dilluns, 29 de juny del 2009

Campanya a Góriz

2-cilindro
Al Cilindro (3328), entre Taillón i Vignemale, el diumenge 28 de juny. En porto 124 de 127!

Cap de setmana amb bon temps previst? Cap a Góriz hi falta gent! Per sort ja havia fet la reserva feia més d'una setmana, tant al refugi com a l'autobús de Nerín a Cuello Gordo. Tot i que he portat una setmana una mica agitada de viatges (el dimecres havia fet la Cresta de Espadas al Posets, el dijous tenia un sopar a Terrassa, el divendres al matí cap a La Seu i a la tarda cap a Nerín, buf!), la bona previsió de méteo no es pot deixar passar.

Així que vaig arribar cap a quarts de dotze de la nit de divendres 26 a Nerín i a les set del matí del dissabte agafava l'autobús cap a Cuello Gordo. De camí s'aprecien els cims que he vingut a fer.

1-fletxes
Camí del refugi de Góriz (R), d'esquerra a dreta, la Espalda de Marboré (1), el Pico Oriental de la Cascada (2), el Central (3), el Oriental (4), el Marboré (5) i el Cilindro (6)

Arribat al refugi de Góriz, hi deixo algunes trasteries i a les 10 començo a pujar cap a la Faja Roja, sota el Pitón SO del Cilindro, per flaquejar per una terrassa cap al circ on mana el Pico de Marboré.

Primer em dirigeixo cap a un cim que des de sota em pensava que era la Espalda de Marboré, però que quan vaig ser dalt vaig comprovar que era el Pico Occidental de la Cascada (3095). Cap problema, aquest també toca fer-lo!. Per sort, la Espalda de Marboré (3073) és a poca distància i gairebé no cal perdre alçària.

3-cresta-des-del-pico-occidental
Des del Pico Occidental de la Cascada (3095), els altres Picos de la Cascada i el Marboré.

Vaig cap al coll entre el Pico Occidental i el Central i amb una curta pujada ja en tinc un altre. Aquest Pico Central de la Cascada (3106) té un bessó que s'anomena Pico Brulle (si no interpreto malament la guia), que, evidentment, també cau.

La pujada al Pico Oriental té més entreteniment i suposa una grimpadeta força dreta, però que no arriba al II. D'aquest Pico Oriental (3161) al Pico de Marboré ja només queda una suau carena i 113 m de desnivell des del coll intermedi.

El Pico de Marboré (3248) té un cim molt ample i pla pel vessant SE, però com tots els cims d'avui, té una caiguda vertiginosa de més de 1500 metres fins al peu del circ de Gavarnie.

4-al-marbore
Al cim del Marboré (3248)

La baixada fins anar a buscar la terrassa de la Faja Roja per on havia vingut, implica baixar pels pendents de neu d'aquest circ del Marboré i vaig haver de calçar-me els crampons (el piolet va seguir a la motxilla).

Sopar, nit al refu (dormir en aquelles habitacions, estibat com en un nínxol i amb l'omnipresent paio que ronca al costat, és més un desig que una realitat) i esmorzar a les set.

A les 8 sorto cap al Cilindro on arribo a les 10:45.

5-el-cilindro
Camí al Cilindro

La pujada des del Lago Helado al Pitón SO la vaig fer primer seguint la canal i, des de la meitat, per les roques que porten directament al Pitón SO mitjançant una fàcil grimpada que em va estalviar haver de treure crampons i ficar-me a la congesta que encara restava a la canal.

5-pujant-al-cilindro
L'aresta rocosa que puja al Pitón SO i la congesta de neu a la canal (foto feta de baixada)

Al collet entre el Pitón SO i el Cilindro em vaig trobar un parell de xavals bascos que havia vist pujar per la congesta de neu. Vam seguir pujant per la xemeneia de l'esquerra, amb uns quants passets de II, i amb una caminada (i un altre pas de II a mig camí) vam arribar al cim.

7bis-perdido
Des del Cilindro (3328), el Lago Helado i el Monte Perdido, amb congesta contínua fins gairebé al cim i Escupidera inclosa. És la foto simètrica a la següent:

11-monte-perdido-85-retocada
Al Monte Perdido (3355), amb el Cilindro a la dreta, el 22 d'agost de 1985, gairebé 24 anys abans que la foto anterior!

Fotos i cap avall.

8-baixant-del-cilindro
Començant la baixada del Cilindro, una magnífica vista d'Ordesa

La baixada la vaig fer pel rappel muntat (amb dos magnífics químics) per la xemeneia dreta (mirant amunt). Ja que havia pujat la corda, doncs l'aprofitaria! A més un dels nois bascos em va dir si podria fer el rappel, que no n'havia fet mai. Així que va tocar improvisar un petit curset, però la cosa es va desenvolupar amb cordialitat i sense problemes.

Arribat de nou al refu, una repostada d'energia amb uns fantàstics ous ferrats amb pernil que el simpàtic guarda, en Luís, em va oferir.

9-repostant-a-goriz
Tresmils a cop de colesterol!

I cap a Nerín, que hi ha un tros! Tres hores que es van fer força pesades, sobretot del Collado Arenas fins al poble. I després quatre horetes de cotxe fins a La Seu on vaig arribar a les 10 tocades. Les botes, pobretes, amb vint-i-dues sortides tresmileres i amb més d'un centenar d'hores als peus hauran de passar a la jubilació.

10-vint-i-dues-sortides-tresmileres
Això dels tresmils és un trinxa-botes!

Amb aquesta campanyeta de cap de setmana, ja només em queden tres tresmils per acabar la llista dels 127 principals: Trois Conseillers, Néouvieille i la Punta Ramougn. La previsió méteo per als propers dies no és massa bona i m'estimo més acabar la llista sense anar sol, així que aquí estan per quan ho puguem lligar.

dijous, 25 de juny del 2009

La Cresta d'Espadas

17-bloc1

Al Pico de Espadas (3332), segon tresmil de la jornada

Amb el recorregut de la Cresta d'Espadas, amb el Pic de Pavots d'aperitiu, ja en tenim tres més al sac. Ha estat un Sant Joan en les altures tresmileres.

Sorto a les 7 h de l'aparcament de la Cascada de la Espiantosa, on he passat la nit dins del cotxe com ja és tradició. Una horeta i mitja i passo pel refugi Ángel Orús, que sembla molt tranquil, i enfilo el mateix camí que per anar al Posets, és a dir, la volta a la Cresta dels Forcaus per anar a buscar la Canal Fonda. Però quan ja arribo al peu de la canal (2650 m) me'n vaig cap a l'esquerra per anar remuntant en direcció al coll dels Pavots.

Hi ha força neu, però puc anar salvant congestes enfilant-me per terreny descobert i només n'he de trepitjar uns pocs metres i no em cal treure ni piolet ni crampons. Del coll al cim dels Pavots (3121), al qual arribo cap a les 11:30, hi ha una suau rampa.

09-bloc1

La Cresta d'Espadas des del cim del Pavots (3121)

Torno a baixar al coll i començo la Cresta. La dificultat és feble i avanço força ràpidament. Fins al Pic de las Espadas (3332) només trobo un petit muret, que la ressenya marca de (II+), i el tram final, més esmolat amb algun pas de II.

12-bloc

Cap al Pico d'Espadas, apropant-me al tram més entretingut

Gran vista des del cim i fotos vàries. Per passar al cim Oriental hi ha una tram pla on pel vessant que dóna a l'est hi ha enganxada una gran congesta de neu que des d'abaix m'havia amoïnat i que, finalment, evito fàcilment per l'esquerra.

18-bloc

Des del Pico de Espadas (3332), el tram cap a la Tuca de Llardaneta (3311)

Desgrimpada i arribo al famós pas horitzontal de la Cresta d'Espadas que, la veritat, és curt (potser quatre o cinc passes) i, francament, no gaire impressionant. Immediatament hi ha el pas més dificil de la Cresta que he fet superant una mena de bloc enganxat (III), però que de pujada no és res de l'altre món. En sentit contrari pot ser una desgrimpada entretinguda (aquí, Salvi!). I arribo al tercer tresmil del dia, la Tuca de Llardaneta (3311).

22-bloc

Arribant a la Tuca de Llardaneta (3311), darrera s'imposa el Posets

Bones vistes de la Cresta, mirant enrere, i del Posets. Baixada dreta però fàcil al coll de Jean Arlaud (3200). D'aquí, una rampa fins al Posets que passo de fer. Avui ja porto molts metres a les cames i el Posets ja l'he fet dos cops.

27-bloc

La baixada del coll de Jean Arlaud

Del coll tiro avall deixant la impressionant Dent de Llardana (que també ja tinc) a l'esquerra. El pendent és fortet però es pot anar fent bé (de fet començo sense crampons i amb pals). En un espai de pedres sense neu poso els crampons i, la veritat, baixo força més còmodament. El pìolet a la motxilla, no l'he tret en cap moment de l'excursió.

Retrobo les meves passes de pujada, per sota de la Canal Fonda i segueixo avall.

En total, uns 2000 m de desnivell i 10 horetes (de 7 a 17 h), parades (poques) incloses.

Gràcies a en Salvi Fargas i a en Lluís Mirabent per les indicacions!

divendres, 19 de juny del 2009

Els Estanys de l'Angonella i el Pic de les Fonts

06-bloc
El refugi de l'Angonella (2240) i el Pic de les Fonts (2749) a l'esquerra

Un cim domina des del nord la vall d'Arinsal; és el Pic de les Fonts. Però avui no l'he pujat per la via directa (solana!) d'Arinsal sinó per un itinerari molt més interessant. Altre cop he seguit la Guia Alpina d'Andorra i, concretament, l'itinerari 2 i 2.1. Es tracta de recórrer tota la vall de l'Angonella i des dels estanys que es troben a la part superior, pujar el Pic de les Fonts.

És la vall que separa Arinsal de l'estació d'Arcalís i he trobat que recórrer-la de fit a fit, de Llorts fins la capçalera, és una excursió extraordinària. Si, a més, s'arrodoneix pujant un cim de grans vistes... què més és vol?.

De Llorts (1430) fins al Refugi de l'Angonella (2240) el recorregut és per bosc de pi negre fins que el neret, avui florit, el va succeint.

02-bloc
Pujant cap al refugi per la vall de l'Angonella, el neret esponerós

En arribar a l'Estany de Més Avall es remunta fins una clotada sota el Pic de les Fonts i després seguint un lloc fins al cim.

09-bloc
El Comapedrosa, el Pic de Baiau, el de Roca Entrevessada i el de Medacorba des del Pic de les Fonts (2749)




11-bloc
La Massana, Pal i Arinsal des del Pic de les Fonts (2749)

Del Pic de les Fonts he seguit la carena fins la Collada de Montmantell i després he baixat a l'Estany de Més Amunt.

16-bloc
L'Estany de Més Amunt (2436) i la Collada de Montmantell (2653), a l'extrem esquerra.

Ja només queda tirar avall fins a Llorts.

17-bloc
L'Estany del Mig (2347) amb el Pic de la Serrera, el de l'Estanyó i els Casamanyes al fons.

05-bloc
Els Casamanyes, sobre Llorts, es deixen veure pels forats de les congestes de finals de juny

Tot plegat, uns 1500 m de desnivell i cinc hores (de 11 a 16 h).

divendres, 12 de juny del 2009

Les crestes del Circ d'Ensagents

Magnífic itinerari circular amb sortida i arribada als Cortals d'Encamp (1890). Es puja primer l'Alt del Griu (2876) i es va seguint tota la cresta que tanca el Circ d'Ensangents fins al Pic dels Llops (2843). Es baixa al fons de la coma per la canal de l'Óssa per arribar al refugi d'Ensagents (2425) i finalment tornar als Cortals d'Encamp. És justament l'itinerari número 24 descrit a la Guia Alpina d'Andorra (Ed. Alpina) d'en Manel Figuera.

10-bloc1
L'atrafegada carena de l'Alt del Griu al Pic d'Ensagents (1) i que segueix fins al Pic dels Pessons (2) per tornar després cap a la dreta on queda el Pic central dels Pessons

08bis-bloc
El tram des del Pic Central dels Pessons (3), la cresta del Gargantillar, Pic dels Llops (4) i la canal de l'Óssa (5)

19-bloc
Els llacs de Pessons des del Pic de Pessons Central (2838)

25-bloc
Des del Pic dels Llops (2843), el tram de la cresta del Gargantillar que ve des del Pic de Pessons Central

29-bloc
El refugi d'Ensagents (2425). Al fons, el Pic Central dels Pessons.

Un recorregut llarg i on no cal badar per evitar complicar-se la vida pels trams més encrestats. La baixada per la canal de l'Óssa és molt dreta i el darrer terç, i gairebé fins arribar al refugi, és molt lent de passar degut als blocs que cal anar saltant. No m'hi vaig trobar gaire neu, però no vaig poder evitar haver de creuar algunes congestes.

Tot plegat, uns 1300 m de desnivell i unes 8 hores (de 10 a 18), inclós un canvi d'impressions amb un home força gran que vaig trobar al refugi i que era de travessa.

dijous, 4 de juny del 2009

Engolasters - Caser dels Pans - Les Agols - Engolasters


La Vall del Madriu pujant pel Solà de Ramió cap a la Tossa del Braibal

Un itinerari circular que és una gran excursió: magnífics panorames, passets divertits, la solitud d'aquests paratges andorrans, ... i tot això en un concentrat de sis horetes i uns 1200 m de desnivell.

La idea primera era seguir l'itinerari 19 de la Guia d'Andorra d'en Manel Figuera  (Editorial Alpina): sortint (1629m) de prop de l'estany d'Engolasters, seguir el GR-11 fins el Coll Jovell (1779m) i amunt per anar a buscar la carena fins la Tossa del Braibal (2658m).


Des de la Tossa del Braibal (2658m) es veu perfectament el Pic de Carroi (amb el complex d'antenes sobre Andorra) i bona part de l'itinerari seguit en l'excursió a la Serra d'Enclar, en una mena de foto simètrica de la darrera de l'article que descrivia aquesta excursió.

La qüestió és que la descripció de la guia suggereix que és possible seguir cap al Pic de Les Agols passant per la cresta del Caser dels Pans, amb l'advertiment de què "cal posar atenció als passos aeris per granit descompost". Veient que la cosa em quadraria amb un descens per la vall de Les Agols fins a sobre d'Encamp i d'allà un retorn gairebé pla fins Engolasters em vaig animar a seguir el suggeriment.


Camí de la cresta del Caser dels Pans que es mostra davant

Els passos no són gaire complicats ni massa aeris, fora d'un que em vaig trobar una mica dret, de manera que es va fer força divertit. En arribar al Pic de Les Agols (2648) de seguida es veu el coll que permet el pas de la vall de Les Agols a la del Madriu. Aquesta primera vall mena cap a Encamp tot travessant infinitat de rierols i de prats amarats de l'aigua del desgel.


Brolladors d'aigua, baixant per la vall de Les Agols

Tot i que em va costar de localitzar, vaig passar pel refugi de Les Agols (2230m) on uns quants cavalls em van venir a trobar.


Des de sota el refugi de Les Agols (2230) es veu l'aresta seguida en l'excursió, de dreta a esquerra

El camí acaba a la carretera dels Cortals d'Encamp, en el paratge de Les Pardines, d'on surt una pista "peatonal" i panoràmica de 3 km, gairebé plana, fins a l'estany d'Engolasters.

Des de Coll Jovell l'excursió està marcada amb cercles grocs, excepte la baixada del coll fins al refugi de Les Agols, on de tant en tant es troben marques blaves.