dijous, 21 de juny del 2012

Serra de Nabiners - Santuari de Sagàs - Torrent de Casanoves

Aquest matí he fet un interessant recorregut corrent que complementa el que vaig fer el 17 de maig al Santuari de Sagàs. Aquesta vegada, en lloc de pujar seguint el GR7 per la carena de la Serra de la Bastida per després baixar a Sagàs, he remuntat la carena de la Serra de Nabiners, fins gairebé la Creu dels Canyamassos, i llavors he seguit un sender que flanqueja a buscar el Cortal de Cal Ramon i després la pista que va al Torrent de Sagàs i al Santuari. És a dir, aquesta vegada he pujat per la serra que tanca la vall del riu de Casanoves per l'oest i l'altra vegada va ser per la serra del vessant oriental.

Del Santuari de Sagàs al cotxe, que havia deixat a l'inici de la vall, he seguit el mateix itinerari que el 17 de maig; és a dir, per Cal Ramon i baixant al Torrent de Casanoves per després sortir a la pista de prové de Cal Casanoves.

Tot plegat han estat 15,7 km i 781 m de desnivell que he fet en 2h i 5 min efectius (segons em diu el GPS). D'equipament, només duia el GPS, la gorra i les ulleres. Al Santuari he trobat una mica d'aigua. Nota: repetit el 21 d'abril de 2013 amb 1h 52 min. Aquí sota podeu veure i descarregar el track:

diumenge, 17 de juny del 2012

Volta Civís - coll de Conflent - Civís

Contrastos de vegetació baixant del coll d'Ares a Civís
Fa més de quinze anys que amb l'amic Salvi Fargas vam fer un gran itinerari en BTT durant una estada de Setmana Santa a la Seu. Ens vam basar en les rutes 14 i 15 del llibre Els Pirineus de la sèrie Catalunya en bicicleta de muntanya de Joan Portell i Leonor Sesén i va resultar un recorregut molt interessant, tot i que ens vam trobar força neu en varis trams del recorregut.

Avui m'he proposat fer la totalitat de la ruta 14 (De Bixessarri a Civís pel coll de Conflent) que vam retallar aquella vegada per ajuntar-la amb la 15. És de les propostes llarguetes i amb força desnivell del llibre, per la qual cosa està qualificada amb ***. Com que venia de la Seu, i per no haver d'entrar a Andorra amb el cotxe, he deixat el cotxe poc abans de Civís, a peu de ruta. Per tant, l'he anomenada amb sortida i arribada en aquest punt.

Surto (1510) cap a 3/4 d'onze i de Civís remunto la pista cap al coll de la Gallina (1911) on hi arribo en cosa d'una hora. La vista sobre Andorra i la vall de la Valira és grandiosa.

Civís, al centre de la imatge, i la pista que s'enfila al coll de la Gallina (vista des del coll d'Ares, a la tarda)
Al coll de la Gallina (1911) es divisa, a la dreta, el Pic de Carroi amb les seves antenes.
Per carretera asfaltada baixo a l'impressionant emplaçament del Santuari de Canòlic i d'allà cap a Bixessarri. En aquest darrer tram, però, de sobte sento un xiulet que anuncia que la cambra apedaçada, que pel matí havia posat a la roda de darrera, ha fet figa. Torno a posar una altra cambra, també apedaçada, que vaig portar ahir en la Volta Lletó - Bentanacs i que havia canviat en trobar desinflada aquest matí. Encomanant-me a la Mare de Déu de Canòlic decideixo, en arribar a Bixessarri, tirar avall, cap a Sant Julià de Lòria, i mirar de comprar unes cambres competents. Les trobo a la darrera botiga del poble, riu avall,  i en una benzinera faig el canvi. Remunto de nou cap a Bixessarri a reprendre l'itinerari. La broma m'ha suposat baixar i pujar 250 m de desnivell, 12 km extres i gairebé una hora i mitja perduda. Per acabar-ho d'arreglar, tota la pujada de Sant Julià a Os de Civís (més de 10 km i un 600 m de desnivell) la faig a ple sol.

Són les dues que passo per Os de Civís i decideixo parar una mica per menjar un tros de torró que he agafat per dinar.
Os de Civís (1500) camí del coll de Conflent
La remuntada del coll de Conflent és severa, pel desnivell, tot i que la pista és en bon estat. Arribo finalment al coll de Conflent (2177) on la vista és espectacular.

Al coll de Conflent (2177) amb el Pic Alt del Covil darrera la bici

La baixada cap a les Bordes de Conflent (1830) és ràpida (deu minuts). Aquest paratge, al peu del Salòria, és molt bonic. Les Bordes formen un petit nucli que, fins i tot, té ermita (Mare de Déu de la Pietat).

Deixant enrere les Bordes de Conflent (1830)
Continuo per la pista que segueix avall el riu de Conflent per la seva vora esquerra. En cap moment travessaré aquest riu ni quan després conflueix amb el Torrent de Sabollera i formen el riu de l'Olla. El paisatge és magnífic.

Prop del riu de Conflent, mirant cap al Pallars (Oest)
En el punt on el riu de l'Olla es troba amb el Barranc de Renalt, s'acaba la baixada (1640) i comença la remuntada al coll d'Ares. Pel camí es travessen diverses bordes (de Jussà, de Mitjà, de Cortvassill) i es passa del Barranc de Renal a la vall del riu Gireni.

Finalment arribo al coll d'Ares (1872) on el Parc Natural de l'Alt Pirineu ha disposat uns miradors, a l'est i a l'oest, com també havia vist al coll de Conflent.

En el mirador Est del coll d'Ares (1872)... mirant cap a l'Oest
La baixada cap a Civís, de més de 350 m de desnivell, és impressionant ja que la pista salva un fort pendent. La vista amb el Cadí al fons, sota la llum de la tarda, és memorable.

Baixant del coll d'Ares cap a Civís
Un gran itinerari de 43 km i 1710 m de desnivell (sense comptar la marrada a Sant Julià) que ha tancat aquest cap de setmana "BTTero" i que podeu veure i descarregar-vos d'aquí:

dissabte, 16 de juny del 2012

Volta Lletó - Bentanacs

En Salvi, jo i l'Oriol al coll de Sant Esteve que permet saltar de la collada de Lletó al coll de Vanses (foto Salvi Fargas)
Per fi hem pogut fer coincidir les agendes i companys d'afició ens hem aplegat en una Trobada BTTera a la Seu. Un dia assolellat i magnífic, bones vistes i bon ambient.

Sortim de Castellciutat cap a quarts de 10 de matí, baixem a tocar del pont de la Palanca (695) i seguim Segre amunt cap a Alàs. Remuntem fins a l'ermita de les Peces i, d'allà, a Banat, la carretera d'Ortedó a Vilanova de Banat i fins a Lletó, tot seguint l'itinerari 15 del Centre BTT de la Seu d'Urgell.

A partir de la collada de Lletó deixem aquest itinerari 15 i seguim cap a l'Est a buscar el coll de Sant Esteve (1538), el punt més alt de la volta, i d'allà descendim al coll de Vanses (1476) per agafar la pista del Bosc de Bentanacs que ens portarà a la carretera que baixa d'Ortedó cap a la Seu.

Jo, l'Oriol i en Bernat a la pista de Bentanacs (foto Salvi Fargas)
Mirant enrere, a la pista de Bentanacs
Poc després de Cerc, deixem la carretera per agafar la pista que puja a l'ermita de Sant Antoni i, poc abans d'arribar-hi, descendim a la dreta el sender del camí de la Obaga. Envoltem la muntanya de Sant Antoni pel Nord i tornem a buscar la carretera que ja no deixem fins a la Palanca i d'allà fins a Castellciutat.

Ha estat un itinerari del qual tots n'hem gaudit i que ens ha donat la oportunitat del retrobament. Tot plegat han estat uns 39 km i 1020 m de desnivell que hem fet en unes de 3 hores i mitja efectives. Aquí en teniu el track (de quan el vaig fer el 31 de maig).

Excursió realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas, Oriol Roselló i Bernat Sifré.

dimarts, 5 de juny del 2012

Vall de la Llosa - Montmalús - Coll de l'Illa - Vallcivera

Tarda de primavera al Prat Xuixirà
Sobre la vall de la Llosa, reprodueixo aquí les paraules d'en Joan Guirao i en Josep Rafel Alsina en la presentació del seu itinerari número 10. Cases de la Llosa - Cabana dels Esparvers a Itineraris en BTT per la Cerdanya (Editorial Montblanc-Martín, 1994):

"La vall de la Llosa és potser una de les valls d'aspecte més alpí de la Cerdanya; des de Viliella es pot observar el seu perfil en forma de U característic de l'erosió glacial. A ambdós costats del  riu s'aixequen abruptament els vessants, enlairant-se més de mil metres damunt seu. Els cims que l'envolten i en particular la Tossa Plana de Lles, el pic de la Muga i el Calm Colomer, s’acosten als tres mil metres d’altitud.

Aquesta vall, sense cap mena de dubtes, mereix la nostra atenció i serà motiu de plaer recórrer-la, cosa que, exceptuant l’hivern, podrem fer en qualsevol època. A la primavera les aigües del desglaç ens acompanyaran amb el seu brogit impetuós i a la tardor ens presentarà un acolorit aspecte, en especial a les parts més baixes, on el riu discorre sinuosament."


Amb aquestes frases ja n'hauria tingut ben bé prou per animar-me a fer una excursió per la zona, però, a més, feia molt temps que tenia la idea de recórrer la vall de la Llosa fins la Cabana dels Esparvers on tinc el record d'haver-hi dormit un llunyà any 1976 en una travessa d'Andorra a Ger. No hi havia tornat des de llavors tot i que sí que havia visitat els entorns de Cal Jan de la Llosa vàries vegades, per exemple en la 3a jornada de la Travessa del Pirineu en BTT de l'any 1999.

Gràcies a un parell de tracks que vaig trobar i descarregar de Wikiloc i a una mica de "creativitat" amb el Mapsource em vaig preparar un itinerari per al GPS que constava dels següents ingredients:
- Tram amb BTT des de Cal Jan de la Llosa fins a Prat Xuixirà i retorn. Són gairebé 6 km (i 6 més de tornar) que es fan molt més curts (especialment a la tornada) dalt de la bici;
- Retrobada amb la Cabana dels Esparvers, 36 anys després;
- Descoberta de l'Estany de Montmalús i localització del seu refugi (ambdós ja en territori andorrà);
- Ascensió al Montmalús des del vessant sud (sempre hi havia pujat des de Grau Roig amb esquís);
- Tram "creatiu" des del cim del Montmalús al Pas Alt de Ríbuls flanquejant els Clots de Montmalús;
- Descoberta i pas del Port de l'Illa i retrobament (des d'una certa distància) amb l'Estany de l'Illa i amb el seu refugi sota la presa que tanca l'embassament. Els coneixia d'una excursió del 2008 on vaig remuntar la Vall de Madriu sortint de prop d'Engolasters.
- Descoberta de la Vallcivera tot seguint el curs del seu riu fins la Cabana dels Esparvers.

Molts ingredients que han quallat perfectament en una magnífica sortida que s'ha desenvolupat en un assolellat dia de primavera.

Cal Jan de la Llosa, origen i final de l'excursió
Són quarts d'onze tocats quan surto amb la bicicleta des de Cal Jan. Travesso el pont sobre el riu de la Llosa (1590) i enfilo vall amunt. La pista té alguns curts trams encimentats (els de més pendent), però en general és pedregosa i amb trams força costeruts, així que Déu n'hi do la suada que faig fins arribar al bucòlic Prat Xuixirà (2021). Lligo la bici a un arbre a l'inici del camí que segueix remuntant la vall cap a la Cabana dels Esparvers.
Sortint de Prat Xuixirà cap al nord (la bici dins del cercle vermell)
Arribo poc després a la Cabana dels Esparvers (2075), envoltada de cavalls. Per cel·lebrar el retrobament, enregistro la seva localització amb un waypoint al GPS.

La Cabana dels Esparvers amb alguns dels usuaris habituals del prat on està situada
Segueixo cap al Montmalús i en anar-me apropant al cim vaig tenint una bona perspectiva de l'Estany. La visió de la carena del Ríbuls és magnífica.

Panoràmica pujant al Montmalús amb l'Estany a l'esquerra i la carena cap al Pic de Ríbuls d'esquerra a dreta. El Pas Alt de Ríbuls, que passaré després, és en la marcada U de la carena.
Sota la Collada de Montmalús trobo una congesta de neu però la puc evitar fàcilment decantant-me cap a la carena, a l'esquerra. Des de la carena saludo amb la mà a una parella que seu a la Collada i que poc després veig que la deixen per baixar cap a Grau Roig. Seran les úniques persones que em trobaré en l'excursió.
Al cim del Montmalús (2782)
Des del Montmalús i mirant cap al nord, l'estació d'esquí de Grau Roig
Des del Montmalús i mirant cap al sud, l'Estany i darrera, la Muga. Del refugi de Montmalús, situat a la part dreta de l'Estany, se n'aprecia la taulada
Són les dues, així que aprofito per dinar. Després començo el tram "creatiu" que vaig dibuixar sobre el mapa per anar a parar al Pas Alt de Ríbuls sense perdre massa alçària. Del cim. i en direcció sud-oest, vaig baixant cap a un estanyol fins la cota 2585 i després remunto en direcció gairebé sud cap al Pas Alt de Ríbuls, un collet a 2646. El tram no ha presentat més dificultat que anar trobant el camí aprofitant les feixes que les marmotes han anat fent amb el seu trànsit habitual.

Baixant del Montmalús, l'estanyol al qual m'acostaré per després remuntar cap al Pas Alt de Ríbuls que es veu a la carena
Cop de zoom sobre el refugi de Montmalús, camí del Pas Alt de Ríbuls
Arribant al Pas Alt de Ríbuls
Segueixo fins a trobar un coll (2680) que dóna pas a la vall de l'Estany de l'Illa. El meu camí, però, va seguint la carena cap al Port de l'Illa, sense baixar a l'Estany, tot i que hi passa força a prop.

L'Estany de l'Illa, amb la presa a l'esquerra
Gairebé arribant al Port de l'Illa, cop de zoom sobre la presa i el refugi de l'Illa, a l'esquerra
Arribat al Port de l'Illa (2545) segueixo el fresat camí que baixa cap al fons de la Vallcivera. Aquesta vall, orientada en el sentit oest-est, és una delícia de recórrer. Les aturades per fer fotos són freqüents i en un bucòlic prat arran de riu no em puc estar de parar cosa d'un quart per treure'm les sabates, sucar els peus al corrent i respirar feliç.

A poc de començar el descens de la Vallcivera, la Muga ja assenyala la seva presència dominant

Ziga-zagues del riu de Vallcivera
Després d'una baixada de gairebé 4 km i 500 m de desnivell des del Port de l'Illa, arribo a les vistes de la Cabana dels Esparvers. Creuo la passera sobre el riu de Vallcivera i segueixo cap al Prat Xuixirà a buscar la bici.

De nou prop de la Cabana dels Esparvers (dins del cercle vermell)
Dalt de la màquina, la baixada de la pista cap a Cal Jan és força ràpida i plaent, tot i els trams pedregosos. La llum de la tarda posa el punt daurat a aquesta gran excursió.

En la baixada de la vall de la Llosa, la pista destaca entre els prats. El Comabona, al fons, s'ho mira.
Tot plegat han estat 24,6 km i unes sis hores efectives. Podeu veure i descarregar-vos el track d'aquí: