Estana - Canals del Ticó - Pic de Vulturó - Canal Baridana - Estana

Des del magnífic paratge de Prat de Cadí, punt de pas de l'itinerari, s'albiren les canals del Ticó (a la dreta de la imatge)

 

Feia temps que em rondava pel cap fer una ascensió al Vulturó, pic culminant de l'emblemàtica Serra del Cadí. La veig cada dia des de casa i hi he pujat diverses vegades per canals (Ordiguer, Sàbat, les Tres Canaletes), per sender o amb bicicleta de muntanya. No havia pujat, però, al Vulturó ni tampoc havia ascendit per la Canal de Cristall (sí que hi havia baixat) ni per les Canals del Ticó.

Així que ahir em vaig estar mirant les propostes que en Manel Figuera fa a la seva guia de la Cerdanya i vaig, també, descarregar alguns itineraris del Wikiloc. Amb tot plegat he sortit aquest matí amb la idea de pujar fins a Prat de Cadí i mirar-me com pintava de neu la Canal del Cristall. Al cap i a la fi, encara som a la primavera i les congestes encara són d'esperar.

Al voltant de les 10 del matí, he fet la foto de dalt. Tot i que portava els grampons a la motxilla, he vist massa neu i he decidit que pujaria pel per les Canals del Ticó seguint la recomanació d'en Manel Figuera. La veritat és que ha estat molt encertat perquè m'ha proporcionat una divertida estona de grimpada.

He seguit un track que m'ha portat a la Canal Oriental del Ticó on, com era d'esperar, hi havia força neu i he seguit cap a la Canal Occidental travessant la petita congesta de la Oriental. Aquí el track segueix més a la dreta, però seguir-lo m'exigia travessar la congesta de la canal Oriental. Així que, seguint la recomanació d'en Figuera, em poso a grimpar pel contrafort que tinc a sobre. És una ascensió fàcil (F o F+) amb l'única pega que es desenvolupa per roca força descomposta i cal posar una mica d'atenció a la qualitat de les preses.

Al tram final de la grimpada, mirant cap a l'est, la Roca de l'Ordiguer va quedant a sota i el Comabona es veu gairebé a nivell

Arribo a la carena. Grans vistes!

Vista cap al Nord des de la carena del Cadí entre el Puig de la Canal del Cristall i el coll de Llitze, punt de sortida de la grimpada

Mirant cap al Pedraforca, sorprèn sempre la suavitat del vessant Sud del Cadí

Segueixo el sender que amb comoditat em porta fins al cim del Vulturó.

La Seu d'Urgell s'albira, a l'esquerra, des del Pic de Vulturó (2651), cim culminant de la Serra del Cadí

La baixada cap al coll de la Canal Baridana és rosta. Baixo massa pel vessant Sud i m'adono que un tallat em fa la guitza per anar cap a la Baridana. Així que remunto un tros i trobo un pas que em dóna accés al vessant adequat.

L'inici de la baixada per la Canal Baridana és sempre vertiginós. El pendent i l'estretor inicial és impressionant i no tenia massa clar si em trobaria una congesta prou gran com per exigir-me els grampons. Però en començar el descens de seguida t'hi trobes bé i vaig veient que, tot i haver-hi congesta, podré evitar-la passant per la dreta.

L'inici de la baixada per la Canal Baridana

Faig el descens sense complicacions i enllaço amb el track de l'excursió de fa uns anys, quant vaig passar per aquí provinent del Santuari de Boscalt i les Tres Canaletes.

Passo per la Collada de Josana i constato que el monument que hi vaig veure està tombat. El paratge, però, és molt bonic.

A la Collada de Josana

Segueixo per senders fins a les vistes del Querforadat i llavors enllaço corriols de vaques a cop de mapa i GPS. Empalmo amb el GR que finalment em portarà al coll de Pallers i a l'aparcament d'on he sortit. Set hores justes, incloent una paradeta d'un vint minuts per dinar.

Aquí podeu trobar el track del recorregut:

Powered by Wikiloc

Porta-Estanys de la Pera-Castellciutat

La vall del Madriu des de la Tossa Plana de Lles (2916) (1a jornada)

L'excursió llarga d'aquest estiu havia de ser de tres dies. El 28 de juliol sortim en Salvi Fargas i jo de l'estació d'esquí de Les Angles amb la intenció de fer el Carlit i baixar cap a Porta. Quan feia poc menys de dues hores d'haver sortit decidim tirar enrere per la pluja i tornar cap a Castellciutat.

L'endemà ens hi tornarem a posar amb un millor pronòstic meteorològic.

Jornada 1a (dimarts, 29 de juliol: Porta - Refugi dels Estanys de la Pera
Aparquem a Porta, a l'inici de la vall de Campcardós. Els núvols cobreixen la vall de Carol i, a poc de començar a remuntar cap a la Portella Blanca, ja ens plou. Fa vent, però, i tenim la impressió que els núvols no ens guanyaran terreny.

Començant la remuntada de la llarga vall de Campcardós

Una bona estona abans d'arribar a la Portella Blanca el vent és fred i parem per abrigar-nos: malles i paravent i cap amunt!

Rufaga a la Portella Blanca

Descendim cap a la Cabana dels Esparvers per, tot seguit, remuntar la Vallcivera. El temps sembla que s'aguantarà; el vent, però, no afluixa.

A la Cabana dels Esparvers

Abans d'arribar al port de Vallcivera ja ens orientem cap a l'esquerra per anar a buscarun coll entre el pic de la Muga i la Tosseta de Vallcivera que, posteriorment, pujarem.

Pujant cap a la Tosseta de Vallcivera, la Muga i un dels seus estanys

Seguim la carena fins arribar al punt culminant del recorregut, la Tossa Plana de Lles. D'allà, seguim cap al pic de la Setut, el seu port, el pic de Coma Estremera i el pic de la Colilla. Seguir la carena suposa superar uns desnivells considerables, especialment per salvar el port de Setut. En algun tram del descens cap a aquest port cal fer alguna lleugera grimpada sense dificultat.

Al pic de Setut (2874), amb la Tossa Plana darrera

Al port de Setut, la cresta que baixa del pic

Del pic de la Colilla al refugi dels Estanys de la Pera hi ha una còmoda baixada.

Al refugi dels Estanys de la Pera (2335)

Hem estat poc més de nou hores i mitja des de Porta. L'etapa ha estat de 25 km, uns 2200 m de desnivell de pujada i uns 1400 de baixada.

Sopem, dormim i esmorzem molt ben atesos al refugi. Havent sopat, xerrada agradable amb els guardes.

Jornada 2a (dimecres, 30 de juliol: Refugi dels Estanys de la Pera - La Seu- Castellciutat
Tot i que fresquet, el dia es presenta força millor que el d'ahir. Sortim del refugi cap al coll de Sant Vicenç i en poca estona arribem al Pedrafita. Pel camí coincidim amb un grup de muntanyencs encara més veterans que nosaltres.

Fa ben pocs dies que vaig fer també aquest tram del Perafita al Monturull. Avui el repeteixo, acompanyat i amb un temps força més fresc.

Arribant al Monturull, el Pedrafita i els Estanys de la Pera al darrera

Del Monturull fem un ràpid flanqueig en descens per passar sota el Pic Negre i ja seguim els lloms que ens dirigeixen cap al vessant de Bescaran.

Arribant al coll de Cintó en el descens cap a Bescaran, encarats al Cadí

A partir de Bescaran seguim el camí vell cap a la Seu que és l'itinerari seguit, en sentit contrari, per la cursa transfronterera de la Seu a Sant Julià de Lòria en l'edició 2013.

