min en moviment i 11 h 20 min parat (vol dir fent les 263 fotos, menjant i bevent). Ambdós temps fan, gairebé exactes, les 48 h de camí; és a dir, una mitjana de 12 per jornada, incloent, doncs, parades.

Certament, aquest Gran Recorregut del País és una gran travessa.

Cap comentari:

Publica un comentari