dimecres, 30 de juliol del 2014

Porta-Estanys de la Pera-Castellciutat

La vall del Madriu des de la Tossa Plana de Lles (2916) (1a jornada)

L'excursió llarga d'aquest estiu havia de ser de tres dies. El 28 de juliol sortim en Salvi Fargas i jo de l'estació d'esquí de Les Angles amb la intenció de fer el Carlit i baixar cap a Porta. Quan feia poc menys de dues hores d'haver sortit decidim tirar enrere per la pluja i tornar cap a Castellciutat.

L'endemà ens hi tornarem a posar amb un millor pronòstic meteorològic.

Jornada 1a (dimarts, 29 de juliol: Porta - Refugi dels Estanys de la Pera
Aparquem a Porta, a l'inici de la vall de Campcardós. Els núvols cobreixen la vall de Carol i, a poc de començar a remuntar cap a la Portella Blanca, ja ens plou. Fa vent, però, i tenim la impressió que els núvols no ens guanyaran terreny.

Començant la remuntada de la llarga vall de Campcardós
Una bona estona abans d'arribar a la Portella Blanca el vent és fred i parem per abrigar-nos: malles i paravent i cap amunt!

Rufaga a la Portella Blanca
Descendim cap a la Cabana dels Esparvers per, tot seguit, remuntar la Vallcivera. El temps sembla que s'aguantarà; el vent, però, no afluixa.

A la Cabana dels Esparvers
Abans d'arribar al port de Vallcivera ja ens orientem cap a l'esquerra per anar a buscarun coll entre el pic de la Muga i la Tosseta de Vallcivera que, posteriorment, pujarem.

Pujant cap a la Tosseta de Vallcivera, la Muga i un dels seus estanys
Seguim la carena fins arribar al punt culminant del recorregut, la Tossa Plana de Lles. D'allà, seguim cap al pic de la Setut, el seu port, el pic de Coma Estremera i el pic de la Colilla. Seguir la carena suposa superar uns desnivells considerables, especialment per salvar el port de Setut. En algun tram del descens cap a aquest port cal fer alguna lleugera grimpada sense dificultat.

Al pic de Setut (2874), amb la Tossa Plana darrera
Al port de Setut, la cresta que baixa del pic
Del pic de la Colilla al refugi dels Estanys de la Pera hi ha una còmoda baixada.

Al refugi dels Estanys de la Pera (2335)
Hem estat poc més de nou hores i mitja des de Porta. L'etapa ha estat de 25 km, uns 2200 m de desnivell de pujada i uns 1400 de baixada.

Sopem, dormim i esmorzem molt ben atesos al refugi. Havent sopat, xerrada agradable amb els guardes.

Jornada 2a (dimecres, 30 de juliol: Refugi dels Estanys de la Pera - La Seu- Castellciutat
Tot i que fresquet, el dia es presenta força millor que el d'ahir. Sortim del refugi cap al coll de Sant Vicenç i en poca estona arribem al Pedrafita. Pel camí coincidim amb un grup de muntanyencs encara més veterans que nosaltres.

Fa ben pocs dies que vaig fer també aquest tram del Perafita al Monturull. Avui el repeteixo, acompanyat i amb un temps força més fresc.

Arribant al Monturull, el Pedrafita i els Estanys de la Pera al darrera
Del Monturull fem un ràpid flanqueig en descens per passar sota el Pic Negre i ja seguim els lloms que ens dirigeixen cap al vessant de Bescaran.

Arribant al coll de Cintó en el descens cap a Bescaran, encarats al Cadí
A partir de Bescaran seguim el camí vell cap a la Seu que és l'itinerari seguit, en sentit contrari, per la cursa transfronterera de la Seu a Sant Julià de Lòria en l'edició 2013.

Deixem Bescaran enrere
Travessem Bescaran i seguim descendint fins a l'entrada d'Estamariu. D'allà, el camí flanqueja i ens porta a l'indret de Llirt i, finalment al barri de Sant Pere, a les portes de la Seu. Per a nosaltres, només ens resta la pujadeta fins a Castellciutat.

Estamariu i el Cadí de fons

Arribant a la Seu d'Urgell
Fins a Castellciutat han estat 26 km, uns 800 m de desnivell de pujada i uns 2400 de baixada que hem fet en poc més de vuit hores.

Aquí teniu els tracks d'ambdues jornades (fins a la Seu):


dimarts, 22 de juliol del 2014

Pic de l'Estanyó i Pics de Casamanya

El Pic de l'Estanyó, els Casamanyes Nord i del Mig des del Casamanya Sud
El recorregut des del Pic de l'Estanyó fins al Pic de Casamanya Sud és el mirador nord i central d'Andorra. En un dia com el d'avui és una excursió magnífica. Si, a més, es segueix un itinerari circular que evita passar dues vegades pel mateix lloc, doncs tant millor.

Fa molts anys havia pujat amb esquís el Pic de l'Estanyó tot seguint la proposta d'una de les mítiques fitxa-esquí (la número 63). La carretera al coll d'Ordino (CS-240) encara estava en construcció i vam sortir des del mateix Canillo. Avui, la carretera m'ha estalviat més de 300 m de desnivell i he pogut sortir des dels 1830 m per seguir la part alta de la vall del Montaup.


La vall del Montaup des del punt de sortida
La idea era pujar el Coll d'Arenes, entre el Casamanya Nord i la carena a l'Estanyó, però, en apropar-m'hi, em sembla factible pujar primer en direcció nord per després flanquejar la carena en direcció nord-est, tot passant prop dels estanys de la Vall del Riu.

El Coll d'Arenes, camí dels estanys de la Vall del Riu
El flanqueig es força còmode i poc després de passar prop de l'estany més al nord m'enfilo per fort pendent cap a la carena que puja del coll entre el Pic de la Cabaneta al Pic de l'Estanyó. Segueixo la carena i arribo al cim, La vista, espectacular.

Des del Pic de l'Estanyó (2914): el Pic de la Serrera, amb la seva famosa pala sud, el coll i la carena cap al Pic de la cabaneta i, a sota, a la dreta, l'estany nord dels estanys de la Vall del Riu.
Des del Pic de l'Estanyó (2914): la carena cap als Casamanyes
Segueixo la carena, cap al sud-oest, tot recordant que aquella vegada, amb els esquís, la vam trobar força entretinguda. Avui, gairebé no em cal ni posar les mans enlloc.

Prop del Coll d'Arenes, els Casamanyes cada cop més a prop
Del Coll d'Arenes, un camí ben traçat i indicat amb les marques grogues habituals, permet superar amb facilitat les grades que cauen del Casamanya. Fins i tot, als darrers passos s'hi ha instal·lat una cadena.

Cadena al tram final de la grimpada a la carena del Casamanya Nord des del Coll d'Arenes
Arribo al cim del Casamanya Nord. Gairebé tot el recorregut de carena, el fet i el que hi ha per fer, es veu des d'aquí. Segueixo cap al Casamanya Sud.

Prop del Casamanya del Mig, l'altiu Casamanya Sud i la carena per on baixaré
D'aquest darrer cim, baixo còmodament per la carena. La deixo en apropar-me a la carretera del coll d'Ordino baixant per un pendent herbós i florit. Segueixo, finalment, un curt tram de carretera per arribar a l'aparcament.

Arbres secs prop de la carretera del coll d'Ordino
Han estat poc més de 14 km, uns 1500 m de desnivell i sis hores i mitja d'excursió.

Aquí en teniu el track:


dijous, 17 de juliol del 2014

La Comella - Perafita - Monturull - Sant Julià de Lòria

El Perafita des del Monturull
Aprofitant que feia temps que tenia ganes de conèixer el paratge de Prat Primer, i el seu refugi, he fet la primera excursió forteta de l'estiu. L'itinerari el vaig preparar tallant i enganxant diversos tracks Wikiloc passant pels indrets que m'interessaven i em va sortir un recorregut força complet i variat.

La Rosa m'acompanya fins dalt La Comella (1335), una urbanització sobre Andorra la Vella. És un quart de deu i hem quedat a les sis a Sant Julià de Lòria. Gairebé nou horetes de muntanya per endavant!

Fresc i verd inici de la pujada cap a Prat Primer
Per dins de bosc segueixo el camí que puja fort en aquest inici. Poc a poc la conurbació d'Andorra i les antenes del Pic de Carroi van quedant avall. Arribo al refugi de Prat Primer, que em trobo vigilat per un toro que no em fa gaire gràcia. També m'hi trobo una noia que em diu que va cap a la Creu que hi ha prop de la collada de la Caülla. Penso que potser hi passaré després.

Des del refugi de Prat Primer (2235)
Segueixo la pujada cap a la collada de Prat Primer per saltar cap a Claror.

Arribant a la collada de Prat Primer, el refugi va quedant a sota
En arribar a la collada, veig el refugi de Claror i els tres cims previstos per a avui. Inicio el descens i m'aturo a menjar una mica prop d'una de les Basses Roges.

El refugi de Claror, el Perafita, el Monturull i el Pic Negre d'Urgell des de les Basses Roges

Recordo el lloc d'haver-hi passat amb els esquís en la 1a jornada de la volta a Andorra amb esquís que vam fer l'any passat:

Lliscant cap a Claror el 23 de març de 2013
Un cop al fons de la vall, tot i que la vall del Claror porta cap al coll entre el Pedrafita i el Monturull. segueixo cap al refugi de Pedrafita, al nord-est, i d'allà pujo al Port de Pedrafita i al cim.

Al port de Pedrafita
Gran vista des del cim del Pedrafita on m'aturo a dinar mirant cap als Estanys de la Pera.

Al cim del Pedrafita (2753) amb el Monturull darrera i el Cadí al fons
L'aresta rocosa del Pedrafita al Monturull no presenta cap dificultat.

El Cadí des del Pic de Monturull (2757)
Segueixo fins al Pic Negre d'Urgell i d'allà, cap al nord-oest, travesso la gran planúria del Calm de Claror.

Perafita, Pic Negre i Monturull van quedant enrere
Apropant-me al Calm de Claror
La planúria acaba i el descens cap a la vall del Valira es va fent més i més pronunciat. El recorregut passa per la gran creu de la Caülla visible des de molts punts d'Andorra.


La creu, prop de la collada de la Caülla
El pendent es fa més fort i el camí fa freqüents siga-sagues. Sant Julià comença a albirar-se al fons de la vall.

Baixant cap a Sant Julià de Lòria entre la collada de la Caülla i Certés
Arribo a Certers i segueixo varis camins indicats que van tallant les llaçades de la carretera. Passo per l'ermita de Sant Serni de Nagol i arribo finalment a Sant Julià.

Són les sis i cinc. La Rosa ja m'espera amb una cola fresqueta.

La coca-cola, que no falti
Segons el GPS, han estat 8h 44min, 25 km, 2057 m de pujada i 2491 de baixada. Aquí teniu el track:

diumenge, 11 de maig del 2014

Vertical Quiri 2014

A punt de tocar l'esquella que penja de la creu del cim
Un any més, i ja en van cinc!, que pel maig suo la cansalada de valent en lloança a Sant Quiri. La Vertical Quiri, organitzada per la UEU, és l'examen de l'any, la confirmació de què l'entrenament ha valgut la pena. Com diu l'eslògan de la Vertical Quiri: L'esquella més desitjada del Pirineu.

A mig camí (Foto Agustí Peña)
I enguany, no em puc pas queixar del resultat: 57' 25". Han estat 46 segons més que l'any passat, però encara força millors que els 59' 01" dels 2012 o dels 59' 42" del 2011. Així que, anem mantenint el tipus.

L'amic Salvi Fargas, com sempre, impressionant amb els 42' 50" que l'han fet 8è de l'absoluta d'homes i 1r, evidentment, dels Màsters.

En Salvi, després de donar-li un bon viatge a l'esquella
Companys de la Seu, com en David Mendo o en Josep Feixes també han compartit aquesta aventureta esportiva que, per primera vegada s'ha realitzat pel matí. Penso que ha estat una decisió encertada, principalment per assegurar una millor previsió meteorològica.

Continuarà... Fins l'any que ve, Sant Quiri!

A Noves, amb la Rosa, la millor raó per córrer cap al cim!



dilluns, 7 d’abril del 2014

Castellciutat - Collada de la Torre, el circuit perfecte

A la Collada de la Torre (1017)
Havia pujat a la Collada de la Torre un munt de vegades des de Castellciutat, però sempre havia seguit cap a Santa Eugínia o cap a Coll Peixader (en l'itinerari cap a Farrera dels Llops). En una excursió amb la Rosa hi vam pujar des d'Anserall i llavors vaig pensar en l'itinerari, en sentit horari, que he penjat ara.

Ideal per entrenar la cursa de muntanya. Poc menys d'una horeta, 9,3 km, uns 470 m de desnivell. Pujada dura, baixada força còmode. El meu preferit. Aquí el teniu:


dissabte, 15 de març del 2014

Pic de Casamanya (2743)

L'Agustí, arribant al cim

Sortida ràpida a un clàssic de l'esquí de muntanya a Andorra.

Ens trobem amb l'Agustí de la UEU a 2/4 de vuit a la Seu. Decidim fer una sortida ràpida per tornar d'hora a casa. El Pic Occidental de Casamanya, des de la carretera de Canillo a Ordino, ens sembla una bona opció.

Dia radiant, bona neu (primavera) i bona companyia. Què més es pot demanar?

L'Agustí, a l'inici de l'itinerari

Al cim (2743)
Triguem dues hores i quart en pujar i baixar. Aquí teniu l'itinerari.

dijous, 20 de febrer del 2014

Castellciutat - Farrera dels Llops - Estelareny - Morters - Castellciutat

Vista des de Morters
Fa dos dies vaig voler anar d'exploració i seguir el camí que s'enfila des de la Collada de la Torre muntanya amunt. Vaig arribar a la carena, al Coll Peixader, i vaig seguir una pista en direcció Nord. La pista es va acabar en un bosc i em vaig haver de buscar la vida per baixar cap al Valira. Des de dalt vaig veure algunes cases mig enrunades i, bosc a través, m'hi vaig dirigir. En arribar-hi vaig trobar un camí que, tot flanquejant cap al Sud, em va portar a Morters i, d'allà, a Anserall i Castelciutat.

Intrigat, a casa vaig desplegar mapes i vaig veure que havia trobat Estelareny. I, més encara, al Wikiloc vaig trobar diversos tracks per la zona. Així que fent tallar i enganxar vaig preparar un projecte de volta que avui he fet.

I la veritat és que m'ha agradat molt. És una volta llarga que avui, corrent, he fet en 2 hores i 48 minuts. La pujada, cap al Nord, és directa fins al Coll Peixader (1549), a la carena. D'allà, seguint cap al Nord, baixada pel bosc sense camí gaire marcat fins a trobar la pista que, cap a l'Est, em porta fins a Farrera dels Llops. Un meravellós camí, tot flanquejant, va de Farrera fins a Morters, passant per Estelareny. I, de Morters, per camí i pista fins Anserall i cap a Castellciutat. Molt recomanable. Aquí trobareu el track.