Excursió a La Torreta de Cadí (2564)

Des de la Torreta de Cadí (2564), La Seu a l'esquerra

La Torreta de Cadí és el primer dels cims "alts" (>2500) d'aquesta Serra venint de l'oest. Evidentment es veu perfectament des de La Seu.

Ja feia temps que volia fer una excursió d'exploració d'aquest sector i avui he pensat que seria un bon dia per anar-hi. He deixat el cotxe una mica més amunt de l'ermita de Sant Salvador (1700), a la qual s'hi arriba per una pista (una mica atrotinada) que surt poc abans d'Adraén. M'ha costat trobar l'ermita, ja que no és pas a peu de pista, però aquí la teniu.


Darrera l'ermita de Sant Salvador (1700) s'hi coneix el Cadí més occidental

De l'ermita he remuntat fins al Pradell. L'exploració m'ha pogut i no he volgut agafar la pista que porta a la Collada del Pelat i d'allà al Pradell, si no que m'he emboscat costa amunt i Déu n'hi do el temps que he perdut. A la baixada certament he agafat la pista (que, a més, em portava directa fins on havia aparcat el cotxe).

Del Pradell he anat al coll de El Goleró on es passa al vessant sud (de la Bacanella). D'allà he seguit el camí que han marcat i que evita seguir la pista que puja cap al Cap de la Fesa.

Per la solana fins el Cap de la Fesa i seguint la carena, amb algun petit desnivell, fins la Torreta. S'hi té una bona visió de la vall del Segre al nord i de les serres de Port del Comte i del Verd al sud. També, evidentment, de la llarga carena del Cadí i del Pedraforca.


Des de la Torreta de Cadí (2564), Arsèguel, Ansovell, el santuari de Boscalt i Cava

Tornada al cotxe, agafant, ara sí, la pista en el tram final.


A la carretera cap a La Seu, prop de El Ges, una visió de la Torreta i de la carena recorreguda a l'excursió.

Travessa Sta. Coloma - Serra d'Enclar - Sispony

Des de les antenes del Pic de Carroi, una magnífica vista del conjunt Escaldes-Andorra la Vella amb la Vall de Madriu, que surt de front

Magnífica i entretinguda travessa que recorre tota la Serra d'Enclar amb impressionants vistes.

Surto quasi a les onze de Santa Coloma d'Andorra (970 m) pel camí que puja a Sant Vicenç d'Enclar. Segueixo el camí que remunta la vall del riu d'Enclar fins que els pendents es redrecen força i gairebé deixa d'haver camí, només algunes taques rodones de pintura, molt escasses. Pujo per una canal mirant d'evitar la neu que encara hi resta i finalment surto a un collet al sud-est del Bony de la Pica (2402 m), el punt més alt del recorregut, al qual arribo unes dues hores i mitja després d'haver sortit.


Una vista del tram final de la pujada al Bony de la Pica (en vermell) i del recorregut per la Serra d'Enclar fins el Pic de Carroi

Tot i que no ho havia pensat prèviament, decideixo de recórrer la Serra d'Enclar fins el Pic de Carroi i, d'allà, baixar a Sispony per la pista que accedeix a les antenes que hi ha prop del cim i sobre Andorra la Vella. El recorregut sembla valer la pena i, la veritat, no em ve de gust tornar a baixar pel mateix lloc que, per acabar-ho d'adobar, és força desavinent.

I, certament, la carena d'Enclar és aèria i ofereix una bona visió d'aquest sector andorrà. Ja prop del Pic de Carroi hi ha, fins i tot, alguns trams de cresteta força divertits. Finalment, arribo al complex d'antenes que domina aquest tram del Valira.

Baixada força còmoda per la pista fins a Sispony (1315 m), on agafo un petit autobús fins a La Massana seguit d'un altre, més gran, fins Andorra la Vella. Per no fer un altre tram de bús, acabo caminant fins Sant Coloma on havia deixat el cotxe.


Des del Pic de Carroi (2335 m), les antenes que dominen Andorra la Vella i, en front, la vall del Madriu i la Tossa del Braibal amb congestes de neu al vessant esquerre (nord)

En total, unes sis hores de Santa Coloma a Sispony, amb una mica més de 1500 m de desnivell acumulat.

Darrera baixada de la temporada

Baixant de La Tosa, el 7 de maig de 2009

Finalment, avui ha fet la darrera baixada d'aquesta gran temporada. Entrat maig i com està de neu!.

En fi, han estat 28 dies d'esquí de pista, dels quals 16 a La Masella, aprofitant el forfait de temporada (feiners).

Com deien els dibuixos animats: "Láaaastima que terminó, el feeeestival de hoy..."

Baixada d'aniversari

El cinc de maig és el meu aniversari. Com que l'he celebrat esquiant a La Masella, se m'ha ocorregut de fer un video d'una baixada "alegre" per la Tosa Vermella que va del punt més alt de l'estació (2535m) fins a l'inici de l'arrossegador, al Cap del Bosc (2150m).

La matèria primera està gravada amb la càmera de vídeo del mòbil, així que la qualitat no és cap virgueria. Però com que he editat el vídeo, li he posat detallets i, sobretot, és curt, doncs fins i tot fa gràcia.

Aquí va:

Una temporada increïble

Des del Jumbo, una Coma Pregona impressionant el darrer dia d'abril!

És el meu 26è dia de pista d'una temporada que a La Masella la faran durar sis mesos!


Descens directe per Coma Oriola

He fet alguns fora pistes que en altres dies no havia pogut (o gosat) fer.


La pala directa al telecadira de Coma Oriola després d'haver-la baixat (primera de dues vegades)


La pala de les antenes a l'estació superior del TGV després d'haver-la baixat

La neu estava força consistent amb una capa de primavera que la feia perfectament esquiable.


Com estava de gent!

Les combinades a La Tosa d'Alp

Al cim de La Tosa (2537) els dies 19, 24, 26 i 31 de març

Aquesta magnífica temporada 2008-2009 ha donat força joc. Combinant la pujada a La Tosa com entrenament (matí) amb les baixades pisteres de La Masella (migdia) han sortit aquests dies esportius.


Al cim de La Tosa (2537) el 14 d'abril

Els 4000 de Saas Fee

Girs de poudreuse baixant de l'Stralhorn cap a la Britannia Hütte. Foto Oriol Roselló.

Des 4 al 7 d'abril es va concretar un projecte molt interessant, els anomenats 4000 de Saas Fee: l’Allalinhorn (4027), l'Stralhorn (4190), el Rimpfischhorn (4199) i l'Alphubel (4206). Diverses propostes, com la d'en Pierre Merlin a la Guide des raids à skis (1980), enllacen aquests quatre cims; però per a aquest atac llampec en quatre jornades ens vam decidir per la que l'Oriol va trobar a la Compagnie des Guides de Chamonix:


Sortint de Mittelallalin (3456) al peu de l’Allalinhorn. Foto Oriol Roselló.

dissabte, 4 d'abril: Saas Fee (1800) - Mittelallalin (3456) amb el telefèric de Felskinn i el Metro Alpin. Ja amb els esquís als peus (són les 12h), de Mittelallalin al Allalinhorn (4027) sense gaire complicacions (només un petit sector d'esquerdes i l'altitud sobtada).


Albert i Jordi al Allalinhorn (4027). Foto Oriol Roselló.

Descens amb bona neu i petita remuntada a la Britannia Hütte (3030). Festival d'italians al refugi (è sabato!).


Terrassa de la Britannia Hütte (3030). Foto Oriol Roselló.

diumenge, 5 d'abril: Esmorzar a les 5:30h i una hora més tard sortida (nevant!) cap a l'Stralhorn (4190). El temps té temps d'arreglar-se en la llarga (per distància) ascensió, que no té cap complicació.


Albert i Oriol a l'Stralhorn (4190). Foto Jordi Agustí.

Impressionant descens (poudreuse im...presionant) de retorn a la Britannia.

dilluns, 6 d'abril: Altre cop esmorzar a les 5:30h. Sortim com ahir, però després d'una estona, ens desviem a la dreta cap a l'Allalinpass (3564).


Pujant cap a l'Allalinpass (3564). Foto Oriol Roselló.

Descendem uns metres i remuntem de nou cap al coll entre el Rimpfischhorn (4199) i el cim que els de Chamonix bategen com l’épaule du Rimpfishorn (4009). Jo faig aquesta "espatlla" i l'Albert i l'Oriol fan el Rimpfischhorn amb col·laboració amb dues suïsses que es troben a mig sidral. Descendem cap a la Täschhütte (2701) amb una gran primera part de bona neu i un darrer tram molt podrit.


Sortint de la Täschhütte. Foto Oriol Roselló.

dimarts, 7 d'abril: Per no perdre el costum, esmorzar a les 5:30h. Pujada amb ganivetes al llarg de bona part dels 1500 metres de desnivell fins l'Alphubel (4206), el més alt d'aquests quatremils de Saas Fee i que domina tota l'estació d'esquí.


El senyor del Valais vigila la nostra ascensió. Foto Oriol Roselló.

Tram d'uns 200 m de pente raide al voltant dels 4000 m, d'aquells que en Merlin qualifica de déchausser éventuellement.


Albert i Jordi a l'Alphubel (4206). Foto Oriol Roselló.

El descens (de 2400 m de desnivell fins a Saas Fee!) el trobem amb neu crostosa fins arribar a les pistes. Fi de festa amb Weissbier a Saas Fee.


Jordi, Albert i Oriol amb les seves respectives.

Un gran recorregut per aquesta magnífica zona del Valais que vam tenir la sort de fer amb bon temps i gairebé tot amb bona neu. Excursió realitzada per Jordi Agustí, Oriol Roselló i Albert Torralba.

Esquí de muntanya al Pic de Salòria (2789)

A l'aresta

Bona excursió d'esquí de muntanya amb diversos companys de la UEU de La Seu. Sortida i arribada des de poc més amunt de l'hostal d'Os de Civís, remuntada fins el Coll de Conflent i d'allà fort pendent fins a l'aresta que hem seguit fins al cim. La baixada, directa per la pala de la cara SE, ha estat franca, tot i el fort pendent. El tram final de la vall, però, ens ha ofert una estona de descens "jabalí" fins arribar a la pista. Un total de poc més de 1100 m de desnivell.


Apropant-nos al cim

El Salòria és "el sostre de l'Alt Urgell". No sempre té bones condicions de neu, els vessants des del Coll de Conflent són drets i l'aresta fins al cim és llarga; però avui les condicions han estat força bones, els pendents, de neu una mica endurida, s'han superat bé amb les ganivetes i l'aresta ens ha ofert una ascensió aèria.

Al final, petit piscolabis de germanor a Os de Civís i a dinar a casa.

Va de tresmils

Baixant de l'Aneto, 19 de maig de 1991

En aquesta categoria es parla de tresmils del Pirineu. I no perquè siguin més importants que d'altres cims de menys de 3000 m (o si?), si no perquè és un fil que m'ha ajudat a preparar nous projectes de muntanya, a tornar a reviure'n d'antics i, sobretot, a compartir més bons moments amb els companys.

Perquè, parafrasejant a l'amic Francesc Carulla, quina és la millora manera de passar un diumenge a la tarda?

Doncs, al cotxe, tornant de fer muntanya.

Va de companys

Tuc de Mulleres, 17 de març de 2001

En l'article de més amunt deia que els tresmils són una excusa per trobar-nos i compartir grans moments a la muntanya. He mirat de fer una mica de memòria i de mirar algunes fotos. He preparat una llista alfabètica de noms i cognoms amb els tresmils que diria que hem fet junts. La cosa m'ha donat una certa feina, però m'ha agradat fer memòria. Us agrairia que m'ajudéssiu a esmenar-la, si cal.





Àlex Alom: GRAN FACHA

Joan Baeta: PIC D'EN GOURDON, PIC DE LLITEROLA, PIC ROYO, TUC DE LES MULLERES

Jordi Baeta: LA PIQUE LONGUE DEL VINHAMALHA, PIC D'EN GOURDON, PIC DE LLITEROLA, PIC ROYO, TUC DE LES MULLERES

Joan Campanyà: PIC DE SOTLLO

Francesc Carulla: DENT D'ESTIBÈRE-MALE, GRAN FACHA, LA SIERRA MORENA, PALA CRABONOUSE, PIC BADET, PIC D'EN HEÏD, PIC D'ESTARANHA, PIC DE BUGARRET, PIC DE CAMPVIELH, PIC DE LA MÚNIA, PIC DE TROUMOUSE, PIC LONG, PIC LUSTOU, PIC MAOU, TUC DE LES MULLERES

Anna Coll: EL GRAN QUAIRAT, PIC D'EN JEAN ARLAUD, PIC DELS GORGS BLANCS, PICS DE CLARABIDE, PICS DE GIAS, PTA D'EN CAMBOUÉ, PTA D'EN SAINT-SAUD, PUNTA CORDIER, PUNTA MIR, PUNTA SAYÓ, TUC DE LES MULLERES

Salvi Fargas: ESPATLLA D'ANETO, PIC D'ANETO, PIC DE NA MARGALIDA, PIC DE TEMPESTATS

Jordi Fernández: ESPATLLA D'ANETO, PIC D'ALBA, PIC D'ANETO, PIC DE NA MARGALIDA, PIC DE TEMPESTATS

Àngels Ferrando: EL GARMO NEGRO, GRAN PIC D'ASTAZOU, LA PIQUE LONGUE DEL VINHAMALHA, PERDIGUERO, PETIT PIC D'ASTAZOU, PICA D'ESTATS, PIC D'ANETO, PIC DE ALGAS, GRAN PIC DE L'INFIERNO, PUNTA OCC. DELS PICS DE L'INFIERNO, PUNTA OR. DELS PICS DE L'INFIERNO, PIC DE LA FORQUETA, PIC DE LA MÚNIA, PIC DE LES ARGUALAS, PIC DELS POSSETS, PIC DE TEMPESTATS, PTA ALTA DE LA COMA LES BIENES

Joan Font: BESSIBERRI CENTRAL, BESSIBERRI NORD, BESSIBERRI SUD, EL GARMO NEGRO, ESPATLLA D'ANETO, LA PIQUE LONGUE DEL VINHAMALHA, PIC D'ANETO, PIC D'EN GOURDON, PIC DE ALGAS, GRAN PIC DE L'INFIERNO, PUNTA OCC. DELS PICS DE L'INFIERNO, PUNTA OR. DELS PICS DE L'INFIERNO, PIC DE LA COMA-LO-FORNO, PIC DE LA MALADETA, PIC DE LES ARGUALAS, PIC DE LLITEROLA, PIC DE NA MARGALIDA, PIC DE TEMPESTATS, PIC ROYO

Joan Garcia: BESSIBERRI CENTRAL, BESSIBERRI NORD, BESSIBERRI SUD, DENTS D'ALBA, ESPATLLA D'ANETO, PIC D'ALBA, PIC D'ANETO, PIC D'ARAGÜELLS, PIC DE NA MARGALIDA, PIC DE TEMPESTATS, PTA ALTA DE LA COMA LES BIENES

Guillem Masses: MALHPAS, PIC D'ARAGÜELLS, PIC D'EN BERALDI, PIC D'EN LE BONDIDIER, PIC DE BAGÜENYOLA, PIC DEL BOUM, PIC DE LLITEROLA, PIC DELS CRABIOLES OCCIDENTAL, PIC DE TEMPESTATS, PIC ROYO, PIC SUD D'ERISTE

Alfons Mazón: EL MONT PERDUT, PIC DE LA COMA-LO-FORNO, TUC DE LES MULLERES, PIC D'ANETO, PICA D'ESTATS

Lluís Mirabent: EL GRAN QUAIRAT, LA SIERRA MORENA, PIC D'EN HEÏD, PIC D'EN JEAN ARLAUD, PIC DE LA MÚNIA, PIC DELS GORGS BLANCS, PIC DE TROUMOUSE, PICS DE CLARABIDE, PICS DE GIAS, PTA D'EN CAMBOUÉ, PTA D'EN SAINT-SAUD, PUNTA CORDIER, PUNTA MIR, PUNTA SAYÓ, TUC DE LES MULLERES

Josep Miralles: ESPATLLA D'ANETO, PIC D'ANETO, PIC DE NA MARGALIDA, PIC DE TEMPESTATS, TURON DE NEUVIELH

Jaume Planell: PERDIGUERO, PUNTA CORDIER, PUNTA MIR, PUNTA SAYÓ

Eudald Riera: PICA D'ESTATS, PUNTA MOSSEN CINTO VERDAGUER

Roldan Riera: PICA D'ESTATS, PUNTA MOSSEN CINTO VERDAGUER

Oriol Roselló: EL GRAN BACHIMALA, GRAN FACHA, MONTCALM, PIC D'ARAGÜELLS, PIC DE TEMPESTATS, PIC LUSTOU, PUNTA CORDIER, PUNTA MIR, PUNTA SAYÓ, TUC DE LES MULLERES

Montse Salat: EL GARMO NEGRO, PIC DE ALGAS, GRAN PIC DE L'INFIERNO, PUNTA OCC. DELS PICS DE L'INFIERNO, PUNTA OR. DELS PICS DE L'INFIERNO, PIC DE LES ARGUALAS

Lluís Serra: TUC DE MULLERES

Bernat Sifré: EL GRAN BACHIMALA, ESPATLLA D'ANETO, LA PUNTA SABRE, PIC D'ANETO, PIC DE L'ABEILLÉ, PIC DE LA COMA-LO-FORNO, PIC DE NA MARGALIDA, PIC DE TEMPESTATS, PIC MARCOS FELIU, PTA CELESTIN PASSET, PTA D'EN LEDOURMEUR, PUNTA DE LA PEZ

Wolfgang Steinherr: PIC DE CORONES, PIC DEL MIG, PIC MALEÏT, PTA ASTORG

Albert Torralba: LA PIQUE LONGUE DEL VINHAMALHA, PIC D'EN GOURDON, PIC DE LLITEROLA, PIC DE SOTLLO, PIC ROYO, PUNTA CORDIER, PUNTA MIR, PUNTA SAYÓ, TUC DE LES MULLERES

En solitari: DENT DE LLARDANA, EL CASCO, EL PITON CARRÉ, LA PUNTA D'EN CHAUSSENQUE, LA TORRE DE MARBORE, PIC CENTRAL DEL VINHAMALHA, PIC D'ARNALES, PIC D'EN LEZAT, PIC D'EN RUSSELL, PIC DE BALAITOUS, PIC DE BARDAMINA, PIC DE LA CERBILLONERA, PIC DEL CLOT DERA HOUNT, PIC DE LES COLOBRES, PIC DE LES PAÜLS, PIC DE LOS GEMELOS, PIC DEL PORTILLO D'OÔ, PIC DELS CRABIOLES ORIENTAL, PIC DELS SPIJOLES, PIC DELS VETERANS, PIC DEL TAILLON, PIC DE MONTFERRAT, PIC DE ROBINHERA, PIC DE SOUM DE RAMOND, PIC DE TAPOU, PIC DE VALLHIVERNA, PIC DU MILIEU DEL VINHAMALHA, PIC OCCIDENTAL DEL GABIETU, PIC ORIENTAL DEL GABIETU, PICS D'EN BELLOC, PICS DE LES FRONDELLES-PTA ORTL, PTA OCCIDENTAL DE LES FRONDELLES, PUNTA D'EN NAVARRO, PUNTA D'EN RABADÀ, PUNTA DE LAS OLAS, SEILH DERA BAQUO

Els 3000 i escaig abans de la Llista

Hi havia un temps on els cims del Pirineu de més de 3000 m es feien perquè eren "importants":


Tuc de les Mulleres (3010),  3 d'agost de 1977


Monte Perdido (3355), 22 d'agost de 1985

o perquè tenien algun recorregut interessant:


Itinerari circular a les Maladetes (cim de l'Aneto (3404)), 9 de juny de 1991


Cresta de Salenques - Tempestats (pujant el 1r gendarme), 27 de juliol de 1991

I així vam anar acumulant històries i cims. Alguns estaven repetits vàries vegades, com l'Aneto. D'altres els havíem pujat sense fer ni cas del bony del costat, que també era un tresmil, però nosaltres ni ens el miràvem.

Però quan vam tenir la Llista al davant, molts de nosaltres vam veure que en teníem molts de fets, però que també n'hi havia d'altres que encara eren als llimbs. Així que el Projecte tresmil va ser l'excusa per anar tapant forats.

Esquí de muntanya al Pic Alt del Cubil (2833)

Pujant per la valleta d’Emportona


Track aportat per l'Oriol Roselló. Gràcies!

Una bona excursió amb un dia magnífic que ha vestit un retrobada amb els companys "del gremi".

Deixem els cotxes una mica més amunt dels Cortals d'Encamp, al Pont de la Baronia. Anem remuntant amb tendència a la dreta fins que entrem a la valleta d'Emportona i pugem fort cap al coll entre el Pic d'Ensangents i l'Alt del Cubil. Abans d'arribar-hi, però, remuntem amb tendència a l'esquerra la pala cap a l'avantcim. Hi deixem els esquís i acabem el darrer tram, curt, fins al cim amb piolet (o pals) i crampons. Magnífica vista des del cim (2833 m), encaixades de mans i fotos "de rigor".


Dalt del cim. Darrere, el Port d'Envalira.

Baixem la pala directa des de l'avantcim. Pendent considerable i neu fonda, "pas mal". Retorn als cotxes baixant la valleta fins a trobar el riu de les Deveses i, llavors, avall, amb algun tram engorjadet però "practicable".

Ho rematem amb un dinar força competent als afores de La Seu.

Excursió realitzada per Jordi Agustí, Jordi Martínez, Raquel Mestres, Oriol Roselló i Lluís Serra.

Fins aviat, companys!

Estrena de material a La Tosa d'Alp (2537)

Estrena de nou material d'esquí de muntanya amb una pujada a La Tosa des de Masella. Els Hagan Carbon, amb pells Hagan, les Dynafit TLT, ... senzillament perfectes.

Una mica atabaladora la pujada amb tota la gent de pista d'un dissabte amb bon dia. He mirat d'evitar les pistes ficant-me per trams de bosc, però és inevitable haver-ne de seguir o creuar alguna, especialment al tram superior.

Bon descens amb neu pols pistera.

Un parell d'hores de pujada i un quart d'hora de baixada.

Projecte "Els tresmils abans dels cinquanta"

Al Coll de Badet, amb el grup del Néouvieille al fons, 31 d'agost de 2006

A l'estiu del 2004 vaig promoure entre els companys del gremi un projecte que ens proposés una orientació per a noves sortides. El vaig batejar com "Els tresmils abans dels cinquanta" i la cosa consistia en pujar els cims que a cadascú l'hi faltessin dels d'una llista de 127 tresmils "principals" del Pirineu. Una història que, en el meu cas, s'havia iniciat el 1976 (l'any del Centenari del CEC) pujant la Pica d'Estats amb 16 anys, però que va anar quallant com a projecte l'any 2000 quan vaig descobrir al Barrabés de Benasque la col·lecció d'itineraris sobre els tresmils del Pirineu d'en Luis Alejos (SUA Edizioak). El mateix 2000, sortint del Barrabés ja vaig iniciar una primera i incipient campanya tresmilera amb la liquidació dels tres Eristes (PIC SUD D'ERISTE, PIC DE BAGÜENYOLA i PIC D'EN BERALDI) i la pujada el PIC D'EN LE BONDIDIER, amb l'amic Guillem Masses.

Sembla que la cosa va fer una certa gràcia entre alguns companys i es va recollir la proposta. L'amic Lluís Mirabent, de Sitges, ja va acabar la llista el 2007 (em sembla!) i suposo que, a hores d'ara, també haurà liquidat la dels 212 pics de la llista completa de principals i secundaris.

Jo hi he anat dedicant vàries "campanyes tresmileres" al llarg dels estius dels anys 2003, 2004, 2005, 2006 i 2007 (el 2008 no vaig poder).

En aquest missatge comentaré algunes coses de les campanyes prèvies i de la que voldria que fos la campanya definitiva aquest 2009 (que ja en tindré 49!). A data d'avui me'n falten 12:

6 a la zona Góriz (Ordesa): EL CILINDRE DE MARBORE, PIC DE MARBORE, PIC ORIENTAL DE LA CASCADA, PIC CENTRAL CASCADA, PIC OCCIDENTAL DE LA CASCADA i L'ESPATLLA DE MARBORE

3 a la zona Néouvieille: PUNTA DE RAMOUNG, PIC DE NEUVIELH i PIC DELS 3 CONSELHIERS

3 a la Cresta de Espadas, al Posets: TUCA DE LLARDANETA, PIC DE LES ESPADES i PIC DELS PAVOTS

Des d'aquí, una crida per a trobar companys que s'animin.

Campanya tresmilera 2007

Aquesta campanya va ser concentrada en pocs dies i centrada en dos zones que van quedar liquidades: el massís del Vinhamalha i el sector occidental del massís de Perdut.

El 31 de juliol surto cap al Barrage d'Ossoue i arribo, força tard a la nit del dia 1. El mateix 1 d'agost, surto del cotxe i pujo PIC DE TAPOU i el PIC DU MILIEU DEL VINHAMALHA. El dia 2 me'l passo al cotxe, veient ploure.


Des del Pic de Montferrat (3219), amb l'aresta que ve del Pic Central (3235), 3 d'agost de 2007

El 3 d'agost en faig una de bona. Surto del cotxe i faig els que em falten del circ del Vinhamalha: LA PUNTA D'EN CHAUSSENQUE, on trobo l'isard que podeu veure a la foto-banner del bloc (a dalt de tot), EL PITON CARRÉ, el PIC DEL CLOT DERA HOUNT, el PIC DE LA CERBILLONERA, el PIC CENTRAL DEL VINHAMALHA i el PIC DE MONTFERRAT. La zona del massís del Vinhamalha queda liquidada, amb vuit nous tresmils en dues jornades. Baixo al cotxe i em desplaço cap al coll de Tentes.


Des de El Casco (3006), el refugi de Sarradets, el Coll de Tentes i el massís del Vinhamalha, 4 d'agost de 2007

El 4 d'agost també va tocar pencar de valent.  Surto del Coll de Tentes, salto el Port de Bujaruelo i començo a descendir per la vall. Després remunto cap a l'est i vaig a sortir a una cresta SO del Gabietu Occidental. Baixo  i remunto la cara est d'aquest cim i després segueixo la cresta fins l'altre Gabietu. Cauen, per tant, el PIC DE GABIETU OCCIDENTAL I EL PIC DE GABIETU ORIENTAL. Segueixo, flanquejant pel sud del Pic de Taillon, fins la Brecha de Roland. Paso el Paso de los Sarrios i remunto per pujar EL CASCO. Baixo del pic i segueixo flanqueig per remuntar finalment LA TORRE DE MARBORÉ. Retorno a la Brecha, paso pel refugi de Sarradets, torno al Port de Bujaruelo i finalment al Coll de Tentes. La zona occidental del massís del Perdut queda liquidada i ja només em queda feina des del refugi de Góriz, per una altra ocasió.

Amb aquests quatre darrers, la campanya 2007 es tanca amb 12 nous tresmils de la llista.

Campanya tresmilera 2006

Dalt del Pic de Balaitús (3144), 27 d'agost de 2006

Gran campanya centrada en tres zones: Balaitús, La Múnia i Pic Long.

El 24 d'agost arribo a l'embassament de La Sarra i em passo dos dies més , 25 i 26, veient ploure (tot i que el 25 pujo fins l'ibón de Arriel per veure el camí). Finalment, el 27 pinta bo i m'haig de liquidar tots els de la zona avui. Pujo i baixo el PIC DE BALAITÚS, per la Gran Diagonal, i després pujo cap a Las Frondellas per fer la PUNTA ORIENTAL DE LES FRONDELLES, la baixo i pujo l'enrevessada PUNTA OCCIDENTAL DE LES FRONDELLES, el més occidental dels tresmils. Arribo força madur al cotxe i surto, que l'endemà m'esperen al massís de La Múnia.


Dalt del Pic de La Múnia (3133), en Francesc Carulla i jo, 29 d'agost de 2006

El 28 d'agost em trobo amb companys que venen de la seva base de Sesué: en Lluís Mirabent i el seu fill i en Francesc Carulla. Pugem al llac de La Múnia i mentre ells pugen al Robiñera, jo planto les tendes i descanso una mica.

El 29 d'agost fem la cresta de La Múnia aller-et-retour. Cauen Pic de La Múnia, i ara els que són nous per a mi, LA SIERRA MORENA, PIC DE TROUMOUSE i PIC D'EN HEÏD, aquest últim després d'una deliberació a dalt del Troumouse de si la cosa era factible tal i com s'estava posant el temps. El retorn es facilita per les cordes que vam deixar instal·lades de La Sierra Morena quan vam rapelar en anar cap al Troumouse; ara, de tornada al Sierra Morena ens fan de passamà.

Per la tarda marxem a la base de Sesué, al costat de Benasque. El 30 d'agost, amb en Francesc Carulla fem la ferrata de Sesué i per la tarda marxem cap a l'embassament de Cap Long, al massís de Néouvieille, per mirar de liquidar el sector de Pic Long.


Dalt del Campvielh (3173), el massís de La Múnia al fons, 31 d'agost de 2006

Aquesta vegada, a diferència del 2004, el dia ens acompanya i en Francesc i jo podem fer "une des plus belles courses en montatge des Pyrenées". Sortim encara de nit del cotxe que havíem aparcat a l'embassament i ens liquidem la cresta del Pic Long: la PALE DE CRABOUNOUSE, el PIC DE BUGARRET, la DENT D'ESTIBÈRE-MALE, el PIC LONG, el PIC BADET i el PIC MAOU i per rematar la zona encara pugem: el PIC DE CAMPVIELH i el PIC D'ESTARANHA. Baixem per la vall d'aquest últim fins la carretera de l'embassament de Cap Long i agafem el cotxe.

Una campanya, doncs, molt profitosa que en tres jornades efectives va afegir 14 nous tresmils de la llista.

Campanya tresmilera 2005

En aquesta campanya vaig combinar 50% solitari i 50% acompanyat. Com que ja tenia redactada una explicació de com va anar la campanya, aquí la poso de nou:

Enguany el temps ha estat generós, les forces adequades i m’he anat a agafar dels rocs que encara no estaven per caure. El resultat, una campanya amb tretze nous tresmils principals (i alguns altres de secundaris) a la llista.

La zona, ja sabeu, era la que envolta el refugi del Portillon (Jean Arlaud). Breu descripció de la feina:

Dijous, 30 de juny:
Viatge fins Ref.Estós.


Des del Seilh dera Baquo (3110) , la cresta cap al Pic del Portilló d'Oô (3050) i al fons el Pic de Perdiguero (3222), 1 de juliol de 2005

Divendres, 1 de juliol:
Ref.Estós – Cresta Seil dera Baquo a Pic del Portillón – Ref.Estós.
La cresteta (que inclou dos ràpels i un pas a cavall que, més que aeri, és estratosfèric) és d'aquelles que, en solitari, garanteix un iuiu classe 2. Cims afegits: PIC DEL PORTILLÓ D'Oô i SEILH DERA BAQUO


Baixant del Pic d'en Jean Arlaud (3065) i del Gorgs Blancs (3129), cap al refugi del Portillon, 2 de juliol de 2005

Dissabte, 2 de juliol:
Ref.Estós – Gias – Clarabide – Saint Saud – Camboué – Gourgs Blancs – Jean Arlaud – Ref.Portillon
D’això els gavatxos en dirien “une belle curse en montagne” i els de la cara sud “un peasso d’excursión”. Amb l’Anna Coll i en Lluís Mirabent, que ja n’havien fet un bon tros anteriorment, vam gaudir d’alguns trams entretinguts per aquest muntanyot sever que ha esdevingut el Gourgs Blancs. Ràpel vertical de 25 m. per baixar del coll per la cara nord. Cims afegits: PICS DE GIAS, PICS DE CLARABIDE, PUNTA D'EN SAINT-SAUD, PUNTA D'EN CAMBOUÉ, PIC DELS GORGS BLANCS i PIC D'EN JEAN ARLAUD.


Des del Pic d'en Lézat (3107), el refugi del Portillon (Jean Arlaud), 3 de juliol de 2005

Diumenge, 3 de juliol:
Ref.Portillon – Grand Quayrat – Lézat – Ref.Portillon
Amb l’Anna i en Lluís vam fer el Quayrat per la normal i retorn al refugi. Aquest dia els pobres es van pegar la pallissa de tornar a l’aparcament d’Estós pel collado Obago. Sortint amb ells cap al coll sup. de Literola, vaig fer el Lézat per la tarda. Cims afegits a la llista: EL GRAN QUAIRAT i PIC D'EN LÉZAT.

Dilluns, 4 de juliol:
Dia de lectura al refu mentre veia com a fora queia aigua i calamarsa.


Des del Pic Belloc (3008), el Pic dels Spijoles (3065) al darrere, 5 de juliol de 2005

Dimarts, 5 de juliol:
Ref. Portillon – Spijeoles – cresta dels Belloc – Spijeoles – Ref.Portillon
Bona i variada excursió: trams de cramponets i de cresta (aller et retour) amb algun pas interessant per arribar al darrer (i principal) Belloc. Cims afegits a la llista: PIC DELS SPIJOLES i PICS D'EN BELLOC.


Al Crabioles Occidental (3106), amb l'Oriental (3116) a l'esquerra, d'on acabava de tornar, 6 de juliol de 2005

Dimecres, 6 de juliol:
Ref.Portillon – Pic Occ.Crabioules – Pic Or.Crabioules – Pic Occ.Crabioules – Collado Obago – aparcament d’Estós i viatge cap a casa.
Acompanyat d’un parell de col·legues de Sant Joan de les Abadesses que vaig lligar al refugi, em vaig treure l’espina del Pic Occ. de Crabioules. La cresta (aller et retour) entre els dos Crabioulés, aèria i atrevida, no és llarga, però, quan ets per la meitat, tens la gola seca i estàs demanant temps a l’àrbitre. Cim afegit a la llista: PIC DELS CRABIOLES ORIENTAL (l'occidental ja l'havia pujat cinc anys enrera).

Aquesta campanya em va permetre liquidar tota la zona de Perdiguero - Gorgs Blancs. Una zona amb molt tresmil i no precisament dels més senzills. El resum són tretze nous tresmils de la llista.

Campanya tresmilera 2004

La campanya 2004 va tenir dues fases.La primera fase (juliol) va ser la primera campanya específicament tresmilera i va ser en solitari. Com a campanyes posteriors, en moltes nits vaig dormir dins del Discovery.

Va ser molt itinerant, a la cerca del bon temps i del tresmil perdut.


Des de la Punta de las Olas (3002), amb el Pic de Soum de Ramond (3254) al darrere, 4 de juliol de 2004

El 4 de juliol vaig agafar l'autobús de Nerín i van caure PUNTA DE LAS OLAS, PIC DE SOUM DE RAMOND, PUNTA D'EN NAVARRO i PUNTA D'EN RABADÀ (que són els dos Baudrimont sota el Soum de Ramond). Baixada a peu fins Nerín.

El 5 de juliol vaig pujar fins al refugi de Sarradets i vaig pujar al PIC DEL TAILLON.

Mal temps, canvi de zona.

El 8 de juliol pujo el PIC D'ARNALES, l'últim que em faltava de la zona a l'oest de Baños de Panticosa.


Des del Pic de Robinhera (3003), el massís del Perdut, 9 de juliol de 2004

El 9 de juliol pujo el PIC DE ROBINHERA, sortint del final de la pista. Baixo i agafo el cotxe per creuar el túnel de Bielsa.

Després d'un intent al Campbieil amb altres companys des de la presa de Cap Long, frustrat pel mal temps. Salto cap a la zona del massís del Posets.


Des del Pico inf. de la Paul (3073), la cresta de Bardamina que acabava de passar, 11 de juliol de 2004

L'11 de juliol cau la Cresta de Bardamina, amb el PIC DE BARDAMINA i el PIC DE LES PAüLS, sortint des del cotxe. De tornada em quedo al refugi Ángel Orús i el 12 de juliol pujo la DENT DE LLARDANA. El temps no dóna per més alegries i haig de deixar la Cresta de Espadas per una altra ocasió.

La segona fase de la campanya 2004 va ser a l'agost, aprofitant el campament del CEC a San Chuan de Plan.

El 7 d'agost, en un dia boirós, sortim diversos companys del campament i fem LA PUNTA SABRE i EL GRAN BACHIMALA.


Amb la Duna al Pic de los Gemelos, 8 d'agost de 2004

El 8 d'agost, amb la meva gossa Duna, pujo al PIC DELS VETERANS i al PIC DE LOS GEMELOS. Com que anteriorment ja havia fet el Bardamina i el de Les Paüls, ja quedava liquidada la zona nord del massís dels Posets.


A la Punta d'en Ledormeur, jo i l'Ernest Bladé, 12 d'agost de 2004

El 12 d'agost, amb l'Ernest Bladé i en Bernat Sifré, acabem la cresta del Bachimala: PTA D'EN LEDOURMEUR, PIC MARCOS FELIU, PIC DE L'ABEILLÉ, PIC PUERTO DE LA PEZ i PIC DE LA PEZ. Com que anteriorment jo ja havia fet el Culfreda (en travessa a peu) i el Lustou (amb esquís), ja quedava liquidat el massís de Gran Bachimala - Culfreda.

En total, doncs, en les dues fases de la campanya 2004, vaig afegir 19 cims a la llista.