Mirant cap a l'Alzina d'Alinyà des del Camí Ral
Recentment, l'Editorial Alpina ha tret un nou mapa, anomenat Muntanya d'Alinyà que abasta una zona molt interessant del Prepirineu, al sud de l'Alt Urgell. És aquí on Caixa Catalunya té la propietat de la finca privada més gran de Catalunya (5350 ha) i hi ha dedicat recursos per a la seva conservació com espai natural. També s'han adobat camins i s'ha establert un seguit d'itineraris de descoberta.
Tot plegat, ha estat per a mi una descoberta. Així que aquests darrers dies he descarregat la descripció dels 14 els itineraris que s'han creat (cal anar aquí i al menú de l'esquerra demanar "Medi Ambient"/"Espais en propietat" i fer clic a "Muntanya d'Alinyà en el mapa que apareix) i n'he buscat un que em servís d'excursió per avui.
Així que ens hem plantat a Alinyà amb el cotxe (mitja horeta des de La Seu) i des d'allà mateix hem seguit l'itinerari 2, amb sortida i arribada al mateix punt i que en cosa de dues hores i quart ens ha portat a veure la font més important de la zona, l'Aiguaneix, a seguir un tram del Camí Ral i a baixar pel camí de l'Estret.
Mirant cap a la vall del Segre i Boumort, des del Camí Ral
Una bonica excursió matinal que espero serà la primera d'unes quantes per la zona.
El track GPS de l'itinerari, tal i com el vam fer nosaltres, el podeu descarregar d'aquí.
Suposo que sou molt conscients que quan un paratge comença a ser freqüentat acostuma a perdre gran part del seu encant, doncs per on passa la societat en general, i també molts excursionistes en particular, es malmet (que dir-vos, llaunes, paper culé, kleenex, arrancar plantes perquè fan gràcia, etc...). Espero sigueu prudents a l'hora de donar a conèixer aquest indret. Feia falta un mapa de la zona, però no sé si els beneficis seran superiors als perjudicis. Freqüento i estimo aquest paratge des de fa molts anys, hi estic lligada pels meus orígens, gaudiu-ne però anuncie-lo discretament, a aquells que de veritat estimen la muntanya !!!
ResponEliminaHola, Laia.
ResponEliminaAixò que comentes és un dilema típic de l'excursionisme. Convé donar a conèixer llocs, amb el risc de malmetre'ls, o millor els mantenim secrets per tal de protegir-los?
Personalment, penso que s'ha anat millorant el respecte per la natura i que els llocs ja no es degraden tant com fa uns anys. També és veritat que hi ha molta gent per la muntanya i l'aglomeració sempre malmet en certa mesura camins i llocs.
En qualsevol cas, a la Muntanya d'Alinyà els itineraris han estat muntats pels propietaris (la fundació de Caixa Catalunya) i se n'ha fet una senyalització "in situ" per al gaudi de tothom.
Penso que conèixer el nostre patrimoni comú ens fa més conscients de com n'és de valuós.
Salutacions.