Iniciant el descens del Glacier de Gébroulaz a la vista del vessant sud del Mont Blanc (1a jornada)
Amb companys de moltes aventures, enguany he tornat als Alps. La meva darrera travessa amb esquís per aquesta serralada havia estat el 2012, a l'Haute Route Impériale, i em feia gràcia retornar a un massís, molt reconegut per a l'esquí de muntanya, com el de la Vanoise on hi havia estat fent el Mont Pourri en un llunyà 1991. Vint-i-cinc anys després, doncs, aquesta vegada vaig al sector sud del massís envoltat de les més grans estacions d'esquí alpí de França: els dominis de Les Trois-Vallées, Paradiski, L'Espace Killy, d'altres estacions més petites com Pralognan-la-Vanoise, i amb un cor protegit: el Parc National de la Vanoise.
Jornada 1a, 19 de març de 2016: Val Thorens - Refuge de Péclet-Polset
Avui ha tocat dormir poc. Després del viatge d'ahir vespre fins a Albertville, ens hem llevat d'hora per aparcar el cotxe prop de la Gare routière de Moûtiers i agafar el bus de línia de les 7:30 que ens portarà a l'estació d'esquí de Val Thorens, situada a la zona més occidental del domini de Les Trois-Vallées.
En Salvi, en Bernat i en Jul a punt de pujar a la navette
Pel viatge, aprofitem per esmorzar i, a 3/4 de 9 ja arribem a Val Thorens. Comprem el forfait Passage Randonneur que ens permet agafar els tres telecadires que ens portaran fins al Col de Thorens i sortim ja del domini de l'estació per entrar a la part alta del Glacier de Chavière, dins dels límits del Parc National de la Vanoise per on ens mourem aquests tres dies.
Trobem altre gent posant pells com nosaltres uns metres per sota del Col de Thorens i, alguns d'ells els veurem també anar cap al Col de Gébroulaz. La baixada del Glacier de Gébroulaz, però, la fem veient traces però sense ningú.
Pujant cap al Col de Gébroulaz
Al Col de Gébroulaz (foto Salvi Fargas)
Pausa al Glacier de Gébroulaz amb les nostres traces al fons (foto Bernat Sifré)
La baixada cap al refuge de Péclet-Polset no és trivial ja que no tinc un track acurat del punt des d'on cal apartar-se de la gelera i baixar per alguna canal cap al refugi. Seguim alguna traça i quan veiem el Lac Blanc, ja sabem que el refugi és a prop. Hi arribem a les dotze tocades.
El refuge Péclet-Polset i la seva entrada excavada a la neu
Cap a quarts d'una sortim amb la intenció d'anar fins al refuge de Fond d'Aussois. Malauradament, el track que porto no és el millor i ens equivoquem en triar un collet que ens doni accés al Col d'Aussois. Sense estar segurs, tot i ser-hi molt a prop com vam comprovar dos dies després, a quarts de cinc vam decidir tornar al refugi de Péclet-Polset on hi vam arribar a les sis. Bona acollida, sopar i dormir. Estàvem tots força cansats i per demà teníem nous plans.
Sopant el refuge Péclet-Polset
Aquí teniu el track de la jornada. El tram de Val Thorens fins al Col Thorens el vam fer agafant tres telecadires.
Jornada 2a, 20 de març de 2016: Refuge de Péclet-Polset - Refuge de Fond d'Aussois
Efectivament, el guarda del refugi ens va suggerir un canvi de plans ja que ahir no havíem arribat al refuge de Fond d'Aussois com teníem previst. Ens va indicar que podríem pujar la Brèche de la Croix de la Rue amb piolet i grampons per després baixar cap al refuge de Fond d'Aussois per uns pendents força factibles. D'allà, l'endemà podríem anar al Col d'Aussois i baixar a l'estació d'esquí de Pralognan-la-Vanoise. El suggeriment ens va agradar i poc després de les vuit ja ens posem en marxa.
Arribem al peu de la canal que porta a la Brèche. Des de baix es veu dret però factible amb tot l'embalum que portem a sobre i hi ha una traça de petjades amb una neu amb bones condicions. Així que esquís a la motxilla, grampons i piolet en solfa i cap amunt!
Esquerra: Al peu de la canal (foto Jul Montserrat). Dreta: En Bernat sortint a la Brèche.
Jo i en Salvi a la canal de la Brèche (fotos: Jul Montserrat)
Arribem a la Brèche sense problemes i sortim al sol i al pendent suau de l'altra banda. Veiem el refuge de Fond d'Aussois.
Sí, allà es veu el refugi! (foto: Jul Montserrat)
Arribem al refugi amb una curta baixada sense problemes. Avui serem sols i sense guarda, com ja ens havien avisat al refuge de Péclet-Polset.
L'entrada del refuge de Fond d'Aussois (2350)
Les taules i la vista cap al sud-est des del refugi
Per la tarda, en Jul i en Salvi pugen fins al Col de Labby (3324) per passejar i treure el cap.
Jornada 3a, 21 de març de 2016: Refuge de Fond d'Aussois - Estació de Pralognan-la-Vanoise
Seguim amb bon temps! Esmorzem i sortim cap al col d'Aussois que ens donarà accés a la vall del Doron de Chavière i a l'estació d'esquí de Pralognan-la-Vanoise.
Sortint del refuge de Fond d'Aussois (foto Jul Montserrat)
L'accés sud del col d'Aussois (2916) és suau i hi arribem sense dificultat.
Arribant al col d'Aussois
Jo, en Jul i en Bernat al col d'Aussois, amb el Mont Blanc al fons
La baixada del coll cap al nord, en canvi, és rosta i mantinguda. Després, ja més suau, gira al nord-oest per arribar al Doron de Chavière altre cop amb un fort pendent final. Després de creuar-lo per un pont, ens mantenim en direcció nord-est per un llarg i suau flanqueig fins a Pralognan-la-Vanoise.
En Salvi, baixant del col d'Aussois
Amb el col d'Aussois al fons
Apropant-nos a la vall del Doron de Chavière
Suavitat als darrers trams prop de l'estació de Pralognan-la-Vanoise (foto Jul Montserrat)
Arribant a Pralognan-la-Vanoise
Arribem bé de temps i podem agafar la navette de les 12:30 cap a Moûtiers. Tot rodat fins al cotxe i cap a casa. Han estat tres grans dies de muntanya!
Acostant-nos a la portella de Cebollera (i cap a Andorra) des del vessant francès
Retrobament sobre els esquís de muntanya amb en Salvi Fargas i l'Albert Torralba. Els he proposat un itinerari que passa per un sector que encara era desconegut per a mi i que he trobat al Wikiloc proposat per en gabialpinrat: Circular al Pic de Salt. Surt d'un punt força concorregut, l'aparcament de Sorteny a Ordino, remunta la vall de Rialb, salta a França fins a l'estany de Soulanet, torna a Andorra per la Portella de Cebollera i el Pic de Salt i acaba amb el retorn a l'aparcament per la vall de Sorteny.
Remuntant la vall de Rialb, poc després de la sortida
Sortim de l'aparcament cap a quarts de nou i seguim el riu, aigües amunt, fins al refugi de Rialb. D'allà girem a la dreta cap al port de Banyells amb una gran vista del Pic de la Font Blanca a la nostra esquena.
Remuntant la coma cap al port de Banyells amb el Pic de la Font Blanca al fons
Al port de Banyells a punt de saltar cap a França
Traiem pells i baixem fins a l'estany de Soulanet.
Remuntant de l'estany de Soulanet cap a la portella de Cebollera amb el Pic de Thoumasset al fons.
El flanqueig des de l'estany fins a la Coma de Seignac és llarg i ens porta cap a la portella de Cebollera. L'últim tram es redreça una mica i acabem traient els esquís.
A la Portella de Cebollera, a punt de grimpar fins al Pic de Salt
De la portella al cim i tornar seguim l'aresta que ens proporciona una entretinguda grimpada.
L'Albert i en Salvi al cim del Pic de Salt (2740)
Al cim gaudim d'unes grans vistes, incloent la del proper Pic de la Serrera, a l'oest.
Baixem seguint el riu de Cebollera fins al refugi de Sorteny i d'allà, seguint la pista, fins a l'aparcament amb els esquís als peus.
Prop del refugi de Sorteny
A l'aparcament de Sorteny amb la feina feta
Aquest és el track de gabialpinrat que nosaltres vam seguir:
Seguint traça cap al Tuc dera Salana (Jornada 4a) (foto Oriol Roselló)
Retrobada de companys activa a la Val d'Aran. L'Albert Torralba ens ha preparat una proposta llaminera per tenir-nos entretinguts del 28 de març a l'1 d'abril. La innivació és prou bona, la companyia, genial. Què més es pot demanar?
Jornada 1a, dissabte 28 de març: Pla de Beret - Tuc de Pèdescauç - Cap des Clósos
En aquesta primera jornada jo faig una matinal solitària sortint de Beret. La resta de companys fan un cim sortint de la Boca N del Túnel i, per la tarda, ens trobarem a l'aparcament de Beret per anar cap a Montgarri on hi dormirem dues nits.
Així que, poc abans de la una, surto de l'aparcament cap al Tuc de Pèdescauç, on hi havia pujat fa un munt d'anys en una sortida del CEC. Després d'un matí emboirat, plovent a la Bonaigua, el dia s'obre i em deixarà fer tota l'excursió amb sol. En cosa d'una hora i quart arribo al Pèdescauç (2365) i decideixo seguir un tros més de carena per arribar fins al Cap des Clósos (2416). Gran vista del proper Tuc de Parros que he pujat un parell de cops.
Al Cap des Clósos, amb el Tuc de Parros al darrera.
Panoràmica des del Cap des Clósos (Mal de Bulard i Valier en la zona esquerra)
Trec pells i baixo seguint la carena en direcció al Tuc de Costarjàs. M'hi acosto fins gairebé la instal·lació del remuntador de Beret i baixo per la pista fins a l'aparcament. Han estat poc més de dues horetes de passejada.
Aquest és el track de l'excursió:
Poc després de les cinc arriba la colla de companys.
Preparant motxilles a Beret.
Motxilles a l'esquena i cap a Montgarri. Seguim la pista nevada. Ens passen motos de neu, amunt i avall.
Arribant a Montgarri i creuant el pont sobre la jove Noguera Pallaresa (foto Oriol Roselló)
Dutxa i sopar. Demà més!
Jornada 2a, diumenge 29 de març: Montgarri - Malh de Bulard - Montgarri
Alguns núvols, però no pinta malament. Sortim en direcció Oest i, en arribar a les construccions de can Cabau girem cap a Nord.
Passat can Cabau, anem cap a la confluència de l'Arriu deth Lastoar amb la Ribera d'Órla (foto Oriol Roselló)
Un tram de camí en flanqueig, emboscat, ens porta a la confluència de l'Arriu deth Lastoar, a l'esquerra i que ens portaria cap al Tuc de Mauberme, amb la Ribera d'Órla que seguirem. Trobem el pont per creuar-la.
Quan amb l'amic Salvi Fargas vam passar per aquesta confluència el 22 de juliol de 2013, en l'última etapa del nostre Pass'Aran, provinents del Mauberme, no vam veure el pont, així que ens vam travessar el riu sucant-hi els peus sense gaire manies.
Al Tuc de Maubèrme en el darrer dia del Pass'Aran (22 de juliol de 2013)
Riu amunt pel seu curs, trobem algun pas estret però sense gaire problemes.
Dins de la Ribera d'Órla (foto Oriol Roselló)
La vall s'obre i ja comencem a albirar el nostre objectiu d'avui.
A les envistes del Malh de Bulard (foto Oriol Roselló)
La pujada és llarga, però en enlairar-nos, anem gaudint de noves perspectives.
Cel interessant en la pujada
L'itinerari va tombant cap a ponent, però arribats als lloms que baixen del cim, girem cap al Nord. Els trams finals els trobem coberts d'una neu curiosa formada per un munt de glaçons de gel units.
Dalt del Malh de Bulard (2740), amb el Tuc de Mauberme a l'esquerra
Malh de Bulard (2740)
Baixem pel mateix itinerari.
Tornant cap a Montgarri (foto Oriol Roselló)
Excursió realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas, Jul Montserrat, Oriol Roselló, Bernat Sifré, Ferran Sifré i Albert Torralba. Aquí en teniu el track:
Nova nit a Montgarri.
Reposant energia per a l'endemà (foto Jul Montserrat)
Jornada 3a, dilluns 30 de març: Montgarri - Beret
El cel està molt tapat. Sembla que hagi de començar a ploure en qualsevol moment. Tot i així, sortim de Beret cap al Tuc de Barlonguère que és el nostre objectiu d'avui. Fem cosa de vint minuts amb els esquís a l'esquena fins a situar-nos en la vall del riu que baixa del Barlonguère. Veiem tot emboirat pocs metres més amunt i sembla que la pluja s'anima. Decidim tornar capa Montgarri.
Retorn mullat a Montgarri (foto Oriol Roselló)
Fem les motxilles i tornem cap a Beret. Farem el recorregut fins a l'aparcament amb pluja i vent.
Retorn de Montgarri a Beret (foto Oriol Roselló)
Cotxes i cap a Salardú, on ens instal·lem al refugi del CEC, tal i com teníem previst per avui. Per la tarda, explorem en cotxe els punts de sortida cap al Tuc dera Pincela i cap al Tuc dera Salana. Ens decidim per anar demà cap aquest últim.
Jornada 4a, dimarts 31 de març: Tuc dera Salana
Pinta dia radiant. Esmorzem i agafem cotxes per anar cap a l'aparcament de la carretera de la vall d'Aiguamòg, poc més amunt del Barratge. D'aquest punt hi ha motos de neu per anar cap als Banys de Tredós. Jo ja havia fet la Salana vàries vegades; l'última ja fa molts anys. Així que em venia de gust el retrobament amb aquesta muntanya que és un excel·lent mirador.
Esquís als peus i cap a la Salana.
De l'aparcament, seguim la pista cap al Sud fins al punt on cal deixar-la per agafar la vall al Sud-Oest i que, en remuntar-la, travessa la carretera de Prüedo.
Remuntant la valleta (foto Oriol Roselló)
Sortim de la coma que hem pujat i veiem la magnífica piràmide del Tuc dera Salana.
A les envistes del cim (foto Oriol Roselló)
Seguim les traces que s'enfilen cap a la dreta per anar a buscar el rost vessant Oest del cim. En arribar a un collet, gaudim d'un meravellosa vista cap a les Maledetes i l'Aneto.
Amb la vall del Valarties i les Maledetes darrera
Preservant moments amb el Montardo de fons (foto Oriol Roselló)
Ens acostem cap a la pala Oest. Les vistes segueixen enlluernant-nos.
Mirant cap a Colomers. La traça es redreça cap a la pala.
Remuntem la pala final de la piràmide del cim que, en tenir orientació Oest, té la neu encara endurida.
Remuntant la pala Oest (foto Oriol Roselló)
Arribem al cim. Fa ventet. La vista, extraordinària.
Traient pells i preparant el descens del Tuc dera Salana (2485) (foto Oriol Roselló)
Baixem inicialment pel vessant Est amb la intenció de girar després cap a la pala Nord.
En els primers girs dels descens (foto Oriol Roselló)
L'eufòria després de la baixada
Seguim el descens pel camí de pujada i arribem a l'aparcament contents del dia, l'excursió i la companyia.
De retorn a l'aparcament d'Aiguamòg
Excursió realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas, Jul Montserrat, Oriol Roselló, Bernat Sifré, Ferran Sifré i Albert Torralba. Aquí en teniu el track:
Arribem al refugi de Salardú. Ens trobem força animació i gaudim del sol, de la música i d'una cerveseta.
En la terrassa del xalet del CEC a Salardú (foto Albert Torralba)
Jornada 5a, dimecres 1 d'abril: Tuc dera Pincela
Ahir, uns quants del grup van tornar cap a casa. Avui som tres i hem pensat de fer un cim d'aquells que tenim pendents de fa temps, la Pincela. Després d'esmorzar i recollir les coses del refugi, sortim cap a Bagergue i encara podem fer un tros de la pista de Varradòs amb el cotxe per la vall de l'Arriu Unhòla.
Sortim i molt aviat ens podem posar els esquís. Remuntem retallant llaçades de la pista de Varradòs. Girem cap a l'Oest per seguir la vall de l'Arriu d'Arenho que ja ens portarà cap al cim.
A la vall d'Arenho, amb el Tuc dera Pincela al fons
Arribats al coll, girem cap a la dreta (N) per remuntar la pala final.
Darrers metres de la pala N del Pincela (foto Salvi Fargas)
Darrers metres del Pincela (foto Albert Torralba)
Arribem el cim. Bona vista.
Al Tuc dera Pincela (2520)
Descendim pel mateix itinerari de la pujada. La pala del cim ens ofereix uns bons girs.
(Vídeo Albert Torralba)
Arribats a la vall de l'Unhòla fem els darrers metres fins al cotxe amb els esquís als peus.
Retorn al cotxe amb el Tuc dera Salana al fons (Vídeo Albert Torralba)
Una bona sortida que és el punt final d'aquesta estada a la Val d'Aran.
Al cotxe, després del Pincela
Excursió realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas i Albert Torralba. Aquí en
teniu el track:
