Al cim del Tuc de Maubèrme (2880) en el darrer dia de la travessa
A partir dels 90 han anat apareixent en el nostre entorn, com oferta comercial, diversos circuits o travesses circulars entre refugis i allotjaments de muntanya que posen en valor paratges molt interessants de conèixer i recórrer. A més de donar vida a aquests equipaments, aquestes propostes estructuren els recorreguts en etapes raonables, cosa que pot facilitar molt la preparació de la travessa. Circuits com Carros de Foc (Pallars-Aran), Cavalls del Vent (Cadí-Moixeró), La Porta del Cel (Certascan-Pica d'Estats), el GRP d'Andorra, el Pass'Aran són exemples d'això.
Tots aquests han estat recorreguts que he fet en els darrers deu anys. Alguns, mirant de fer-los ràpidament. Com Cavalls del Vent que a l'estiu de 2003 vaig recórrer en solitari en 20 h 9 min. També el famós Carros de Foc que, amb el company Josep-Lluis Moreno, vam fer al 2005 en 20 h 40 min i que al 2010 vam fer amb diversos companys, amb esquís i ja descrit al bloc. L'estiu passat, 2012, en vaig fer dos de seguits i ja descrits al bloc: el GRP d'Andorra, en solitari, i La Porta del Cel, amb diversos companys. I, enguany, seguint la recomanació de la Fina Ruaix, companya de moltes jornades d'esquí de muntanya, amb l'amic Salvi Fargas ens hem animat a fer el Pass'Aran.
Imatge del circuit present en la pàgina de Pass'Aran
Han estat cinc grans dies de muntanya per l'Aran i l'Arièja (Ariège) on el bon temps i les ganes ens han permès fer tot de cims opcionals, annexos a la travessa. Començant a Montgarri, hem seguit el circuit en el sentit anti-horari proposat i, excepte en una jornada, hem respectat els lloc de pernoctació. Aquest ha estat, doncs el nostre Pass'Aran.
Jornada 1a, dijous 18 de juliol: Montgarri - Refugi des Estagnous
Sortim de Castellciutat amb el cotxe i ens recorrem el Port del Cantó i el de la Bonaigua per remuntar fins al Pla de Beret i seguir la pista fins a Montgarri. Preguntem per la necessitat de carregar el piolet i els grampons, ja que la innivació d'aquest hivern i primavera ha estat excepcional. Ens aconsellen els grampons, així que, a la motxilla i cap amunt.
Sortint de Montgarri (1645)
Comencem a caminar a les 11 del matí i ens dirigim cap al primer cim opcional, el Tuc de Barlonguèra o Tuc de Milh, el qual ascendim directament tot seguint la carena S.
Arribant al Tuc de Barlonguèra (2802)
D'allà, una llarga carena fins al Pòrt de Gireta i després un flanqueig, sempre cap a l'Est, ens porta fins al Pòrt de Balonguèra. Seguim la vall a l'E, i baixem cap al glaçat Étang Long (2130).
Baixant cap a l'Étang Long, el Mont Valier comença a aparèixer a l'esquerra
Una baixada més, ja sense neu, ens porta a tocar de l'Étang Rond (1940) i, tot seguit, remuntada fins al Refuge des Estagnous (2246).
Prop ja del refugi, l'Étang Rond va quedant a sota i el Tuc de Barlonguèra a l'esquerra
Arribem al refugi (2246) cap a un quart de vuit de la tarda. Segons el GPS, han estat 6h 46 min efectius, 1670 m de pujada i 905 de baixada. No hem fet ús del grampons, tot i que per arribar al Pòrt de Barlonguèra ens ha calgut fer un flanqueig una mica "agosarat" per un pendent nevat on tampoc no ens haguessin fet nosa. Sopar "convivial" amb altres excursionistes i els guardes del refugi al voltant de la taula.
Jornada 2a, divendres 19 de juliol: Refugi des Estagnous - Cabane de l'Artigue
L'etapa estàndard que avui tocaria seria predominantment de baixada fins a la vall del Riberot on hi ha l'allotjament de la Maison du Valier. Però estant aquí, no cal dir que li tenim ganes al Mont Valier. En Salvi l'havia fet amb esquís fa molts anys i jo no hi havia pujat, així que sortim poc abans de les vuit cap amunt.
Camí del Mont Valier, el col de Faustin es distingeix perfectament a la dreta
La cara SE de la via normal té una congesta força gran, així que pugem directament en direcció al cim per després girar cap al S i arribar al Col de Faustin (2645) entre el Mont Valier i el Mont du Petit Valier. Pugem primer a aquest Petit per una senzilla xemeneia, retornem al coll i pugem finalment al Mont Valier. En Salvi aprofita per entrenar una mica i es fa la pujada dues vegades corrent.
Al Mont du Petit Valier (2726), es destaca, al centre, el Tuc de Barlonguèra i la vall nevada de l'Étang Long que vam recórrer ahir
Felicitat al Mont Valier (2838), senyor del Coserans
Baixem directament del cim cap al refugi on recollim la roba que hi havíem deixat i remuntem fins al Col de Pécouch (2440). Llarga baixada, primer per suaus pendents nevats, fins a l'Étang du Milouga i després, trobat el GR10, per llaçades pel fort pendent, fins a la vall del Ribérot.
A l'Étang du Milouga (1970), sota del Valier
L'extraordinària verdor de la vall del Ribérot
Arribats a la Maison du Valier (933), descansem en els prats de la la riba del riu fins a les set, hora de sopar. Mengem d'hora perquè, en acabar, sortim cap a la Cabane de l'Artigue (1420), ja en l'etapa següent del recorregut. Ens hi veiem obligats ja que, com ens havien anunciat, no tenim lloc per dormir en les habitacions de la Maison. Ens hi plantem en cinquanta minuts de pujada. La cabana és rústica, però en bon estat i dormim sobre una tarima de fusta que hi ha. El paratge és molt bonic, la Lluna gairebé és plena i no ens sap cap greu ser a la cabana.
Vespre a la Cabane de l'Artigue, sobre la vall del Ribérot
Segons el GPS, han estat 1810 m de pujada i 2172 de baixada.
Jornada 3a, dissabte 20 de juliol: Cabane de l'Artigue - Gîte d'Eylie
Aquesta és l'etapa de menys alçada del Pass'Aran, però és molt interessant per conèixer aquests valls pregones de l'Arièja. Segueix estrictament el GR10 que, sortint de la vall del Ribérot, puja fins a prop del Tuc du Coucou, baixa a creuar el riu de l'Orle, puja de nou fins al coll de l'Arech, prop de les antigues mines de Bulard, i baixa, finalment, a Eylie, a la vall del Lez. Les dues pujades de l'etapa són considerables, però còmodes de fer. A més, nosaltres ja vam fer 500 m de desnivell ahir per anar a dormir a la Cabane de l'Artigue.
Sortint de la Cabane de l'Artigue (1420)
Pugem fins al Tuc du Coucou (1840) des d'on tenim una vista excel·lent del nostre recorregut d'ahir i de demà.
Des del Tuc du Coucou, mirant endavant del camí que ens farà saltar la verda carena que baixa del Mall de Bulard pel coll de l'Arech
Al coll de l'Arech (1800), veiem ja les cases d'Eylie al fons de la vall del Lez
Arribem a Eylie i a la Gîte després d'un llarg descens per entre les restes del telefèric de transport de l'antiga mina de Bulard.
A la Gîte d'Eylie (1000)
La Gîte és prou confortable i, a banda dels dormitoris i els sanitaris, té una cuina lliure equipada. El sopar i l'esmorzar de demà, la mitja pensió encomanada, els farem a casa els guardes, però. La tarda la passem mirant els nombrosos llibres, fotografies i objectes sobre les mines de Bentaillou i de Bulard, de les quals, el guarda, en Claude Taranne, n'és un gran coneixedor.
Segons el GPS, l'etapa que avui hem fet ha representat 1500 m de pujada i 1705 de baixada.
Si no es fes el cim opcional del Tuc de Crabèra, aquesta seria l'etapa més curta del Pass'Aran. Però el cim és prou interessant i ofereix bones vistes sobre els cims de la vall d'Aran i de la Maladeta; així que no cal dir que també el vam fer.
Sortim d'Eylie i remuntem el vessant de Bentaillou, on hi ha unes construccions mineres, fins a la cresta de la Serra d'Araing (2200).
Pujant cap a la Serra d'Araing, en la zona de Bentaillou
Arribats al coll de la Serra, ens espera una curta baixada, que demà caldrà pujar de tornada, fins a l'Étang i el refugi d'Araing.
Baixant cap a l'Étang d'Araing veiem el Tuc de Crabèra,a l'esquerra, i el refugi, aquí encerclat.
Deixem bona part del contingut de la motxilla al refugi d'Araing i pugem fins al Tuc de Crabèra.
L'Étang d'Araing i el Pôrt d'Albi pujant al Tuc de Crabèra
No cal dir que avui també en Salvi ha fet el seu entrenament
complementari a l'excursió. Aquí el teniu arribant al cim en la seva
segona pujada:
Dalt del Tuc de Crabèra (2630), mirant l'ennuvolat massís de la Maladeta
Baixem al refugi, força ple, i passem la tarda llegint revistes i veient ploure.
Al refugi CAF d'Araing (1965)
L'etapa d'avui ha suposat 1967 m de pujada i 1091 de baixada.
Jornada 5a, dilluns 22 de juliol: Refuge d'Araing - Montgarri
Aquesta és l'última etapa del Pass'Aran i també la més llarga. A més, no podem passar de llarg del Maubèrme, que cap dels dos hem fet.
Sortim a quarts de vuit del refugi i remuntem fins al coll de la Serra d'Araing, per on vam passar ahir. Seguim pujant, ara per la carena en direcció SO i després per una coma en direcció S fins al Portilhon d'Albi (2460). Ens ha calgut creuar alguna congesta, però seguim sense treure els grampons de la motxilla.
Pujant cap al Portilhon d'Albi, destaca, a l'esquerra, l'agosarada silueta del Maubèrme
Passat el Portilhon d'Albi, un curt descens i un molt llarg flanqueig cap a l'E per les Pales de Liat ens acosta al vessant sud del Mauberme.
Vista sobre la vall de Liat, amb el massís de la Maladeta al fons.
Acostant-nos al Mauberme per les Pales de Liat
Situats al S del cim, deixem les motxilles i pugem el Mauberme per la rosta via normal. Des del cim, la vista és magnífica. En Salvi aprofita per fer un entrenament tot repetint la part final de la pujada.
Des del Tuc de Maubèrme (2880), la vall de Liat al centre i el Tuc de Crabèra a la dreta
Baixem, recollim les motxilles i seguim cap al SE per passar pel Lac de Montoliu (2388), saltar un coll i baixar per la vall de l'Arriu del Vernatar per anar acostant-nos a Montgarri.
La imponent visió del Maubèrme des del Lac de Montoliu
Arribant a Montgarri
Arribem a Montgarri cap a quarts de quatre. Segons el GPS, en aquesta darrera etapa hem fet 21 km, 1555 m de pujada i 1771 de baixada en 8 h efectives.
Després d'aquests grans dies per la muntanya, tenim feina a pensar quina serà la propera travessa.
El track real que hem fet, amb els cims opcionals el podeu veure i descarregar d'aquí:
Aquest estiu volia fer una caminada de varis dies i em va semblar que el Camí dels Bons Homes (CdBH) (GR 107) reunia les condicions que buscava:
- unes quantes etapes, força ben definides, per tenir l'experiència de viatjar a peu;
- sender en mitja muntanya;
- albergs "tout confort", amb possibilitat de mitja pensió.
Pels dies que hi volíem esmerçar, vam optar pel tram de Porté-Puymorens fins a Foix; és a dir, la part francesa del GR107 (que s'acabaria a Montsegur) ampliada fins a la capital del departament de l'Ariège amb un tram del Sentier Cathare (de Montsegur a Foix).
Teníem la referència, les explicacions i la guia d'en Roldan Riera, que a la primavera de fa uns anys va fer tot el camí, de Queralt a Foix en vuit etapes. Nosaltres ens ho prendríem amb una mica més de calma i, pel que fa al GR107, faríem les etapes més o menys com es defineixen habitualment en la guia. El tram del Sentier Cathare (de Montségur a Foix) no estava tant clar: la guia no en deia res, la web del CdBH tampoc no ho definia massa exactament (tot i que sí proposava dos possibles allotjaments) i l'amic Roldan s'ho havia pelat en una etapa. Finalment vam fer això:
Jornada 1a (18 d'agost): Porté-Puymorens a Mérens-les-Vals;
Jornada 2a (19 d'agost): Mérens-les-Vals a Ignaux (prop de Sorgeat, per on passa el camí);
Jornada 3a (20 d'agost): Ignaux a Comus;
Jornada 4a (21 d'agost): Comus a Montferrier (passat Montsegur);
Jornada 5a (22 d'agost): Montferrier a Roquefixade;
Jornada 6a (23 d'agost): Roquefixade a Foix.
Amb aquestes etapes surten de 18 a 23 km per jornada. Si haguéssim de repetir la travessa, potser canviaríem les etapes 4a i 5a, deixant-les més homogènies així: Comus a Montsegur i Montsegur a Roquefixade (tot i que llavors ens haguéssim perdut la Gîte de Montferrier, que va estar molt bé).
A través del fòrum de la web del camí, vaig trobar un enllaç on descarregar un track per al GPS que cobreix gairebé tot el tram francès (fins a Foix). Només hi ha un buit entre Montsegur i Montferrier, però en general va anar força bé. De tota manera, amb la quantitat de personal que ha fet la travessa i les webs que en fan referència, em va estranyar no trobar més oferta de tracks per descarregar (p.e., al wikiloc només hi vaig saber trobar el tram de Bellver a Porta, en la modalitat a peu). Prometo que si fem el tram de Berga a Porté, hi penjaré el track!
Jornada 1a (18 d'agost): Porté-Puymorens a Mérens-les-Vals
Vam arribar a Porté-Puymorens i després de deixar el cotxe al poble, vam sortir cap a les 10 del matí. Ens va costar sortir perquè el track que jo tenia al GPS venia de Porta i no passava pel poble de Porté i això ens va enredar una mica. Finalment, vam trobar els senyals del GR107 que travessen la mateixa població i cap amunt.
L'etapa comporta una pujada no massa llarga fins un xic més amunt del coll de Puymorens (1915) i un llarg descens fins a Mérens. No ens vam enredar a pujar al refugi de Bésines, que és una variant que es pot prendre poc abans d'arribar a l'Hospitalet-près-l'Andorre.
Iniciant la baixada cap a l'Ariège, la carretera que puja cap al Pas de la Casa al fons
De l'Hospitalet a Mérens el camí segueix per la vora esquerra de l'Arieja, en bona part pel bosc. Finalment vam arribar a la chambre d'hôtes du Nabre, a tocar de l'església romànica situada a la part alta del poble de Mérens, seguint el CdBH.
L'església romànica de Mérens-les-Vals
Jornada 2a (19 d'agost): Mérens-les-Vals a Ignaux
Sortim de Mérens (1070) i una pujada força mantinguda ens porta a creuar el Sarrat de Larguis (1750) i, posteriorment, el Coll de Joux (1701).
La vall de l'Arieja ens queda als peus
Una animadora, al Col de Joux
Davallem per una pista, fent ziga-zagues, fins al poble Orgeix (823) en la vall d'Orlu. A l'inici de la baixada ens cauen quatre gotes que s'aturen tant bon punt traiem el plàstic per protegir la motxilla. Serà tot el mal temps de la travessa.
D'Orgeix a Ascou ens sorprèn una forta pujada, que en aquests moments avançats de la jornada no ens fa massa gràcia. Finalment, arribem a Sorgeat i d'allà ens apartem uns 700 m del CdBH per arribar a Ignaux i a la nostra chambre d'hôtes d'avui.
Jornada 3a (20 d'agost): Ignaux a Comus
Sortim d'Ignaux, contents de les atencions de la Cathy i en Didier, els propietaris de Le Sivarol, on ens hem allotjat. Una llarga pujada ens porta a les alçades del Coll de Chioula (1600).
Ens aturem a beure i menjar alguna coseta al Refugi de Chioula, on el passat 2 de juliol havia dormit durant la GTAP en BTT amb l'amic Salvi Fargas.
Un tram més, amb una curta pujada, ens porta al Coll de Balagués (1669) i d'allà un camí ple de nabius a banda i banda ens porta a davallar per l'altre vessant, cap a Montaillou (1300). El camí és diferent de la pista que vam seguir amb la BTT amb en Salvi el 3 de juliol. Sabent com li agraden les trialeres, segur que li hagués agradat més aquest camí del GR107.
Els boscos camí de Montaillou
Arribant a Montaillou
Un darrer tram del CdBH ens portarà amb alguna ondulació fins a Comus, passant abans per Prades. A Comus ens allotgem a Le Silence du Midi on disposem d'una caseta força gran.
Jornada 4a (21 d'agost): Comus a Montferrier
Poc després de sortir de Comus (1166) ja entrem a les Gorges de la Frau, un tram força interessant de baixada, fins la seva sortida (704).
Després ve una forta pujada i una lleugera baixada fins al poble de Montsegur (920) on, després de beure i menjar una mica, es reprèn la pujada fins al Pla dels Cremats (1026), al peu del turó del castell.
Arribant a Montsegur, el poble i, a sobre, el turó amb el castell
Al Pla dels Cremats, fi del CdBH
A partir d'aquí, i durant les posteriors etapes, vam seguir el Sentier Cathare (SC), marcat també com un GR. També deixem aquí l'itinerari de la GTAP en BTT que hem anat trobant des de Chioula.
El camí fins a Montferrier es per bosc i en baixada, així que es fa força agradable. La sorpresa va ser que la gîte de Le Paquetayre, on havíem reservat per aquella nit, és als afores del poble, uns 2 km més amunt. L'acollida i l'estada va ser, però, molt agradable i la Michelle ens va cuidar força bé.
Jornada 5a (22 d'agost): Montferrier a Roquefixade
Esmorzant a Le Paquetayre (Montferrier)
Pujades i baixades de Montferrier fins a Roquefixade que, tot i fer una etapa més curta que les precedents, va resultar força fatigosa per la forta calor.
El poble de Montferrier
De camí a Roquefixade, s'albira el turó del seu castell
El castell, des del poble de Roquefixade
A la tarda, després de descansar a la gîte, passegem pel poble (750).
El turó de Montsegur des de Roquefixade
Jornada 6a (23 d'agost): Roquefixade a Foix
Darrera etapa de la nostra travessa que transcorre pel SC. Baixada suau fins a Leychert i pujada, mantinguda, fins arribar al coll de Touron (851). Després baixada forta fins a Foix (370).
Leychert i, al fons, el turó del castell de Roquefixade
Comencem amb boira (menys calor!), però al llarg del matí va sortint el sol i arribem a la capital del departament de l'Ariège amb força sol.
La vall de l'Arieja, al nord de Foix, des de les alçàries del camí
A la tarda passegem per la ciutat, que ja coneixíem d'una estada anterior a l'agost del 2006.
El castell de Foix, la nuit
Dormim a l'alberg Léo Lagrange, força bé, i l'endemà vam agafar el tren fins a Porté-Puymorens on vam retrobar-nos amb el cotxe i cap a casa.
Una gran travessa, que ens ha deixat boniques imatges d'aquest vessant del Pirineu i records agradables de les xerrades a les gîtes.
Després de la magnífica experiència de la GTMC de l'any passat, per a aquest juliol tenia en cartera una altra travessa amb el mateix format. L'editorial Chamina, de Clermont-Ferrand, té una col·leció de guies per a BTT de les quals quatre són qualificades de Grande Traversée i aquest any vaig proposar als companys habituals la Grande Traversée Ariège-Pyrénées.
L'itinerari surt d'Ax-les-Thermes i acaba a Lacave, prop de la vila de Saint-Girons. La proposta completa és de 225 km que la guia estructura en 12 trossos. Després d'estudiar el tema i les possibilitats d'allotjament, vaig fer una distribució de trossos en quatre jornades més una d'inicial per situar-nos en ruta. Enguany, com a novetat, portaria el GPS amb els tracks de la travessa completa que m'havia baixat.
L'amic Salvi Fargas es va apuntar finalment a l'aventureta i el 2 de juliol vam sortir cap a Ax-les-Thermes, a l'Ariège.
Jornada 0, 2 de juliol. Ax-les-Thermes a Refuge du Chioula (18 km).
Dia de viatge fins a Lacave, on hi deixem un cotxe (el meu), i retorn fins a Ax-les-Thermes, uns 100 km, on hi deixem l'altre (el d'en Salvi).
En Salvi Fargas a la plaça d'Ax-les-Thermes amb les bicis a punt de caramel
Sortim d'Ax i, inicialment per forta pujada per senders i acabant amb pista més suau, arribem al Refuge de Chioula (tros 1, 18 km i 1061 m de desnivell).
Camí de Chioula, al fons la Dent d'Orlu
Que dura és la vida del VTTiste!
Jornada 1, 3 de juliol. Refuge du Chioula a Chalabre (60 km).
Jornada força variada i amb sorpresa. Sortim de Chioula i als pocs km fem una petita marrada en no encertar bé el camí (comencem a baixar i encara havíem de pujar un tros), però aviat el GPS ens fa veure l'error. Arribem al Coll de Balagués i iniciem el descens a Montaillou per una pista plaent sense dificultat.
En Salvi Fargas al Coll de Balagués
De Montaillou a Comus el terreny és variat, sovint per camins que s'han fet segant els prats.
Pels prats entre Prades i Comus
A partir de Comus entrem a les gorges de la Frau; les recorrem en sentit descendent però per un camí molt pedregós i, en algun tram, força pendent.
A punt d'entrar al camí de les Gorges de la Frau
Al bell mig de les gorges, en Salvi se n'adona que la roda de darrera de la seva bici està descentrada. Ens la mirem i veiem que la cosa té mala pinta: una de les barres que van del quadre a l'eix està com partida (dos trams que haurien d'estar encaixats s'han separat). En fi, que va fent com pot, amb la roda fregant l'altra banda del quadre i esmentant tot l'arbre genealògic de l'enginyer "listillo" que la va parir (a la bici).
Per acabar-ho d'adobar, la pujada des de la sortida de les gorges fins a Montsegur té trams molt drets i amb fang. Com ens anunciava la guia, ens toca empènyer la bici a base de bé. Arribem a Montsegur entre la boira i força emprenyats. Aquí se li ha acabat la travessa al Salvi. Per sort, el seu cotxe és a Ax-les-thermes i ho arregla compartint un taxi amb dos catalans que acabaven aquí el seu Camí dels Bons Homes.
Segueixo, a partir d'aquí en solitari, pujant cap al Pla dels Cremats, sota el castell de Montsegur. Ja de baixada, uns camins entretinguts em porten fins a Lavelanet.
Una curiosa finestra a Lavelanet
A partir d'aquí, i durant gairebé 40 km, la GTAP segueix això que ara anomenen una via verda; és a dir, el traçat d'una antiga via fèrria convenientment arreglat per fer-lo ciclable amb BTT. Avui, però, no la faria tota i em quedaré a Chalabre, com ja havia previst. En total, els trossos 2, 3 i 4 de la guia (60 km i 1389 m de desnivell).
Jornada 2, 4 de juliol. Chalabre a Pamiers (57 km).
Jornada força més tranquil·la i relaxada que l'anterior. Ja va anar bé perquè aquesta nit passada de dissabte va ser festa major a Chalabre i a pocs metres de la finestra de l'hotel tenia instal·lada una disco mòbil que em va estar "donant la nit " fins a les quatre de la matinada. Espero que els veïns de Chalabre hagin gaudit força de la festa.
De Chalabre a Mirepoix, el tros 5, segueixo la via verda.
Via verda, entre Chalabre i Mirepoix.
A partir de Mirepoix, la GTAP segueix el Chemin de Saint-Jacques-de-Compostelle, el GR 78, que ja suposa un relleu molt més accidentat i trams més tècnics.
Els pintorescos carrers del centre de Mirepoix
L'itinerari passa per Saint-Amadou i va fins a Pamiers, on avui acabaré la jornada.
L'església de Sainte-Marie-de-Vals, poc abans de Saint Amadou
Per pistes planeres, arribo a Pamiers. És la població més gran (uns 15 mil habitants) del departament de l'Ariège, però en un diumenge de juliol a la tarda, m'és molt difícil trobar allotjament. Finalment, trobo un hotel als afores on no hi ha ningú a recepció, però que funciona amb caixer automàtic. En total, els trossos 5, 6 i 7 de la guia (57 km i 425 m de desnivell).
Jornada 3, 5 de juliol. Pamiers a Le Mas-d'Azil (42 km).
Jornada curta però de relleu força accidentat, amb senders sovint "monotrace" com els anomena la guia.
A poc de sortir, Pamiers queda ràpidament enrere
Un dels "sentier monotrace" entre Pamiers i Montégut-Plantaurel
La GTAP travessa camps i turons suaus poc abans de Montégut-Plantaurel per tornar, després, a enredar-se per camins entretinguts.
Verds turons en el descens a Montégut-Plantaurel
La GTAP segueix fa una volta, que és la part més difícil i llarga del tros 9, per anar a veure el castell de Pailhès.
La nova i la vella tecnologia d'orientació
El castell de Pailhès, sobre aquesta població
Després, i per arribar a la població de Le Mas-d'Azil, em vaig trobar que la ruta havia estat canviada i, en lloc de passar pel llac de Filhet, es segueix la carretera fins al final del tros.
Aquesta vegada ja havia reservat un lloc a un hotelet de Le Mas d'Azil i per la tarda vaig aprofitar per passejar per aquesta població, coneguda, sobretot, per una gran "Grotte" que actualment travessa la carretera i que veuria demà.
En total, els trossos 8 i 9 (42 km i 1245 m de desnivell).
Jornada 4, 6 de juliol. Le Mas-d'Azil a Lacave (48 km).
Avui seria la darrera etapa de la GTAP; un recorregut molt variat i accidentat per camins, pistes i carretera.
La famosa Grotte du Mas-d'Azil, que la GTAP no travessa, tot i que si ho fa la carretera D119
Curioses capelletes de l'església de Raynaude, entre Le Mas d'Azil i Lescure
Passat Lescure, la GTAP entra al Couserans i passa per Saint-Lizier, al nord de Saint-Girons (que és la capital d'aquesta regió gascona).
La bastida de Montjoie-en-Couserans, una de les més petites de França
Les muntanyes properes al Mont Valier, el senyor del Couserans, sembla que vulguin treure el cap
Arribant a Saint-Lizier, l'antiga capital del Couserans
Finalment, arribo a Lacave on em retrobo amb el cotxe. En total, avui han estat els trossos 10, 11 i 12 (48 km i 912 m de desnivell).
A Lacave, amb la GTAP acabada
Una GTAP que, de llibre, són 225 km i 5032 m de desnivell. Quatre dies i mig de BTT que m'han tornat a fer sentir el gust de viatjar a pedal pels camins; enguany, de l'Ariège.
