dijous, 8 de juny del 2017

Estana - Canals del Ticó - Pic de Vulturó - Canal Baridana - Estana

Des del magnífic paratge de Prat de Cadí, punt de pas de l'itinerari, s'albiren les canals del Ticó (a la dreta de la imatge) 
Feia temps que em rondava pel cap fer una ascensió al Vulturó, pic culminant de l'emblemàtica Serra del Cadí. La veig cada dia des de casa i hi he pujat diverses vegades per canals (Ordiguer, Sàbat, les Tres Canaletes), per sender o amb bicicleta de muntanya. No havia pujat, però, al Vulturó ni tampoc havia ascendit per la Canal de Cristall (sí que hi havia baixat) ni per les Canals del Ticó.

Així que ahir em vaig estar mirant les propostes que en Manel Figuera fa a la seva guia de la Cerdanya i vaig, també, descarregar alguns itineraris del Wikiloc. Amb tot plegat he sortit aquest matí amb la idea de pujar fins a Prat de Cadí i mirar-me com pintava de neu la Canal del Cristall. Al cap i a la fi, encara som a la primavera i les congestes encara són d'esperar.

Al voltant de les 10 del matí, he fet la foto de dalt. Tot i que portava els grampons a la motxilla, he vist massa neu i he decidit que pujaria pel per les Canals del Ticó seguint la recomanació d'en Manel Figuera. La veritat és que ha estat molt encertat perquè m'ha proporcionat una divertida estona de grimpada.

He seguit un track que m'ha portat a la Canal Oriental del Ticó on, com era d'esperar, hi havia força neu i he seguit cap a la Canal Occidental travessant la petita congesta de la Oriental. Aquí el track segueix més a la dreta, però seguir-lo m'exigia travessar la congesta de la canal Oriental. Així que, seguint la recomanació d'en Figuera, em poso a grimpar pel contrafort que tinc a sobre. És una ascensió fàcil (F o F+) amb l'única pega que es desenvolupa per roca força descomposta i cal posar una mica d'atenció a la qualitat de les preses.

Al tram final de la grimpada, mirant cap a l'est, la Roca de l'Ordiguer va quedant a sota i el Comabona es veu gairebé a nivell
Arribo a la carena. Grans vistes!

Vista cap al Nord des de la carena del Cadí entre el Puig de la Canal del Cristall i el coll de Llitze, punt de sortida de la grimpada
Mirant cap al Pedraforca, sorprèn sempre la suavitat del vessant Sud del Cadí
Segueixo el sender que amb comoditat em porta fins al cim del Vulturó.

La Seu d'Urgell s'albira, a l'esquerra, des del Pic de Vulturó (2651), cim culminant de la Serra del Cadí
La baixada cap al coll de la Canal Baridana és rosta. Baixo massa pel vessant Sud i m'adono que un tallat em fa la guitza per anar cap a la Baridana. Així que remunto un tros i trobo un pas que em dóna accés al vessant adequat.

L'inici de la baixada per la Canal Baridana és sempre vertiginós. El pendent i l'estretor inicial és impressionant i no tenia massa clar si em trobaria una congesta prou gran com per exigir-me els grampons. Però en començar el descens de seguida t'hi trobes bé i vaig veient que, tot i haver-hi congesta, podré evitar-la passant per la dreta.

L'inici de la baixada per la Canal Baridana
Faig el descens sense complicacions i enllaço amb el track de l'excursió de fa uns anys, quant vaig passar per aquí provinent del Santuari de Boscalt i les Tres Canaletes.

Passo per la Collada de Josana i constato que el monument que hi vaig veure està tombat. El paratge, però, és molt bonic.

A la Collada de Josana
Segueixo per senders fins a les vistes del Querforadat i llavors enllaço corriols de vaques a cop de mapa i GPS. Empalmo amb el GR que finalment em portarà al coll de Pallers i a l'aparcament d'on he sortit. Set hores justes, incloent una paradeta d'un vint minuts per dinar.

Aquí podeu trobar el track del recorregut:


Powered by Wikiloc

dimecres, 6 de juliol del 2016

Pic d'Anrodat i Estanys de Fontargente

El pintoresc Estany de l'Isla al peu del Pic d'Anrodat (2729)
Gran excursió que combina un tram carener amb diversos estanys andorrans i francesos.

Arribo a l'inici de la Vall d'Incles abans de les 9, hora en la qual tanquen l'accés amb vehicles propis de la carretera fins al Pont de la Baladosa. De l'aparcament, surto seguint el riu de Manegor i el camí del Port d'Incles en forta pujada. Abans del port ja es troba l'indicador de l'Estany de l'Isla.

Arribant al punt on cal pujar a l'esquerra cap a l'Estany de l'Isla
Arribo a l'Estany. L'illa característica s'aprecia millor en comença a pujar el fort pendent del Pic d'Anrodat.

Prop del cim, l'Estany de l'Isla, al peu.
Bona vista des del Pic d'Anrodat: al nord, costat francès, la pregona Coma de Varilles; al sud, la Vall d'Incles i les muntanyes andorranes.

El cim del Pic d'Anrodat, amb el Pic de Rulhe al darrera
El tram carener és aeri, però sense dificultat. Les vistes són esplèndides. El tram que cau sobre el port d'Incles és el més dret però sempre es van trobant fites i sender.

En apropar-se al Port d'Incles, la vista sobre els Estanys de Fontargente i el Pic de Rulhe és magnífica
Poc abans d'arribar al Port d'Incles, veig que és d'hora i em passa pel cap allargar un bon tros l'excursió: baixar cap al nord, passar entre els Estanys de Fontargente i envoltar el Pic Negre de Juclar passant per l'Estany de l'Estanyol i el de Juclar (banda francesa) per saltar al costat andorrà i passar per l'Estany i refugi de Juclar i baixar a la Vall d'Incles.

Pensat i fet! Baixo entre grans blocs a buscar l'estret pas entre els dos Estanys de Fontargente on trobo el GR Transfronterer que em portarà cap a Andorra pel recorregut que m'interessa.

Vista cap a Andorra des de l'Estany de Fontargente on es veu la carena que ve del Pic d'Anrodat
Segueixo cap a l'est, flanquejant, fins a entrar a la coma de l'Estanyol que remuntaré fins a la carena fronterera.

Estany de l'Estanyol, amb el Pic Negre de Juclar al fons
De l'estany de l'Estanyol al de Juclar (francès) hi ha una forta pujada. Finalment, flanquejant aquest darrer estany arribo a la Collada de Juclar i a Andorra de nou.

L'estany de l'Estanyol pujant al de Juclar
L'estany de Juclar (francès) i la Collada de Juclar. Al darrera destaca l'altiu Pic d'Escobes.
A la Collada de Juclar m'admiro de la presència imposant del Pic d'Escobes (que vaig pujar fa poc més d'un any) i començo el llarg descens cap a la Vall d'Incles.

Comprovo el baix nivell dels Estanys de Juclar, que travesso per l'estret pas entre ells, i segueixo cap al Refugi de Juclar.

Els Estanys de Juclar
Arribant al Refugi de Juclar
Encaro el tram final del descens, amb forta calor, però ben content de l'excursió que m'ha sortit.

Baixant cap a la Vall d'Incles
Podeu trobar el track, com sempre, a Wikiloc fent clic aquí sota:

Powered by Wikiloc

dilluns, 21 de març del 2016

Esquí de muntanya a la Vanoise: de Val Thorens a Pralognan-la-Vanoise

Iniciant el descens del Glacier de Gébroulaz a la vista del vessant sud del Mont Blanc 
(1a jornada)
Amb companys de moltes aventures, enguany he tornat als Alps. La meva darrera travessa amb esquís per aquesta serralada havia estat el 2012, a l'Haute Route Impériale, i em feia gràcia retornar a un massís, molt reconegut per a l'esquí de muntanya, com el de la Vanoise on hi havia estat fent el Mont Pourri en un llunyà 1991. Vint-i-cinc anys després, doncs, aquesta vegada vaig al sector sud del massís envoltat de les més grans estacions d'esquí alpí de França: els dominis de Les Trois-Vallées, Paradiski, L'Espace Killy, d'altres estacions més petites com Pralognan-la-Vanoise, i amb un cor protegit: el Parc National de la Vanoise.

Jornada 1a, 19 de març de 2016: Val Thorens - Refuge de Péclet-Polset
Avui ha tocat dormir poc. Després del viatge d'ahir vespre fins a Albertville, ens hem llevat d'hora per aparcar el cotxe prop de la Gare routière de Moûtiers i agafar el bus de línia de les 7:30 que ens portarà a l'estació d'esquí de Val Thorens, situada a la zona més occidental del domini de Les Trois-Vallées.

En Salvi, en Bernat i en Jul a punt de pujar a la navette
Pel viatge, aprofitem per esmorzar i, a 3/4 de 9 ja arribem a Val Thorens. Comprem el forfait Passage Randonneur que ens permet agafar els tres telecadires que ens portaran fins al Col de Thorens i sortim ja del domini de l'estació per entrar a la part alta del Glacier de Chavière, dins dels límits del Parc National de la Vanoise per on ens mourem aquests tres dies.

Trobem altre gent posant pells com nosaltres uns metres per sota del Col de Thorens i, alguns d'ells els veurem també anar cap al Col de Gébroulaz. La baixada del Glacier de Gébroulaz, però, la fem veient traces però sense ningú.


Pujant cap al Col de Gébroulaz
Al Col de Gébroulaz (foto Salvi Fargas)
Pausa al Glacier de Gébroulaz amb les nostres traces al fons (foto Bernat Sifré)

La baixada cap al refuge de Péclet-Polset no és trivial ja que no tinc un track acurat del punt des d'on cal apartar-se de la gelera i  baixar per alguna canal cap al refugi. Seguim alguna traça i quan veiem el Lac Blanc, ja sabem que el refugi és a prop. Hi arribem a les dotze tocades.

El refuge Péclet-Polset i la seva entrada excavada a la neu
Cap a quarts d'una sortim amb la intenció d'anar fins al refuge de Fond d'Aussois. Malauradament, el track que porto no és el millor i ens equivoquem en triar un collet que ens doni accés al Col d'Aussois. Sense estar segurs, tot i ser-hi molt a prop com vam comprovar dos dies després, a quarts de cinc vam decidir tornar al refugi de Péclet-Polset on hi vam arribar a les sis. Bona acollida, sopar i dormir. Estàvem tots força cansats i per demà teníem nous plans.

Sopant el refuge Péclet-Polset
Aquí teniu el track de la jornada. El tram de Val Thorens fins al Col Thorens el vam fer agafant tres telecadires.


Powered by Wikiloc

Jornada 2a, 20 de març de 2016: Refuge de Péclet-Polset - Refuge de Fond d'Aussois
Efectivament, el guarda del refugi ens va suggerir un canvi de plans ja que ahir no havíem arribat al refuge de Fond d'Aussois com teníem previst. Ens va indicar que podríem pujar la Brèche de la Croix de la Rue amb piolet i grampons per després baixar cap al refuge de Fond d'Aussois per uns pendents força factibles. D'allà, l'endemà podríem anar al Col d'Aussois i baixar a l'estació d'esquí de Pralognan-la-Vanoise. El suggeriment ens va agradar i poc després de les vuit ja ens posem en marxa.

Arribem al peu de la canal que porta a la Brèche. Des de baix es veu dret però factible amb tot l'embalum que portem a sobre i hi ha una traça de petjades amb una neu amb bones condicions. Així que esquís a la motxilla, grampons i piolet en solfa i cap amunt!

Esquerra: Al peu de la canal (foto Jul Montserrat). Dreta: En Bernat sortint a la Brèche.
Jo i en Salvi a la canal de la Brèche (fotos: Jul Montserrat)

Arribem a la Brèche sense problemes i sortim al sol i al pendent suau de l'altra banda. Veiem el refuge de Fond d'Aussois.

Sí, allà es veu el refugi! (foto: Jul Montserrat)

Arribem al refugi amb una curta baixada sense problemes. Avui serem sols i sense guarda, com ja ens havien avisat al refuge de Péclet-Polset.

L'entrada del refuge de Fond d'Aussois (2350)
Les taules i la vista cap al sud-est des del refugi

Per la tarda, en Jul i en Salvi pugen fins al Col de Labby (3324) per passejar i treure el cap.

En Jul al Col Labby (foto: Jul Montserrat)
Sopant al refugi (foto: Jul Montserrat)

Aquest és el track de la jornada.


Powered by Wikiloc


Jornada 3a, 21 de març de 2016: Refuge de Fond d'Aussois - Estació de Pralognan-la-Vanoise
Seguim amb bon temps! Esmorzem i sortim cap al col d'Aussois que ens donarà accés a la vall del Doron de Chavière i a l'estació d'esquí de Pralognan-la-Vanoise.

Sortint del refuge de Fond d'Aussois (foto Jul Montserrat)
L'accés sud del col d'Aussois (2916) és suau i hi arribem sense dificultat.

Arribant al col d'Aussois

Jo, en Jul i en Bernat al col d'Aussois, amb el Mont Blanc al fons

La baixada del coll cap al nord, en canvi, és rosta i mantinguda. Després, ja més suau, gira al nord-oest per arribar al Doron de Chavière altre cop amb un fort pendent final. Després de creuar-lo per un pont, ens mantenim en direcció nord-est per un llarg i suau flanqueig fins a Pralognan-la-Vanoise.

En Salvi, baixant del col d'Aussois
Amb el col d'Aussois al fons
Apropant-nos a la vall del Doron de Chavière
Suavitat als darrers trams prop de l'estació de Pralognan-la-Vanoise (foto Jul Montserrat)

Arribant a Pralognan-la-Vanoise

Arribem bé de temps i podem agafar la navette de les 12:30 cap a Moûtiers. Tot rodat fins al cotxe i cap a casa. Han estat tres grans dies de muntanya!

Aquest és el track de la 3a jornada:


Powered by Wikiloc


Sortida realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas, Jul Montserrat i Bernat Sifré.

dissabte, 30 de gener del 2016

Pic de Salt (2740)

Acostant-nos a la portella de Cebollera (i cap a Andorra) des del vessant francès
Retrobament sobre els esquís de muntanya amb en Salvi Fargas i l'Albert Torralba. Els he proposat un itinerari que passa per un sector que encara era desconegut per a mi i que he trobat al Wikiloc proposat per en gabialpinrat: Circular al Pic de Salt. Surt d'un punt força concorregut, l'aparcament de Sorteny a Ordino, remunta la vall de Rialb, salta a França fins a l'estany de Soulanet, torna a Andorra per la Portella de Cebollera i el Pic de Salt i acaba amb el retorn a l'aparcament per la vall de Sorteny.

Remuntant la vall de Rialb, poc després de la sortida
Sortim de l'aparcament cap a quarts de nou i seguim el riu, aigües amunt, fins al refugi de Rialb. D'allà girem a la dreta cap al port de Banyells amb una gran vista del Pic de la Font Blanca a la nostra esquena.

Remuntant la coma cap al port de Banyells amb el Pic de la Font Blanca al fons

Al port de Banyells a punt de saltar cap a França

Traiem pells i baixem fins a l'estany de Soulanet.

Remuntant de l'estany de Soulanet cap a la portella de Cebollera amb el Pic de Thoumasset al fons.
El flanqueig des de l'estany fins a la Coma de Seignac és llarg i ens porta cap a la portella de Cebollera. L'últim tram es redreça una mica i acabem traient els esquís.

A la Portella de Cebollera, a punt de grimpar fins al Pic de Salt
De la portella al cim i tornar seguim l'aresta que ens proporciona una entretinguda grimpada.

L'Albert i en Salvi al cim del Pic de Salt (2740)
Al cim gaudim d'unes grans vistes, incloent la del proper Pic de la Serrera, a l'oest.

Baixem seguint el riu de Cebollera fins al refugi de Sorteny i d'allà, seguint la pista, fins a l'aparcament amb els esquís als peus.

Prop del refugi de Sorteny

A l'aparcament de Sorteny amb la feina feta
Aquest és el track de gabialpinrat que nosaltres vam seguir:


Powered by Wikiloc

diumenge, 2 d’agost del 2015

Pic Alt de Comapedrosa (2946)

IMG_20150802_143059
Per sobre l'Estany Negre, camí del cim
De nou al Comapedrosa. Aquesta vegada, la primera sense esquís i amb la Rosa. Aquí l'última, quan vaig baixar per la pala del Ruf.

Sortim des d'Arinsal cap a les 10. Al cap d'una curta estona de pista seguim la indicació cap al refugi de Comapedrosa.

IMG_20150802_102531
En el primer dels ponts del camí d'accés al refugi
Hi arribem cap a migdia

IMG_20150802_122032
Al refugi de Comapedrosa
Descansem uns minuts i reprenem el recorregut que primer remunta la vall i després gira cap a la dreta per passar prop de l'Estany Negre i enfilar-se per la carena.

IMG_20150802_125824
Remuntant la vall de Coma, on hi ha el refugi

IMG_20150802_142629
Sobre l'Estany Negre, amb el Pic de Baiau al fons a la dreta
Tot i algun tram rocós, el camí molt ben assenyalat, no presenta dificultats.

IMG_20150802_152919
Darrera pujada
Arribem al cim cap a les 15 h. Estan molt bé les noves fotografies panoràmiques i els panells explicatius que el Comú de la Massana hi ha posat.

IMG_20150802_154114
Al pic Alt de Comapedrosa (2946), la Rosa, aplicada, escrivint al nou llibre de piades
Tothom que ens hem trobat baixa cap a l'Estany Negre i de nou cap al refugi. Nosaltres volem fer un itinerari més complet i descendim cap a la Collada del Forat de Malhiverns per un camí ja més desdibuixat.

IMG_20150802_155703
Baixant cap a la Collada del Forat de Malhiverns

IMG_20150802_162834
Des de la Collada, el pic de Roca Entravessada, objecte d'una recent excursió
De la collada cap al Forat de Malhiverns el camí és dificultós pel pedregam i el fort pendent.

IMG_20150802_163253
Baixant cap al Forat de Malhiverns
Ja a la vall, no deixarem els blocs fins a sobre el refugi del Pla de l'Estany

Pano Comapedrosa
Baixant cap al Pla de l'Estany
Arribats al refugi del Pla de l'Estany, agafem aigua i amb una horeta més arribem a Arinsal.

Hem seguit el track de l'Agustí Peña, excepte la pujada al Pic de Baiau, que podeu trobar aquí.