Campanya a Góriz

Al Cilindro (3328), entre Taillón i Vignemale, el diumenge 28 de juny. En porto 124 de 127!

Cap de setmana amb bon temps previst? Cap a Góriz hi falta gent! Per sort ja havia fet la reserva feia més d'una setmana, tant al refugi com a l'autobús de Nerín a Cuello Gordo. Tot i que he portat una setmana una mica agitada de viatges (el dimecres havia fet la Cresta de Espadas al Posets, el dijous tenia un sopar a Terrassa, el divendres al matí cap a La Seu i a la tarda cap a Nerín, buf!), la bona previsió de méteo no es pot deixar passar.

Així que vaig arribar cap a quarts de dotze de la nit de divendres 26 a Nerín i a les set del matí del dissabte agafava l'autobús cap a Cuello Gordo. De camí s'aprecien els cims que he vingut a fer.


Camí del refugi de Góriz (R), d'esquerra a dreta, la Espalda de Marboré (1), el Pico Oriental de la Cascada (2), el Central (3), el Oriental (4), el Marboré (5) i el Cilindro (6)

Arribat al refugi de Góriz, hi deixo algunes trasteries i a les 10 començo a pujar cap a la Faja Roja, sota el Pitón SO del Cilindro, per flaquejar per una terrassa cap al circ on mana el Pico de Marboré.

Primer em dirigeixo cap a un cim que des de sota em pensava que era la Espalda de Marboré, però que quan vaig ser dalt vaig comprovar que era el Pico Occidental de la Cascada (3095). Cap problema, aquest també toca fer-lo!. Per sort, la Espalda de Marboré (3073) és a poca distància i gairebé no cal perdre alçària.


Des del Pico Occidental de la Cascada (3095), els altres Picos de la Cascada i el Marboré.

Vaig cap al coll entre el Pico Occidental i el Central i amb una curta pujada ja en tinc un altre. Aquest Pico Central de la Cascada (3106) té un bessó que s'anomena Pico Brulle (si no interpreto malament la guia), que, evidentment, també cau.

La pujada al Pico Oriental té més entreteniment i suposa una grimpadeta força dreta, però que no arriba al II. D'aquest Pico Oriental (3161) al Pico de Marboré ja només queda una suau carena i 113 m de desnivell des del coll intermedi.

El Pico de Marboré (3248) té un cim molt ample i pla pel vessant SE, però com tots els cims d'avui, té una caiguda vertiginosa de més de 1500 metres fins al peu del circ de Gavarnie.


Al cim del Marboré (3248)

La baixada fins anar a buscar la terrassa de la Faja Roja per on havia vingut, implica baixar pels pendents de neu d'aquest circ del Marboré i vaig haver de calçar-me els crampons (el piolet va seguir a la motxilla).

Sopar, nit al refu (dormir en aquelles habitacions, estibat com en un nínxol i amb l'omnipresent paio que ronca al costat, és més un desig que una realitat) i esmorzar a les set.

A les 8 sorto cap al Cilindro on arribo a les 10:45.


Camí al Cilindro

La pujada des del Lago Helado al Pitón SO la vaig fer primer seguint la canal i, des de la meitat, per les roques que porten directament al Pitón SO mitjançant una fàcil grimpada que em va estalviar haver de treure crampons i ficar-me a la congesta que encara restava a la canal.


L'aresta rocosa que puja al Pitón SO i la congesta de neu a la canal (foto feta de baixada)

Al collet entre el Pitón SO i el Cilindro em vaig trobar un parell de xavals bascos que havia vist pujar per la congesta de neu. Vam seguir pujant per la xemeneia de l'esquerra, amb uns quants passets de II, i amb una caminada (i un altre pas de II a mig camí) vam arribar al cim.


Des del Cilindro (3328), el Lago Helado i el Monte Perdido, amb congesta contínua fins gairebé al cim i Escupidera inclosa. És la foto simètrica a la següent:


Al Monte Perdido (3355), amb el Cilindro a la dreta, el 22 d'agost de 1985, gairebé 24 anys abans que la foto anterior!

Fotos i cap avall.


Començant la baixada del Cilindro, una magnífica vista d'Ordesa

La baixada la vaig fer pel rappel muntat (amb dos magnífics químics) per la xemeneia dreta (mirant amunt). Ja que havia pujat la corda, doncs l'aprofitaria! A més un dels nois bascos em va dir si podria fer el rappel, que no n'havia fet mai. Així que va tocar improvisar un petit curset, però la cosa es va desenvolupar amb cordialitat i sense problemes.

Arribat de nou al refu, una repostada d'energia amb uns fantàstics ous ferrats amb pernil que el simpàtic guarda, en Luís, em va oferir.


Tresmils a cop de colesterol!

I cap a Nerín, que hi ha un tros! Tres hores que es van fer força pesades, sobretot del Collado Arenas fins al poble. I després quatre horetes de cotxe fins a La Seu on vaig arribar a les 10 tocades. Les botes, pobretes, amb vint-i-dues sortides tresmileres i amb més d'un centenar d'hores als peus hauran de passar a la jubilació.


Això dels tresmils és un trinxa-botes!

Amb aquesta campanyeta de cap de setmana, ja només em queden tres tresmils per acabar la llista dels 127 principals: Trois Conseillers, Néouvieille i la Punta Ramougn. La previsió méteo per als propers dies no és massa bona i m'estimo més acabar la llista sense anar sol, així que aquí estan per quan ho puguem lligar.