La Cresta d'Espadas

Al Pico de Espadas (3332), segon tresmil de la jornada

Amb el recorregut de la Cresta d'Espadas, amb el Pic de Pavots d'aperitiu, ja en tenim tres més al sac. Ha estat un Sant Joan en les altures tresmileres.

Sorto a les 7 h de l'aparcament de la Cascada de la Espiantosa, on he passat la nit dins del cotxe com ja és tradició. Una horeta i mitja i passo pel refugi Ángel Orús, que sembla molt tranquil, i enfilo el mateix camí que per anar al Posets, és a dir, la volta a la Cresta dels Forcaus per anar a buscar la Canal Fonda. Però quan ja arribo al peu de la canal (2650 m) me'n vaig cap a l'esquerra per anar remuntant en direcció al coll dels Pavots.

Hi ha força neu, però puc anar salvant congestes enfilant-me per terreny descobert i només n'he de trepitjar uns pocs metres i no em cal treure ni piolet ni crampons. Del coll al cim dels Pavots (3121), al qual arribo cap a les 11:30, hi ha una suau rampa.

La Cresta d'Espadas des del cim del Pavots (3121)

Torno a baixar al coll i començo la Cresta. La dificultat és feble i avanço força ràpidament. Fins al Pic de las Espadas (3332) només trobo un petit muret, que la ressenya marca de (II+), i el tram final, més esmolat amb algun pas de II.

Cap al Pico d'Espadas, apropant-me al tram més entretingut

Gran vista des del cim i fotos vàries. Per passar al cim Oriental hi ha una tram pla on pel vessant que dóna a l'est hi ha enganxada una gran congesta de neu que des d'abaix m'havia amoïnat i que, finalment, evito fàcilment per l'esquerra.

Des del Pico de Espadas (3332), el tram cap a la Tuca de Llardaneta (3311)

Desgrimpada i arribo al famós pas horitzontal de la Cresta d'Espadas que, la veritat, és curt (potser quatre o cinc passes) i, francament, no gaire impressionant. Immediatament hi ha el pas més dificil de la Cresta que he fet superant una mena de bloc enganxat (III), però que de pujada no és res de l'altre món. En sentit contrari pot ser una desgrimpada entretinguda (aquí, Salvi!). I arribo al tercer tresmil del dia, la Tuca de Llardaneta (3311).

Arribant a la Tuca de Llardaneta (3311), darrera s'imposa el Posets

Bones vistes de la Cresta, mirant enrere, i del Posets. Baixada dreta però fàcil al coll de Jean Arlaud (3200). D'aquí, una rampa fins al Posets que passo de fer. Avui ja porto molts metres a les cames i el Posets ja l'he fet dos cops.

La baixada del coll de Jean Arlaud

Del coll tiro avall deixant la impressionant Dent de Llardana (que també ja tinc) a l'esquerra. El pendent és fortet però es pot anar fent bé (de fet començo sense crampons i amb pals). En un espai de pedres sense neu poso els crampons i, la veritat, baixo força més còmodament. El pìolet a la motxilla, no l'he tret en cap moment de l'excursió.

Retrobo les meves passes de pujada, per sota de la Canal Fonda i segueixo avall.

En total, uns 2000 m de desnivell i 10 horetes (de 7 a 17 h), parades (poques) incloses.

Gràcies a en Salvi Fargas i a en Lluís Mirabent per les indicacions!