En un moment del tros número 9 de la GTAP
Després de la magnífica experiència de la GTMC de l'any passat, per a aquest juliol tenia en cartera una altra travessa amb el mateix format. L'editorial Chamina, de Clermont-Ferrand, té una col·leció de guies per a BTT de les quals quatre són qualificades de Grande Traversée i aquest any vaig proposar als companys habituals la Grande Traversée Ariège-Pyrénées.
L'itinerari surt d'Ax-les-Thermes i acaba a Lacave, prop de la vila de Saint-Girons. La proposta completa és de 225 km que la guia estructura en 12 trossos. Després d'estudiar el tema i les possibilitats d'allotjament, vaig fer una distribució de trossos en quatre jornades més una d'inicial per situar-nos en ruta. Enguany, com a novetat, portaria el GPS amb els tracks de la travessa completa que m'havia baixat.
L'amic Salvi Fargas es va apuntar finalment a l'aventureta i el 2 de juliol vam sortir cap a Ax-les-Thermes, a l'Ariège.
Jornada 0, 2 de juliol. Ax-les-Thermes a Refuge du Chioula (18 km).
Dia de viatge fins a Lacave, on hi deixem un cotxe (el meu), i retorn fins a Ax-les-Thermes, uns 100 km, on hi deixem l'altre (el d'en Salvi).
En Salvi Fargas a la plaça d'Ax-les-Thermes amb les bicis a punt de caramel
Sortim d'Ax i, inicialment per forta pujada per senders i acabant amb pista més suau, arribem al Refuge de Chioula (tros 1, 18 km i 1061 m de desnivell).
Camí de Chioula, al fons la Dent d'Orlu
Que dura és la vida del VTTiste!
Jornada 1, 3 de juliol. Refuge du Chioula a Chalabre (60 km).
Jornada força variada i amb sorpresa. Sortim de Chioula i als pocs km fem una petita marrada en no encertar bé el camí (comencem a baixar i encara havíem de pujar un tros), però aviat el GPS ens fa veure l'error. Arribem al Coll de Balagués i iniciem el descens a Montaillou per una pista plaent sense dificultat.
En Salvi Fargas al Coll de Balagués
De Montaillou a Comus el terreny és variat, sovint per camins que s'han fet segant els prats.
Pels prats entre Prades i Comus
A partir de Comus entrem a les gorges de la Frau; les recorrem en sentit descendent però per un camí molt pedregós i, en algun tram, força pendent.
A punt d'entrar al camí de les Gorges de la Frau
Al bell mig de les gorges, en Salvi se n'adona que la roda de darrera de la seva bici està descentrada. Ens la mirem i veiem que la cosa té mala pinta: una de les barres que van del quadre a l'eix està com partida (dos trams que haurien d'estar encaixats s'han separat). En fi, que va fent com pot, amb la roda fregant l'altra banda del quadre i esmentant tot l'arbre genealògic de l'enginyer "listillo" que la va parir (a la bici).
Per acabar-ho d'adobar, la pujada des de la sortida de les gorges fins a Montsegur té trams molt drets i amb fang. Com ens anunciava la guia, ens toca empènyer la bici a base de bé. Arribem a Montsegur entre la boira i força emprenyats. Aquí se li ha acabat la travessa al Salvi. Per sort, el seu cotxe és a Ax-les-thermes i ho arregla compartint un taxi amb dos catalans que acabaven aquí el seu Camí dels Bons Homes.
Segueixo, a partir d'aquí en solitari, pujant cap al Pla dels Cremats, sota el castell de Montsegur. Ja de baixada, uns camins entretinguts em porten fins a Lavelanet.
Una curiosa finestra a Lavelanet
A partir d'aquí, i durant gairebé 40 km, la GTAP segueix això que ara anomenen una via verda; és a dir, el traçat d'una antiga via fèrria convenientment arreglat per fer-lo ciclable amb BTT. Avui, però, no la faria tota i em quedaré a Chalabre, com ja havia previst. En total, els trossos 2, 3 i 4 de la guia (60 km i 1389 m de desnivell).
