dissabte, 17 de març de 2012

Pic de la Font Blanca (2906)

Cap als 2700 m, el Pic de la Font Blanca es redreça i proposa les darreres voltes maria fins al cim
 L'escassetat de neu d'aquesta temporada sembla que ens ha portat a fer sortides que tinguin com objectiu alguns dels cims més alts; a Andorra això vol dir algun dels sis cims de més de 2900 m. Si la darrera sortida va ser el Pic de la Serrera (2913), aquesta vegada hem decidit pujar el Pic de la Font Blanca (2906) i mirar de baixar la seva famosa pala SO de 500 m de desnivell. En Salvi Fargas i jo decidim seguir la ruta normal que parteix de la Borda del Castellar, a la pista que surt del pont  que hi ha poc abans del darrer túnel de la carretera que puja a l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís. Per a tots dos és una repetició, però ja fa més de vint anys de la primera vegada que vam pujar aquest cim!.

Amb un sol esplèndid, sortim del cotxe (1870) amb els esquís a l'espatlla. En cosa de cinc o deu minuts de remuntar la vall del Comís Vell ja ens els podem calçar. Passat algun tram estret de neu endurida, la vall s'eixample i ja veiem el tram redreçat que ens permetrà accedir a la Coma de Varilles, sota la Portella de Rialb.
En Salvi, remuntant la vall del Comís Vell
A la Coma de Varilles, cap als 2350 m deixem la vall i remuntem el vessant a la nostra esquerra, tot deixant la Portella de Rialb a la dreta.
A la Coma de Varilles. La Portella de Rialb (2509) és a la dreta de la fotografia.
Arribem a una coma, que remuntem, mantenint l'aresta que va de la Portella de Rialb cap al Pic de la Font Blanca per sobre nostre, a la dreta. Sortim a la vora de la gran pala que baixa del cim i remuntem els dos-cents metres finals, més redreçats.

Els darrers metres abans del cim
En Salvi arriba al cim i veu que companys de la UEU inicien el descens per la pala. Un vent fred no convida a estar-se gaire estona gaudint de la magnífica vista. Intercanviem algunes paraules amb un esquiador de Guissona i aprofitem per demanar-li que ens faci una foto.

Al Pic de la Font Blanca (2906), amb el Nord a la nostra esquena
Mentre fem les maniobres de treure pells, serrar les botes i posar esquís fem alguna ullada al panorama. Som a la frontera amb França i, al nord, veiem el llarg estany de Gnioure.

Els descens per la pala està orientat al SO, així que amb la fresqueta d'avui i al migdia, la neu encara està força dura. Els esquís, però, s'hi agafen prou bé i anem lligant viratges. Això sí, la pala és llarga (500 m) i mantinguda, així que la condició és no caure!

En Salvi, al peu de la pala, dona una treva a les cames
Cap als 2400 m arribem a una zona plana amb un llac. Seguim el seu desguàs i arribem a una canal orientada al sud que ens retorna a la vall del Comís Vell per on hem pujat.


Apropant-nos a la canal sobre la vall del Comís Vell, el massís del Comapedrosa destaca al fons
En anar baixant, la neu passa de dura a primavera, però no ens la troben encrostada en cap moment, així que tenim un descens força plaent fins a on traiem els esquís, força a prop del cotxe. A l'aparcament trobem els companys de la UEU que havíem vist baixar per la pala i xerrem, contents, de la bona sortida que tots plegats hem tingut.


Podeu veure el recorregut i descarregar-vos el track fent clic a l'enllaç de sota.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada