Aquest agost, el campament internacional del CEC s'ha fet al Camping des Glaciers (1600) a La Fouly , a la Val Ferret de Suïssa. Hi ha força excursions que surten directament del campament o de llocs molts propers.
El 3 d'agost, amb boira i pluja, vam anar als llacs de Fenêtre des de Ferret .
El 7 d'agost, en un dia assolellat, vam agafar el telecadira de La Breya (2198) que surt de Champex (1466) i vam fer l'excursió fins els refugis de la Cabane d'Orny (2831) i la Cabane de Trient (3170); des del refugi ens vam arribar a la propera Pointe d'Orny (3269). El recorregut és per bon sender i permet veure la gelera d'Orny i el gran Plateau du Trient. Em va agradar tornar al refugi de Trient, 17 anys després que per la Setmana Santa del 1992 hi passéssim quan feiem la Chamonix-Zermatt amb esquís.
Amb la Mireia a la Cabane d'Orny (2831), sobre la gelera d'Orny i amb l'impressionant agulla del Petit Clocher du Portalet al darrere
La Cabane i el Plateau de Trient des de la Pointe d'Orny (3269)
El dia 9 d'agost amb en Xavier Serrallonga vam pujar al refugi de l'A Neuve (2735) sortint del mateix campament (1600). Bones vistes de la gelera de l'A Neuve, bonic emplaçament de la Cabane i bon horari d'anar i tornar (2h 45min).
De camí al refugi de l'A Neuve, una magnífica visió del vessant nord del Mont Dolent, a l'esquerra
El dia 11 d'agost amb en Salvi Fargas vam pujar al refugi de Saleinaz (2691) sortint d'una mica més amunt de Praz-de-Fort (1500). Magnífiques vistes de la gelera de Saleinaz i dels impressionants Clochers des Planereuses. Bon horari d'anar i tornar (2h 30min).
La gelera de Saleinaz des de la Cabane (2691)
La vall de Saleinaz i un dels Clochers des Planereuses
El 12 d'agost vam fer visita turística de Zermatt, vam agafar el cremallera fins a Gornergrat i vam fer caminant el retorn fins a Zermatt.
Una clàssica visió del Matterhorn des de Gornergrat (3089)
Finalment, el dia 14 vaig pujar al Grand Col de Ferret (2537) des d'una mica més amunt de Ferret. Impressionants vistes de les Jorasses i del Mont Dolent.
El vessant sud del Mont Dolent per on transcorre la via normal
dissabte, 15 d’agost del 2009
dijous, 13 d’agost del 2009
Ferrades del Valais: Nax i Leukerbad
Aprofitant el campament del CEC a La Fouly-Val Ferret a Suïssa, hem fet un parell de ferrades relativament properes al campament.
La primera, el dia 9 d'agost, després d'una excursió al refugi de l'A Neuve marxem quatre companys cap a Nax a fer la ferrada del Belvedère. La guia de ferrades a Suïssa ens diu que és atlètica i la qualifica amb un nivell de 4 sobre 6. La veritat és que és curteta, uns 200 m, amb abundància de material que en facilita molt la progressió malgrat algun tram extraplomat (suau).
En Narcís Masorier i en Xavier Serrallonga a la ferrada Belvedère de Nax
El 13 d'agost vam anar a fer la ferrada de Daubenhorn, al poble de Leukerbad. Això ja és una altra dimensió: 1000 metres de desnivell, acabant al cim del Daubenhorn (2942), un recital d'escales en els trams més verticals, però material just (sense excessos) en la majoria del recorregut. La qualificació de la guia és de 6 sobre 6 i a la revista Vèrtex de maig-juny de 2009 (núm. 224, pàgs. 33-34) en fan una descripció tant entusiasta que anima a anar-hi. Per als més interessats, un vídeo penjat al YouTube en fa un bon repàs.
La muralla del Daubenhorn des de Leukerbad. Dins del cercle groc, que he dibuixat sobre la foto, es podria apreciar una taqueta vermella
Vam agafar el telefèric de Gemmi a les 9 i a les 15 agafàvem el de baixada; és a dir, sis horetes en total. Un bon horari tenint present que vam escollir la variant difícil dins de la gruta penjada (que és una de les peculiaritats del itinerari) i que vam triar de fer una altra cova opcional que té una sortida al pati que et deixa sense paraules i amb la gola seca.
En Salvi Fargas gaudint de l'esperit patriòtic suís en la taqueta vermella que s'esmenta a la fotografia anterior
En Xavier Serrallonga (dreta) i jo (esquerra) immersos en la ferrada (foto Salvi Fargas)
Personal gaudint de la via
Travessant la petita gelera de la baixada del Daubenhorn
La primera, el dia 9 d'agost, després d'una excursió al refugi de l'A Neuve marxem quatre companys cap a Nax a fer la ferrada del Belvedère. La guia de ferrades a Suïssa ens diu que és atlètica i la qualifica amb un nivell de 4 sobre 6. La veritat és que és curteta, uns 200 m, amb abundància de material que en facilita molt la progressió malgrat algun tram extraplomat (suau).
En Narcís Masorier i en Xavier Serrallonga a la ferrada Belvedère de Nax
El 13 d'agost vam anar a fer la ferrada de Daubenhorn, al poble de Leukerbad. Això ja és una altra dimensió: 1000 metres de desnivell, acabant al cim del Daubenhorn (2942), un recital d'escales en els trams més verticals, però material just (sense excessos) en la majoria del recorregut. La qualificació de la guia és de 6 sobre 6 i a la revista Vèrtex de maig-juny de 2009 (núm. 224, pàgs. 33-34) en fan una descripció tant entusiasta que anima a anar-hi. Per als més interessats, un vídeo penjat al YouTube en fa un bon repàs.
La muralla del Daubenhorn des de Leukerbad. Dins del cercle groc, que he dibuixat sobre la foto, es podria apreciar una taqueta vermella
Vam agafar el telefèric de Gemmi a les 9 i a les 15 agafàvem el de baixada; és a dir, sis horetes en total. Un bon horari tenint present que vam escollir la variant difícil dins de la gruta penjada (que és una de les peculiaritats del itinerari) i que vam triar de fer una altra cova opcional que té una sortida al pati que et deixa sense paraules i amb la gola seca.
En Salvi Fargas gaudint de l'esperit patriòtic suís en la taqueta vermella que s'esmenta a la fotografia anterior
En Xavier Serrallonga (dreta) i jo (esquerra) immersos en la ferrada (foto Salvi Fargas)
Personal gaudint de la via
Travessant la petita gelera de la baixada del Daubenhorn
dimecres, 12 d’agost del 2009
Unes quantes ferrades de fa temps
L'estiu del 1992 vaig tenir la primera experiència de ferrades a les Dolomites. A Catalunya, per exemple, la Teresina encara era un projecte (acabada el 1993) i no hi havia res. Doncs vam fer un parell de ferrades molt interessants: la Brigata Tridentina, molt equipada i divertida, i la Gianni Costantini a la Moiazza, llarga, difícil i dura, que és un gran itinerari de muntanya i, segons en Reinhold Messner, la ferrada de les ferrades. Com diuen per allà: La Costantini è giudicata la più bella, più lunga e più difficile ferrata delle Dolomiti.
Ja en el segle XXI he seguit el cable de la Teresina de Montserrat, el de les Baumes Corcades a Centelles, el de les de Canillo a Andorra i el de la de Sesué a Osca.
Ja en el segle XXI he seguit el cable de la Teresina de Montserrat, el de les Baumes Corcades a Centelles, el de les de Canillo a Andorra i el de la de Sesué a Osca.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)