Jornada 2, 4 de juliol. Chalabre a Pamiers (57 km).
Jornada força més tranquil·la i relaxada que l'anterior. Ja va anar bé perquè aquesta nit passada de dissabte va ser festa major a Chalabre i a pocs metres de la finestra de l'hotel tenia instal·lada una disco mòbil que em va estar "donant la nit " fins a les quatre de la matinada. Espero que els veïns de Chalabre hagin gaudit força de la festa.
De Chalabre a Mirepoix, el tros 5, segueixo la via verda.
Via verda, entre Chalabre i Mirepoix.
A partir de Mirepoix, la GTAP segueix el Chemin de Saint-Jacques-de-Compostelle, el GR 78, que ja suposa un relleu molt més accidentat i trams més tècnics.
Els pintorescos carrers del centre de Mirepoix
L'itinerari passa per Saint-Amadou i va fins a Pamiers, on avui acabaré la jornada.
L'església de Sainte-Marie-de-Vals, poc abans de Saint Amadou
Per pistes planeres, arribo a Pamiers. És la població més gran (uns 15 mil habitants) del departament de l'Ariège, però en un diumenge de juliol a la tarda, m'és molt difícil trobar allotjament. Finalment, trobo un hotel als afores on no hi ha ningú a recepció, però que funciona amb caixer automàtic. En total, els trossos 5, 6 i 7 de la guia (57 km i 425 m de desnivell).
Jornada 3, 5 de juliol. Pamiers a Le Mas-d'Azil (42 km).
Jornada curta però de relleu força accidentat, amb senders sovint "monotrace" com els anomena la guia.
A poc de sortir, Pamiers queda ràpidament enrere
Un dels "sentier monotrace" entre Pamiers i Montégut-Plantaurel
La GTAP travessa camps i turons suaus poc abans de Montégut-Plantaurel per tornar, després, a enredar-se per camins entretinguts.
Verds turons en el descens a Montégut-Plantaurel
La GTAP segueix fa una volta, que és la part més difícil i llarga del tros 9, per anar a veure el castell de Pailhès.
La nova i la vella tecnologia d'orientació
El castell de Pailhès, sobre aquesta població
Després, i per arribar a la població de Le Mas-d'Azil, em vaig trobar que la ruta havia estat canviada i, en lloc de passar pel llac de Filhet, es segueix la carretera fins al final del tros.
Aquesta vegada ja havia reservat un lloc a un hotelet de Le Mas d'Azil i per la tarda vaig aprofitar per passejar per aquesta població, coneguda, sobretot, per una gran "Grotte" que actualment travessa la carretera i que veuria demà.
En total, els trossos 8 i 9 (42 km i 1245 m de desnivell).
Jornada 4, 6 de juliol. Le Mas-d'Azil a Lacave (48 km).
Avui seria la darrera etapa de la GTAP; un recorregut molt variat i accidentat per camins, pistes i carretera.
La famosa Grotte du Mas-d'Azil, que la GTAP no travessa, tot i que si ho fa la carretera D119
Curioses capelletes de l'església de Raynaude, entre Le Mas d'Azil i Lescure
Passat Lescure, la GTAP entra al Couserans i passa per Saint-Lizier, al nord de Saint-Girons (que és la capital d'aquesta regió gascona).
La bastida de Montjoie-en-Couserans, una de les més petites de França
Les muntanyes properes al Mont Valier, el senyor del Couserans, sembla que vulguin treure el cap
Arribant a Saint-Lizier, l'antiga capital del Couserans
Finalment, arribo a Lacave on em retrobo amb el cotxe. En total, avui han estat els trossos 10, 11 i 12 (48 km i 912 m de desnivell).
A Lacave, amb la GTAP acabada
Una GTAP que, de llibre, són 225 km i 5032 m de desnivell. Quatre dies i mig de BTT que m'han tornat a fer sentir el gust de viatjar a pedal pels camins; enguany, de l'Ariège.
