L'Alta Ruta d'Arolla

Des de la Tête Blanche (3707), els 4000 de Saas Fee (d'esquerra a dreta, l'Alphubel, l’Allalinhorn, el Rimpfischhorn i el Stralhorn) i l'imponent Matterhorn sobre la vall de Zermatt

En la Setmana Santa de 1992 ens vam ficar cinc persones dins del Golf d'en Salvi Fargas i vam marxar cap a Chamonix. La intenció era fer l'Alta Ruta Chamonix-Zermatt amb esquís. I la cosa gairebé ens va sortir del tot bé.

Vam fer les etapes clàssiques: Refuge d'Argentière - Cabana de Trient - Cabane Valsorey - Cabane Chanrion i Cabane Vignettes.


Arribant a la Cabane Vignettes amb mal temps en la Setmana Santa de 1992

Aquí, però, ens va enganxar força mal temps; va caure una forta nevada al llarg de la nit i pel matí la cosa no estava com per fer el darrer tros fins a Zermatt: la famosa etapa dels tres colls. Per sortir de Vignettes vam seguir, amb dificultat per l'espessa boira, un guia que ens va portar fins a l'estació d'esquí d'Arolla (on amb molt de gust li vam pagar pel seu guiatge).

L'Alta Ruta d'Arolla (ARA, com l'hem batejada) ha estat l'activitat dels dies previs de Setmana Santa d'aquest 2011. I per a dos de nosaltres, en Salvi i jo, l'ARA ha estat també l'oportunitat de fer aquella etapa dels tres colls que ens va quedar pendent. L'Albert ja s'havia tret l'espina uns anys després en una repetició de la travessa que va fer també amb en Bernat.

Però l'ARA ha estat molt més que la conclusió d'aquella Chamonix-Zermatt del 92. En si, és un magnífic itinerari que recorre valls, colls i cims d'aquest Valais suís; que passa per tres refugis i, el més important, que ens ha donat la possibilitat de gaudir de la muntanya amb esquís amb els companys.

A més, com es veurà a les fotografies, en tots els dies vam tenir un temps excel·lent, fins i tot amb "caloreta".

Jornada 1a, 16 d'abril de 2011. Arolla - Cabane des Dix.

Arribem a Arolla passat migdia després d'haver fet nit al F1 habitual d'Annecy. Carreguem motxilles i agafem el telesquí de Fontanesses, l'únic remuntador obert de l'estació.


En Bernat, arribant al telesquí d'Arolla, amb l'imponent presencia del Mont Collon al darrere.

Salvats uns quants metres de desnivell, ens posem esquís i enfilem el famós Pas de Chèvres que ens permetrà descendre a la glacera de Cheillon, sota la Cabane des Dix. Unes escaletes, força distretes amb la motxilla carregada amb els esquís i els pals, possibiliten aquest pas.


El Pas de Chèvres (2855) i les escaletes per on havíem baixat, vist des de la glacera

De la glacera, un petit tram i una curta pujada ens porta a la Cabane.


L'Albert i en Salvi, enfilant les traces a la glacera de Cheilon cap a la Cabane des Dix.


A la Cabane des Dix (2925). A la dreta, la glacera de Tsena-Réfien que l'endemà remuntarem per pujar la Pigne d'Arolla.

Jornada 2a, 17 d'abril de 2011. Cabane des Dix - Rifugio Nacamuli

Esmorzar a les 5:30. Un munt de gent disfressats i amb cara de no haver dormit massa s'apressen a enfilar la pujada cap a la Pigne d'Arolla. Després d'aquest cim, el nostre pla és baixar a la glacera d'Otemma (passant prop de la cabane Vignettes), remuntar el col de l'Evèque i baixar al Rifugio Nacamuli al vessant italià, un cop arribats al col Collon. Així que, anem per feina!


Els grups d'esquiadors que pugen la glacera de Tsena-Réfien cap a la Pigne. Nosaltres, darrera.



Contrallums matinals a la glacera


Una aturada per hidratar-se camí de la Pigne d'Arolla (foto Bernat Sifré).


El famós Mur de la Serpentine


Tots quatre, dalt de la Pigne d'Arolla (3796) (foto Bernat Sifré).


En la part final del descens de la Pigne passem a prop de la Cabane Vignettes i veiem la gran glacera d'Otemma (la foto és a uns 400 m d'on es va fer la de més amunt l'any 92) (foto Bernat Sifré)


Arribats al col de la Charmotane, capçalera de la glacera d'Otemma, posem pells i remuntem cap al col de l'Evèque (foto Bernat Sifré).


Al col Collon (3087), punt des d'on descendim cap al Rifugio Nacamuli (foto Bernat Sifré).


Arribant al Rifugio A.Nacamuli (2818)

Jornada 3a, 18 d'abril de 2011. Rifugio Nacamuli - Schönbielhütte

Sortim del Nacamuli i remuntem el col Collon per reprendre l'itinerari de l'etapa dels tres colls. Ahir havíem fet el col de l'Evèque i avui ens tocaven el col du Mont-Brulé i el de Valpelline. D'aquest darrer coll comença el descens final a Zermatt que nosaltres donarem per acabat en arribar al tram més planer de la glacera per pujar a dormir a la Schönbielhütte.


Descendint del col Collon cap a la part alta de la glacera d'Arolla des d'on remuntarem el col du Mont-Brulé (foto Bernat Sifré)

Grampons i amunt.


L'Albert i en Bernat surten a la llum al col du Mont-Brulé (3220). Al fons la glacera d'Arolla.

Curt descens i llarga remuntada fins al col de Valpelline.


L'Albert i en Salvi al col de Valpelline.

Al coll hi deixem la motxilla i pugem la Tête de Valpelline més alleugerits.


Emoció dalt de la Tête de Valpelline (3802) en un ambient extraordinari i aeri. A la nostra esquerra, el Matterhorn i la Dent d'Hérens.


Retornats al coll, iniciem un magnífic descens cap a la vall de Zermatt.

Com que no tinc paraules per descriure aquesta baixada, és millor que us en feu la idea veient un petit (1'25'') vídeo.




Aturada a mig descens, embadalits amb el Matterhorn (foto Bernat Sifré)

En fi... Arribats al pla, pujada "durilla" de 200 m fins la Schönbielhütte


A la Schönbielhütte (2694) no hi manquen vistes.

Jornada 4a, 19 d'abril de 2011. Schönbielhütte - Arolla.

Tercer matí amb l'esmorzar a les 5:30. Avui toca remuntar altre cop el gran descens d'ahir per arribar gairebé al col de Valpelline i, desviant-nos a la dreta, pujar la Tête Blanche. Després un suau descens al col de Bertol i, amb més pendent, la baixada final a la vall d'Arolla.


Remuntant cap al col de Valpelline


Dalt de la Tête Blanche (3707), entre el Matterhorn i la Dent d'Hérens (foto Bernat Sifré).


Descendint cap al col de Bertol


Remuntant el darrer coll de l'ARA (foto Bernat Sifré).


Arribant al col de Bertol (3268), presidit pel penjat refugi.

Des del coll gran descens de 1200 m de desnivell fins a la vall d'Arolla.


A mig descens, contemplem la trencada glacera del Mont Collon i la Pigne d'Arolla a la dreta (foto Bernat Sifré).


Ja no en donen més!

Arribats a Arolla, ja només ens faltaven 1000 km fins a casa.

Però, com diu molt sàviament l'amic Francesc Carulla: Quina és la millor manera de passar una tarda de vacances?. Doncs tancats en un cotxe, amb els companys, tornant d'una gran sortida d'esquí de muntanya!

Activitat realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas, Bernat Sifré i Albert Torralba.

Pels devots del GPS, en aquest enllaç us podeu descarregar el nostre track real (editat) de l'itinerari.