dimarts, 27 de setembre del 2011

La Massana - Arinsal

El boix mostra el seu fruit en aquest inici de tardor

 Avui he fet aquesta matinal que surt de la Massana i va fins a Arinsal tot seguint una proposta d'en Jordi de Wikiloc que anomena "Roc de la Cauba - Pic de Solà".

M'ha semblat una interessant manera de conèixer aquesta serra que separa la vall del riu d'Arinsal de la vall de la Valira del Nord (Ordino). El bosc, frondós, ombreja gairebé tot el recorregut que segueix la carena des de la Massana (1230) fins als 2055 per descendir fins al coll de les Cases (1958) i Arinsal (1467).

L'itinerari comença des de la Massana seguint la carretera CS-430 que s'enfila cap a una urbanització. Abans d'arribar-hi ja es troba indicat el camí del Roc de la Cauba que segueixo fins dalt. Un petit ressalt rocós té, fins i tot, instal·lada una cadena per facilitar-ne el pas.

La Massana des del Roc de la Cauba (1819)

Des de dalt del Roc de la Cauba es divisa clarament l'estació de Pal

El camí, sempre ben senyalitzat amb taques grogues, baixa després cap a un coll (100 m de baixada) per remuntar altre cop cap al Pic del Solà d'Erts (1989) i, després d'una remuntada i de nou una baixada, arribo al coll de les Cases.

L'estació d'Arinsal des del coll de les Cases

Seguint ara el GR-11 cap a l'oest, l'itinerari baixa fins Arinsal.

Arribant a Arinsal, el Comapedrosa presideix la vall

Finalment, retorno caminant per la carretera fins a la Massana. Tot plegat, poc més de tres hores i mitja.

El track que he seguit es pot veure aquí:

diumenge, 11 de setembre del 2011

La Tosa des d'Urús

El Niu d'Àliga, dalt de la Tosa
Durant la temporada d'esquí m'agrada pujar la Tosa amb els esquís de muntanya abans de fer una estona de pista. Em venen a sortir entre cinc i deu Toses per temporada i gairebé sempre, mentre estic pujant, penso en què un dia he de sortir des d'un dels pobles de la plana de la Cerdanya i no des de l'estació de la Masella on habitualment deixo el cotxe.

Darrerament he descobert el magnífic bloc Muntanyes, camins i traces del company Jaume Aguadé, amb el qual havíem coincidit en algunes sortides amb esquís del CEC dels primers 90. I en un dels seus articles he trobat una proposta molt interessant que m'ha permès satisfer aquella idea de la Tosa des de baix. Ell l'anomena La Tosa d'Alp pel nord i és un bon itinerari per aquests dies de calor d'estiu perquè es desenvolupa gairebé íntegrament per la cara nord, més ombrejada.

Seguint el track que adjunta a l'article, he sortit a 2/4 de nou d'Urús. De fet al costat d'on comença el track hi ha un carrer habilitat per aparcar que és ideal com a punt de sortida (1300). L'itinerari remunta la vall de la Font Llebrera seguin un PR.

A la Font Llebrera
El camí, a la capçalera de la vall, porta al coll de Jou (2021), ja a la carena, de d'on gaudeixo de la visió del vesant sud. Aprofito que em trobo amb un excursionista per demanar-li una foto al coll.

Al coll de Jou
Segueixo el GR que segueix per la carena cap a la Tosa (fita sud, 2524) on hi arribo a les 11, dues hores i mitja després d'haver sortit.

En la carena, cap a la Tosa, el Pedraforca i les Penyes Altes del Moixeró ens queden a l'esquena
La baixada és on el GPS treballa de valent. Bona part de l'itinerari no circula per camins marcats tot i seguir encertadament el relleu.

Arribant a Urús
Arribo al cotxe a les 13 h. Dues hores, doncs, des del cim i quatre i mitja tot plegat. Ha estat una molt agradable excursió per a aquest matí de Diada.