Deixem Bescaran enrere

Travessem Bescaran i seguim descendint fins a l'entrada d'Estamariu. D'allà, el camí flanqueja i ens porta a l'indret de Llirt i, finalment al barri de Sant Pere, a les portes de la Seu. Per a nosaltres, només ens resta la pujadeta fins a Castellciutat.

Estamariu i el Cadí de fons

Arribant a la Seu d'Urgell

Fins a Castellciutat han estat 26 km, uns 800 m de desnivell de pujada i uns 2400 de baixada que hem fet en poc més de vuit hores.

Aquí teniu els tracks d'ambdues jornades (fins a la Seu):

La Comella - Perafita - Monturull - Sant Julià de Lòria

El Perafita des del Monturull

Aprofitant que feia temps que tenia ganes de conèixer el paratge de Prat Primer, i el seu refugi, he fet la primera excursió forteta de l'estiu. L'itinerari el vaig preparar tallant i enganxant diversos tracks Wikiloc passant pels indrets que m'interessaven i em va sortir un recorregut força complet i variat.

La Rosa m'acompanya fins dalt La Comella (1335), una urbanització sobre Andorra la Vella. És un quart de deu i hem quedat a les sis a Sant Julià de Lòria. Gairebé nou horetes de muntanya per endavant!

Fresc i verd inici de la pujada cap a Prat Primer

Per dins de bosc segueixo el camí que puja fort en aquest inici. Poc a poc la conurbació d'Andorra i les antenes del Pic de Carroi van quedant avall. Arribo al refugi de Prat Primer, que em trobo vigilat per un toro que no em fa gaire gràcia. També m'hi trobo una noia que em diu que va cap a la Creu que hi ha prop de la collada de la Caülla. Penso que potser hi passaré després.

Des del refugi de Prat Primer (2235)

Segueixo la pujada cap a la collada de Prat Primer per saltar cap a Claror.

Arribant a la collada de Prat Primer, el refugi va quedant a sota

En arribar a la collada, veig el refugi de Claror i els tres cims previstos per a avui. Inicio el descens i m'aturo a menjar una mica prop d'una de les Basses Roges.

El refugi de Claror, el Perafita, el Monturull i el Pic Negre d'Urgell des de les Basses Roges

Recordo el lloc d'haver-hi passat amb els esquís en la 1a jornada de la volta a Andorra amb esquís que vam fer l'any passat:

Lliscant cap a Claror el 23 de març de 2013

Un cop al fons de la vall, tot i que la vall del Claror porta cap al coll entre el Pedrafita i el Monturull. segueixo cap al refugi de Pedrafita, al nord-est, i d'allà pujo al Port de Pedrafita i al cim.

Al port de Pedrafita

Gran vista des del cim del Pedrafita on m'aturo a dinar mirant cap als Estanys de la Pera.

Al cim del Pedrafita (2753) amb el Monturull darrera i el Cadí al fons

L'aresta rocosa del Pedrafita al Monturull no presenta cap dificultat.

El Cadí des del Pic de Monturull (2757)

Segueixo fins al Pic Negre d'Urgell i d'allà, cap al nord-oest, travesso la gran planúria del Calm de Claror.

Perafita, Pic Negre i Monturull van quedant enrere

Apropant-me al Calm de Claror

La planúria acaba i el descens cap a la vall del Valira es va fent més i més pronunciat. El recorregut passa per la gran creu de la Caülla visible des de molts punts d'Andorra.

La creu, prop de la collada de la Caülla

El pendent es fa més fort i el camí fa freqüents siga-sagues. Sant Julià comença a albirar-se al fons de la vall.

Baixant cap a Sant Julià de Lòria entre la collada de la Caülla i Certés

Arribo a Certers i segueixo varis camins indicats que van tallant les llaçades de la carretera. Passo per l'ermita de Sant Serni de Nagol i arribo finalment a Sant Julià.

Són les sis i cinc. La Rosa ja m'espera amb una cola fresqueta.

