dimarts, 3 d’abril de 2012

Ruta per Zinal (Haute Route Impériale)

El desvetllament de la Dent Blanche vist des de la Cabane de Tracuit
En l'edició de l'escapada alpina d'enguany hem tornat al Valais (Suïssa). No és estrany que en Pierre Merlin digui a la seva clàssica "Guide des Raids à Skis" que "le Valais est sans doute le paradis de ski de raid". Aquest cantó suís, que ocupa l'alta vall del Roine, està envoltat de 46 muntanyes de més de 4000 m i hi circulen algunes de les glaceres més importants dels Alps.

Amb esquís, després de la Chamonix-Arolla de fa vint anys (1992), jo havia tornat al Valais per als 4000 de Saas Fee (2009) i per a l'Alta Ruta d'Arolla (2011). Amb en Salvi Fargas i l'Albert Torralba, companys de "l'expe" del 1992 i de molts altres itineraris, hem seguit bona part de la ruta que en Merlin proposa prop de Zinal i que en anys posteriors s'ha modificat i batejat comercialment com l'Haute Route Impériale. De les cinc etapes que se'n proposen, nosaltres n'hem fetes les tres primeres, abans que arribés un previst període de mal temps.

Jornada 1a, 31 de març de 2012. Saint Luc - Turtmannhütte.
Arribem a l'estació d'esquí de Saint Luc cap al migdia després de fer nit al F1 habitual d'Annecy. Aquesta estació és a la mateixa vall (Val d'Anniviers) que Zinal, el nostre punt d'arribada de la ruta.

Agafem el funicular de Tignousa, el teleesquí del mateix nom i el teleesquí anomenat Pas-du-Boeuf. Un altre teleesquí que havíem d'agafar, el de Bella-Tolla, està tancat i hem de remuntar cap a aquest Pas du Boeuf des d'una mica més avall. Seguim amb les pells posades fins al Borterpass (2838).

Des del Borterpass veiem alguns dels objectius de la ruta, com la glacera de Brunegggletscher (a), el Brunegghorn (1) o el Bishorn (2), i també d'altres "senyors" de l'entorn com el Weisshorn (b) o el Zinalrothorn (c)
Des d'aquí seguim un trajecte en descens i posteriorment en flanqueig que, després d'una marrada, ens porta a la vall del Turtmann (Turtmanntal).

Flanquejant cap a la vall del Turtmann (Turtmanntal), a l'esquerra
Des del fons de la vall (1887), un ascens suau fins al  llac Stausee (2175) i una forta pujada ens porten fins a la Turtmannhütte (2519).

Des del Stausee, que travessarem, es veu la Turtmannhütte
Arribem cap a 3/4 de 6 i ens hem d'afanyar: el sopar és a les sis!

A la Turtmannhütte (2519)

Jornada 2a, 1 d'abril de 2012. Turtmannhütte - Brunegghorn - Cabane de Tracuit.
Diana a les 4:50; l'esmorzar és a les 5! Mengem  i fem la motxilla sense pressa; malgrat la jornada prevista serà llarga (1750 m de desnivell i vuit horetes), no tenim ganes de sortir amb els frontals per il·luminar-nos el camí.

Sortim cap a 2/4 de 7. Veiem els llums d'alguns avançats que han baixat per entrar al Brunegggletscher pel seu final, però nosaltres seguim la ruta prevista a la guia (i al track GPS que l'Oriol Roselló ens havia passat). Així que ens calcem els grampons, esquís a l'esquena, i remuntem la canal que accedeix al promontori de Barrloch.

L'Albert, a la canal de Barrloch que ens permetrà accedir al Brunegggletscher
Passada la canal, altre cop amb els esquís als peus, remuntem el llarg Brunegggletscher fins al coll (3450) del Brunegghorn, el nostre cim d'avui.

Remuntant el Brunegggletscher cap al coll
Equip de tres suïssos remuntant el redreçat tram final al coll
L'Albert i en Salvi al coll del Brunegghorn amb el Weisshorn de fons
Al coll, ens abriguem, hi deixem les motxilles, ens calcem els grampons i amunt! Remuntem l'aresta i arribem al cim sense dificultat. La vista és espectacular i l'emoció és gran.
L'Albert Torralba i jo al Brunegghorn (3833)
Mentre retornem al coll, ens creuem i saludem dos dels components d'un grup madrileny de cinc persones amb el qual hem coincidit al refugi.
En Salvi i l'Albert, de retorn al coll del Brunegghorn. Al fons, el Matterhorn (Cerví) treu el cap per sobre de l'aresta del Weisshorn.

Iniciem el llarg descens del Brunegggletscher que seguirem pel seu flanc esquerra per anar a buscar el pas cap al Turtmanngletscher que serà el nostre accés a la Cabane de Tracuit. Aquest descens del coll fins al replà del Stierberg és d'un 4,5 km i va dels 3450 fins als 2793 m. Hi trobem algun tram de neu una mica crostosa, però, en general, està força bé i fem una esquiada agradable. En el vídeo podeu veure alguns girs:



Arribant a la intersecció amb el Turtmanngletscher, que haurem de remuntar
Posem pells i remuntem els 500 m de desnivell fins la Cabane de Tracuit (3256).

En Salvi, arribant a la Cabane de Tracuit
Són les tres, així que avui tenim més estona que ahir fins al sopar (2/4 de set). Gaudim del gran panorama que hi ha des del refugi.


Panorama des de Tracuit. A l'esquerra la punta del Zinalrothorn i al centre-dreta, la piràmide de la Dent Blanche

Jornada 3a, 2 d'abril de 2012. Cabane de Tracuit - Bishorn - Zinal.
Avui l'esmorzar és a les sis; tot un luxe. Les primeres llums, a la porta de refugi, són fantàstiques per a les fotos.

El Zinalrothorn des de la Cabane de Tracuit
L'objectiu d'avui és el Bishorn, el 4000 al costat del senyor de la zona, el Weisshorn.

Bishorn i Weisshorn des de la Cabane de Tracuit
Sortim del refugi i ja ens posem sobre el Turtmanngletscher que remuntarem per la seva riba esquerra fins gairebé el cim del Bishorn.
Remuntant el Turtmanngletscher, la Cabane de Tracuit es manté visible
El tram final de la glacera es redreça força i per la neu endurida les ganivetes s'agraeixen. Finalment, arribem sota la punta final on retrobem els suïssos i deixem esquís i motxilla.
Arribant al cim del Bishorn
Calcem grampons i, amb el piolet, remuntem aquests darrers metres fins al cim. Els suïssos diuen que és una de les millors vistes de la zona; certament, és magnífica.

En Salvi, l'Albert i jo, dalt del Bishorn (4153) entre el Weisshorn i la Dent Blache, de fons
El Grand Combin i el Mont Blanc des del Bishorn
Tornem als esquís i iniciem un dels més llargs descensos d'esquí, en desnivell, que he fet mai: dels 4153 m del Bishorn als 1660 m de Zinal: gairebé 2500 m. Comentem amb l'Albert que només recordem un desnivell similar quan vam baixar del Mont Blanc (fa vint-i-cinc anys!). Tot i que esperàvem una neu més difícil, ja que hem trobat les traces de pujada força endurides, el descens, que fem amb els suïssos, es deixa anar fent.

Finalment, arribem a la Cabane de Tracuit i cerquem l'obligat pas del Col de Tracuit on, ajudats d'una cadena, accedim als forts pendents al SW. Fins a Zinal, tot és pràcticament baixada, excepte una curta remuntada de 50 m de desnivell al costat del Roc de la Vache que ens exigeix posar les pells als esquís.

Preparant-nos pel pas del Col de Tracuit; al fons, esquerra, el Bishorn
Posant pells per a la remuntada del Roc de la Vache
Anem baixant en direcció S cap a la glacera de Zinal. Un cop hi arribem (1907 m) girem cap al N i fem el darrer tram fins a Zinal.
En la baixada cap al Glacier de Zinal, que queda darrera meu, l'amplitud del paisatge és magnífica
Arribem a Zinal i travessem el poble fins a la Poste on, un quart d'hora després, ens recull l'autobús (gratuït!) que ens portarà a Vissoie i, fent un transbordament, a Saint Luc.
En Salvi i l'Albert a l'entrada del poble
A Zinal, el nostre objectiu. Ja en tenim una altra!
Activitat realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas i Albert Torralba.

Pels devots del GPS, aquí sota podeu veure i descarregar-vos el nostre track real (editat) de l'itinerari.

1 comentari: