Seguint traça cap al Tuc dera Salana (Jornada 4a) (foto Oriol Roselló)
Retrobada de companys activa a la Val d'Aran. L'Albert Torralba ens ha preparat una proposta llaminera per tenir-nos entretinguts del 28 de març a l'1 d'abril. La innivació és prou bona, la companyia, genial. Què més es pot demanar?
Jornada 1a, dissabte 28 de març: Pla de Beret - Tuc de Pèdescauç - Cap des Clósos
En aquesta primera jornada jo faig una matinal solitària sortint de Beret. La resta de companys fan un cim sortint de la Boca N del Túnel i, per la tarda, ens trobarem a l'aparcament de Beret per anar cap a Montgarri on hi dormirem dues nits.
Així que, poc abans de la una, surto de l'aparcament cap al Tuc de Pèdescauç, on hi havia pujat fa un munt d'anys en una sortida del CEC. Després d'un matí emboirat, plovent a la Bonaigua, el dia s'obre i em deixarà fer tota l'excursió amb sol. En cosa d'una hora i quart arribo al Pèdescauç (2365) i decideixo seguir un tros més de carena per arribar fins al Cap des Clósos (2416). Gran vista del proper Tuc de Parros que he pujat un parell de cops.
Al Cap des Clósos, amb el Tuc de Parros al darrera.
Panoràmica des del Cap des Clósos (Mal de Bulard i Valier en la zona esquerra)
Trec pells i baixo seguint la carena en direcció al Tuc de Costarjàs. M'hi acosto fins gairebé la instal·lació del remuntador de Beret i baixo per la pista fins a l'aparcament. Han estat poc més de dues horetes de passejada.
Aquest és el track de l'excursió:
Poc després de les cinc arriba la colla de companys.
Preparant motxilles a Beret.
Motxilles a l'esquena i cap a Montgarri. Seguim la pista nevada. Ens passen motos de neu, amunt i avall.
Arribant a Montgarri i creuant el pont sobre la jove Noguera Pallaresa (foto Oriol Roselló)
Dutxa i sopar. Demà més!
Jornada 2a, diumenge 29 de març: Montgarri - Malh de Bulard - Montgarri
Alguns núvols, però no pinta malament. Sortim en direcció Oest i, en arribar a les construccions de can Cabau girem cap a Nord.
Passat can Cabau, anem cap a la confluència de l'Arriu deth Lastoar amb la Ribera d'Órla (foto Oriol Roselló)
Un tram de camí en flanqueig, emboscat, ens porta a la confluència de l'Arriu deth Lastoar, a l'esquerra i que ens portaria cap al Tuc de Mauberme, amb la Ribera d'Órla que seguirem. Trobem el pont per creuar-la.
Quan amb l'amic Salvi Fargas vam passar per aquesta confluència el 22 de juliol de 2013, en l'última etapa del nostre Pass'Aran, provinents del Mauberme, no vam veure el pont, així que ens vam travessar el riu sucant-hi els peus sense gaire manies.
Al Tuc de Maubèrme en el darrer dia del Pass'Aran (22 de juliol de 2013)
Riu amunt pel seu curs, trobem algun pas estret però sense gaire problemes.
Dins de la Ribera d'Órla (foto Oriol Roselló)
La vall s'obre i ja comencem a albirar el nostre objectiu d'avui.
A les envistes del Malh de Bulard (foto Oriol Roselló)
La pujada és llarga, però en enlairar-nos, anem gaudint de noves perspectives.
Cel interessant en la pujada
L'itinerari va tombant cap a ponent, però arribats als lloms que baixen del cim, girem cap al Nord. Els trams finals els trobem coberts d'una neu curiosa formada per un munt de glaçons de gel units.
Dalt del Malh de Bulard (2740), amb el Tuc de Mauberme a l'esquerra
Malh de Bulard (2740)
Baixem pel mateix itinerari.
Tornant cap a Montgarri (foto Oriol Roselló)
Excursió realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas, Jul Montserrat, Oriol Roselló, Bernat Sifré, Ferran Sifré i Albert Torralba. Aquí en teniu el track:
Nova nit a Montgarri.
Reposant energia per a l'endemà (foto Jul Montserrat)
Jornada 3a, dilluns 30 de març: Montgarri - Beret
El cel està molt tapat. Sembla que hagi de començar a ploure en qualsevol moment. Tot i així, sortim de Beret cap al Tuc de Barlonguère que és el nostre objectiu d'avui. Fem cosa de vint minuts amb els esquís a l'esquena fins a situar-nos en la vall del riu que baixa del Barlonguère. Veiem tot emboirat pocs metres més amunt i sembla que la pluja s'anima. Decidim tornar capa Montgarri.
Retorn mullat a Montgarri (foto Oriol Roselló)
Fem les motxilles i tornem cap a Beret. Farem el recorregut fins a l'aparcament amb pluja i vent.
Retorn de Montgarri a Beret (foto Oriol Roselló)
Cotxes i cap a Salardú, on ens instal·lem al refugi del CEC, tal i com teníem previst per avui. Per la tarda, explorem en cotxe els punts de sortida cap al Tuc dera Pincela i cap al Tuc dera Salana. Ens decidim per anar demà cap aquest últim.
Jornada 4a, dimarts 31 de març: Tuc dera Salana
Pinta dia radiant. Esmorzem i agafem cotxes per anar cap a l'aparcament de la carretera de la vall d'Aiguamòg, poc més amunt del Barratge. D'aquest punt hi ha motos de neu per anar cap als Banys de Tredós. Jo ja havia fet la Salana vàries vegades; l'última ja fa molts anys. Així que em venia de gust el retrobament amb aquesta muntanya que és un excel·lent mirador.
Esquís als peus i cap a la Salana.
De l'aparcament, seguim la pista cap al Sud fins al punt on cal deixar-la per agafar la vall al Sud-Oest i que, en remuntar-la, travessa la carretera de Prüedo.
Remuntant la valleta (foto Oriol Roselló)
Sortim de la coma que hem pujat i veiem la magnífica piràmide del Tuc dera Salana.
A les envistes del cim (foto Oriol Roselló)
Seguim les traces que s'enfilen cap a la dreta per anar a buscar el rost vessant Oest del cim. En arribar a un collet, gaudim d'un meravellosa vista cap a les Maledetes i l'Aneto.
Amb la vall del Valarties i les Maledetes darrera
Preservant moments amb el Montardo de fons (foto Oriol Roselló)
Ens acostem cap a la pala Oest. Les vistes segueixen enlluernant-nos.
Mirant cap a Colomers. La traça es redreça cap a la pala.
Remuntem la pala final de la piràmide del cim que, en tenir orientació Oest, té la neu encara endurida.
Remuntant la pala Oest (foto Oriol Roselló)
Arribem al cim. Fa ventet. La vista, extraordinària.
Traient pells i preparant el descens del Tuc dera Salana (2485) (foto Oriol Roselló)
Baixem inicialment pel vessant Est amb la intenció de girar després cap a la pala Nord.
En els primers girs dels descens (foto Oriol Roselló)
L'eufòria després de la baixada
Seguim el descens pel camí de pujada i arribem a l'aparcament contents del dia, l'excursió i la companyia.
De retorn a l'aparcament d'Aiguamòg
Excursió realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas, Jul Montserrat, Oriol Roselló, Bernat Sifré, Ferran Sifré i Albert Torralba. Aquí en teniu el track:
Arribem al refugi de Salardú. Ens trobem força animació i gaudim del sol, de la música i d'una cerveseta.
En la terrassa del xalet del CEC a Salardú (foto Albert Torralba)
Jornada 5a, dimecres 1 d'abril: Tuc dera Pincela
Ahir, uns quants del grup van tornar cap a casa. Avui som tres i hem pensat de fer un cim d'aquells que tenim pendents de fa temps, la Pincela. Després d'esmorzar i recollir les coses del refugi, sortim cap a Bagergue i encara podem fer un tros de la pista de Varradòs amb el cotxe per la vall de l'Arriu Unhòla.
Sortim i molt aviat ens podem posar els esquís. Remuntem retallant llaçades de la pista de Varradòs. Girem cap a l'Oest per seguir la vall de l'Arriu d'Arenho que ja ens portarà cap al cim.
A la vall d'Arenho, amb el Tuc dera Pincela al fons
Arribats al coll, girem cap a la dreta (N) per remuntar la pala final.
Darrers metres de la pala N del Pincela (foto Salvi Fargas)
Darrers metres del Pincela (foto Albert Torralba)
Arribem el cim. Bona vista.
Al Tuc dera Pincela (2520)
Descendim pel mateix itinerari de la pujada. La pala del cim ens ofereix uns bons girs.
(Vídeo Albert Torralba)
Arribats a la vall de l'Unhòla fem els darrers metres fins al cotxe amb els esquís als peus.
Retorn al cotxe amb el Tuc dera Salana al fons (Vídeo Albert Torralba)
Una bona sortida que és el punt final d'aquesta estada a la Val d'Aran.
Al cotxe, després del Pincela
Excursió realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas i Albert Torralba. Aquí en
teniu el track:
La vall del Madriu des de la Tossa Plana de Lles (2916) (1a jornada)
L'excursió llarga d'aquest estiu havia de ser de tres dies. El 28 de juliol sortim en Salvi Fargas i jo de l'estació d'esquí de Les Angles amb la intenció de fer el Carlit i baixar cap a Porta. Quan feia poc menys de dues hores d'haver sortit decidim tirar enrere per la pluja i tornar cap a Castellciutat.
L'endemà ens hi tornarem a posar amb un millor pronòstic meteorològic.
Jornada 1a (dimarts, 29 de juliol: Porta - Refugi dels Estanys de la Pera
Aparquem a Porta, a l'inici de la vall de Campcardós. Els núvols cobreixen la vall de Carol i, a poc de començar a remuntar cap a la Portella Blanca, ja ens plou. Fa vent, però, i tenim la impressió que els núvols no ens guanyaran terreny.
Començant la remuntada de la llarga vall de Campcardós
Una bona estona abans d'arribar a la Portella Blanca el vent és fred i parem per abrigar-nos: malles i paravent i cap amunt!
Rufaga a la Portella Blanca
Descendim cap a la Cabana dels Esparvers per, tot seguit, remuntar la Vallcivera. El temps sembla que s'aguantarà; el vent, però, no afluixa.
A la Cabana dels Esparvers
Abans d'arribar al port de Vallcivera ja ens orientem cap a l'esquerra per anar a buscarun coll entre el pic de la Muga i la Tosseta de Vallcivera que, posteriorment, pujarem.
Pujant cap a la Tosseta de Vallcivera, la Muga i un dels seus estanys
Seguim la carena fins arribar al punt culminant del recorregut, la Tossa Plana de Lles. D'allà, seguim cap al pic de la Setut, el seu port, el pic de Coma Estremera i el pic de la Colilla. Seguir la carena suposa superar uns desnivells considerables, especialment per salvar el port de Setut. En algun tram del descens cap a aquest port cal fer alguna lleugera grimpada sense dificultat.
Al pic de Setut (2874), amb la Tossa Plana darrera
Hem estat poc més de nou hores i mitja des de Porta. L'etapa ha estat de 25 km, uns 2200 m de desnivell de pujada i uns 1400 de baixada.
Sopem, dormim i esmorzem molt ben atesos al refugi. Havent sopat, xerrada agradable amb els guardes.
Jornada 2a (dimecres, 30 de juliol: Refugi dels Estanys de la Pera - La Seu- Castellciutat
Tot i que fresquet, el dia es presenta força millor que el d'ahir. Sortim del refugi cap al coll de Sant Vicenç i en poca estona arribem al Pedrafita. Pel camí coincidim amb un grup de muntanyencs encara més veterans que nosaltres.
Arribant al Monturull, el Pedrafita i els Estanys de la Pera al darrera
Del Monturull fem un ràpid flanqueig en descens per passar sota el Pic Negre i ja seguim els lloms que ens dirigeixen cap al vessant de Bescaran.
Arribant al coll de Cintó en el descens cap a Bescaran, encarats al Cadí
A partir de Bescaran seguim el camí vell cap a la Seu que és l'itinerari seguit, en sentit contrari, per la cursa transfronterera de la Seu a Sant Julià de Lòria en l'edició 2013.
Deixem Bescaran enrere
Travessem Bescaran i seguim descendint fins a l'entrada d'Estamariu. D'allà, el camí flanqueja i ens porta a l'indret de Llirt i, finalment al barri de Sant Pere, a les portes de la Seu. Per a nosaltres, només ens resta la pujadeta fins a Castellciutat.
Estamariu i el Cadí de fons
Arribant a la Seu d'Urgell
Fins a Castellciutat han estat
26 km, uns 800 m de desnivell de pujada i uns 2400 de baixada que hem fet en poc més de vuit hores.
Aquí teniu els tracks d'ambdues jornades (fins a la Seu):
El Pic de l'Estanyó, els Casamanyes Nord i del Mig des del Casamanya Sud
El recorregut des del Pic de l'Estanyó fins al Pic de Casamanya Sud és el mirador nord i central d'Andorra. En un dia com el d'avui és una excursió magnífica. Si, a més, es segueix un itinerari circular que evita passar dues vegades pel mateix lloc, doncs tant millor.
Fa molts anys havia pujat amb esquís el Pic de l'Estanyó tot seguint la proposta d'una de les mítiques fitxa-esquí (la número 63). La carretera al coll d'Ordino (CS-240) encara estava en construcció i vam sortir des del mateix Canillo. Avui, la carretera m'ha estalviat més de 300 m de desnivell i he pogut sortir des dels 1830 m per seguir la part alta de la vall del Montaup.
La vall del Montaup des del punt de sortida
La idea era pujar el Coll d'Arenes, entre el Casamanya Nord i la carena a l'Estanyó, però, en apropar-m'hi, em sembla factible pujar primer en direcció nord per després flanquejar la carena en direcció nord-est, tot passant prop dels estanys de la Vall del Riu.
El Coll d'Arenes, camí dels estanys de la Vall del Riu
El flanqueig es força còmode i poc després de passar prop de l'estany més al nord m'enfilo per fort pendent cap a la carena que puja del coll entre el Pic de la Cabaneta al Pic de l'Estanyó. Segueixo la carena i arribo al cim, La vista, espectacular.
Des del Pic de l'Estanyó (2914): el Pic de la Serrera, amb la seva famosa pala sud, el coll i la carena cap al Pic de la cabaneta i, a sota, a la dreta, l'estany nord dels estanys de la Vall del Riu.
Des del Pic de l'Estanyó (2914): la carena cap als Casamanyes
Segueixo la carena, cap al sud-oest, tot recordant que aquella vegada, amb els esquís, la vam trobar força entretinguda. Avui, gairebé no em cal ni posar les mans enlloc.
Prop del Coll d'Arenes, els Casamanyes cada cop més a prop
Del Coll d'Arenes, un camí ben traçat i indicat amb les marques grogues habituals, permet superar amb facilitat les grades que cauen del Casamanya. Fins i tot, als darrers passos s'hi ha instal·lat una cadena.
Cadena al tram final de la grimpada a la carena del Casamanya Nord des del Coll d'Arenes
Arribo al cim del Casamanya Nord. Gairebé tot el recorregut de carena, el fet i el que hi ha per fer, es veu des d'aquí. Segueixo cap al Casamanya Sud.
Prop del Casamanya del Mig, l'altiu Casamanya Sud i la carena per on baixaré
D'aquest darrer cim, baixo còmodament per la carena. La deixo en apropar-me a la carretera del coll d'Ordino baixant per un pendent herbós i florit. Segueixo, finalment, un curt tram de carretera per arribar a l'aparcament.
Arbres secs prop de la carretera del coll d'Ordino
Han estat poc més de 14 km, uns 1500 m de desnivell i sis hores i mitja d'excursió.