La coca-cola, que no falti

Segons el GPS, han estat 8h 44min, 25 km, 2057 m de pujada i 2491 de baixada. Aquí teniu el track:

Vall de la Llosa - Montmalús - Coll de l'Illa - Vallcivera

Tarda de primavera al Prat Xuixirà

Sobre la vall de la Llosa, reprodueixo aquí les paraules d'en Joan Guirao i en Josep Rafel Alsina en la presentació del seu itinerari número 10. Cases de la Llosa - Cabana dels Esparvers a Itineraris en BTT per la Cerdanya (Editorial Montblanc-Martín, 1994):

"La vall de la Llosa és potser una de les valls d'aspecte més alpí de la Cerdanya; des de Viliella es pot observar el seu perfil en forma de U característic de l'erosió glacial. A ambdós costats del  riu s'aixequen abruptament els vessants, enlairant-se més de mil metres damunt seu. Els cims que l'envolten i en particular la Tossa Plana de Lles, el pic de la Muga i el Calm Colomer, s’acosten als tres mil metres d’altitud.

Aquesta vall, sense cap mena de dubtes, mereix la nostra atenció i serà motiu de plaer recórrer-la, cosa que, exceptuant l’hivern, podrem fer en qualsevol època. A la primavera les aigües del desglaç ens acompanyaran amb el seu brogit impetuós i a la tardor ens presentarà un acolorit aspecte, en especial a les parts més baixes, on el riu discorre sinuosament."

Amb aquestes frases ja n'hauria tingut ben bé prou per animar-me a fer una excursió per la zona, però, a més, feia molt temps que tenia la idea de recórrer la vall de la Llosa fins la Cabana dels Esparvers on tinc el record d'haver-hi dormit un llunyà any 1976 en una travessa d'Andorra a Ger. No hi havia tornat des de llavors tot i que sí que havia visitat els entorns de Cal Jan de la Llosa vàries vegades, per exemple en la 3a jornada de la Travessa del Pirineu en BTT de l'any 1999.

Gràcies a un parell de tracks que vaig trobar i descarregar de Wikiloc i a una mica de "creativitat" amb el Mapsource em vaig preparar un itinerari per al GPS que constava dels següents ingredients:

- Tram amb BTT des de Cal Jan de la Llosa fins a Prat Xuixirà i retorn. Són gairebé 6 km (i 6 més de tornar) que es fan molt més curts (especialment a la tornada) dalt de la bici;

- Retrobada amb la Cabana dels Esparvers, 36 anys després;

- Descoberta de l'Estany de Montmalús i localització del seu refugi (ambdós ja en territori andorrà);

- Ascensió al Montmalús des del vessant sud (sempre hi havia pujat des de Grau Roig amb esquís);

- Tram "creatiu" des del cim del Montmalús al Pas Alt de Ríbuls flanquejant els Clots de Montmalús;

- Descoberta i pas del Port de l'Illa i retrobament (des d'una certa distància) amb l'Estany de l'Illa i amb el seu refugi sota la presa que tanca l'embassament. Els coneixia d'una excursió del 2008 on vaig remuntar la Vall de Madriu sortint de prop d'Engolasters.

- Descoberta de la Vallcivera tot seguint el curs del seu riu fins la Cabana dels Esparvers.

Molts ingredients que han quallat perfectament en una magnífica sortida que s'ha desenvolupat en un assolellat dia de primavera.

Cal Jan de la Llosa, origen i final de l'excursió

Són quarts d'onze tocats quan surto amb la bicicleta des de Cal Jan. Travesso el pont sobre el riu de la Llosa (1590) i enfilo vall amunt. La pista té alguns curts trams encimentats (els de més pendent), però en general és pedregosa i amb trams força costeruts, així que Déu n'hi do la suada que faig fins arribar al bucòlic Prat Xuixirà (2021). Lligo la bici a un arbre a l'inici del camí que segueix remuntant la vall cap a la Cabana dels Esparvers.

Sortint de Prat Xuixirà cap al nord (la bici dins del cercle vermell)

Arribo poc després a la Cabana dels Esparvers (2075), envoltada de cavalls. Per cel·lebrar el retrobament, enregistro la seva localització amb un waypoint al GPS.

La Cabana dels Esparvers amb alguns dels usuaris habituals del prat on està situada

Segueixo cap al Montmalús i en anar-me apropant al cim vaig tenint una bona perspectiva de l'Estany. La visió de la carena del Ríbuls és magnífica.

Panoràmica pujant al Montmalús amb l'Estany a l'esquerra i la carena cap al Pic de Ríbuls d'esquerra a dreta. El Pas Alt de Ríbuls, que passaré després, és en la marcada U de la carena.

Sota la Collada de Montmalús trobo una congesta de neu però la puc evitar fàcilment decantant-me cap a la carena, a l'esquerra. Des de la carena saludo amb la mà a una parella que seu a la Collada i que poc després veig que la deixen per baixar cap a Grau Roig. Seran les úniques persones que em trobaré en l'excursió.

Al cim del Montmalús (2782)

Des del Montmalús i mirant cap al nord, l'estació d'esquí de Grau Roig

Des del Montmalús i mirant cap al sud, l'Estany i darrera, la Muga. Del refugi de Montmalús, situat a la part dreta de l'Estany, se n'aprecia la taulada

Són les dues, així que aprofito per dinar. Després començo el tram "creatiu" que vaig dibuixar sobre el mapa per anar a parar al Pas Alt de Ríbuls sense perdre massa alçària. Del cim. i en direcció sud-oest, vaig baixant cap a un estanyol fins la cota 2585 i després remunto en direcció gairebé sud cap al Pas Alt de Ríbuls, un collet a 2646. El tram no ha presentat més dificultat que anar trobant el camí aprofitant les feixes que les marmotes han anat fent amb el seu trànsit habitual.

Baixant del Montmalús, l'estanyol al qual m'acostaré per després remuntar cap al Pas Alt de Ríbuls que es veu a la carena

Cop de zoom sobre el refugi de Montmalús, camí del Pas Alt de Ríbuls

Arribant al Pas Alt de Ríbuls

Segueixo fins a trobar un coll (2680) que dóna pas a la vall de l'Estany de l'Illa. El meu camí, però, va seguint la carena cap al Port de l'Illa, sense baixar a l'Estany, tot i que hi passa força a prop.

L'Estany de l'Illa, amb la presa a l'esquerra

Gairebé arribant al Port de l'Illa, cop de zoom sobre la presa i el refugi de l'Illa, a l'esquerra

Arribat al Port de l'Illa (2545) segueixo el fresat camí que baixa cap al fons de la Vallcivera. Aquesta vall, orientada en el sentit oest-est, és una delícia de recórrer. Les aturades per fer fotos són freqüents i en un bucòlic prat arran de riu no em puc estar de parar cosa d'un quart per treure'm les sabates, sucar els peus al corrent i respirar feliç.

A poc de començar el descens de la Vallcivera, la Muga ja assenyala la seva presència dominant

Ziga-zagues del riu de Vallcivera

Després d'una baixada de gairebé 4 km i 500 m de desnivell des del Port de l'Illa, arribo a les vistes de la Cabana dels Esparvers. Creuo la passera sobre el riu de Vallcivera i segueixo cap al Prat Xuixirà a buscar la bici.

De nou prop de la Cabana dels Esparvers (dins del cercle vermell)

Dalt de la màquina, la baixada de la pista cap a Cal Jan és força ràpida i plaent, tot i els trams pedregosos. La llum de la tarda posa el punt daurat a aquesta gran excursió.

En la baixada de la vall de la Llosa, la pista destaca entre els prats. El Comabona, al fons, s'ho mira.

Tot plegat han estat 24,6 km i unes sis hores efectives. Podeu veure i descarregar-vos el track d'aquí: