dilluns, 22 de juliol de 2013

Pass'Aran

Al cim del Tuc de Maubèrme (2880) en el darrer dia de la travessa
A partir dels 90 han anat apareixent en el nostre entorn, com oferta comercial, diversos circuits o travesses circulars entre refugis i allotjaments de muntanya que posen en valor paratges molt interessants de conèixer i recórrer. A més de donar vida a aquests equipaments, aquestes propostes estructuren els recorreguts en etapes raonables, cosa que pot facilitar molt la preparació de la travessa. Circuits com Carros de Foc (Pallars-Aran), Cavalls del Vent (Cadí-Moixeró), La Porta del Cel (Certascan-Pica d'Estats), el GRP d'Andorra, el Pass'Aran són exemples d'això.

Tots aquests han estat recorreguts que he fet en els darrers deu anys. Alguns, mirant de fer-los ràpidament. Com Cavalls del Vent que a l'estiu de 2003 vaig recórrer en solitari en 20 h 9 min. També el famós Carros de Foc que, amb el company Josep-Lluis Moreno, vam fer al 2005 en 20 h 40 min i que al 2010 vam fer amb diversos companys, amb esquís i ja descrit al bloc. L'estiu passat, 2012, en vaig fer dos de seguits i ja descrits al bloc: el GRP d'Andorra, en solitari, i La Porta del Cel, amb diversos companys. I, enguany, seguint la recomanació de la Fina Ruaix, companya de moltes jornades d'esquí de muntanya, amb l'amic Salvi Fargas ens hem animat a fer el Pass'Aran.

Imatge del circuit present en la pàgina de Pass'Aran
 Han estat cinc grans dies de muntanya per l'Aran i l'Arièja (Ariège) on el bon temps i les ganes ens han permès fer tot de cims opcionals, annexos a la travessa. Començant a Montgarri, hem seguit el circuit en el sentit anti-horari proposat i, excepte en una jornada, hem respectat els lloc de pernoctació. Aquest ha estat, doncs el nostre Pass'Aran.

Jornada 1a, dijous 18 de juliol: Montgarri - Refugi des Estagnous
Sortim de Castellciutat amb el cotxe i ens recorrem el Port del Cantó i el de la Bonaigua per remuntar fins al Pla de Beret i seguir la pista fins a Montgarri. Preguntem per la necessitat de carregar el piolet i els grampons, ja que la innivació d'aquest hivern i primavera ha estat excepcional. Ens aconsellen els grampons, així que, a la motxilla i cap amunt.

Sortint de Montgarri (1645)
Comencem a caminar a les 11 del matí i ens dirigim cap al primer cim opcional, el Tuc de Barlonguèra o Tuc de Milh, el qual ascendim directament tot seguint la carena S.

Arribant al Tuc de Barlonguèra (2802)

D'allà, una llarga carena fins al Pòrt de Gireta i després un flanqueig, sempre cap a l'Est, ens porta fins al Pòrt de Balonguèra. Seguim la vall a l'E, i baixem cap al glaçat Étang Long (2130).

Baixant cap a l'Étang Long, el Mont Valier comença a aparèixer a l'esquerra
Una baixada més, ja sense neu, ens porta a tocar de l'Étang Rond (1940) i, tot seguit, remuntada fins al Refuge des Estagnous (2246).

Prop ja del refugi, l'Étang Rond va quedant a sota i el Tuc de Barlonguèra a l'esquerra
Arribem al refugi (2246) cap a un quart de vuit de la tarda. Segons el GPS, han estat 6h 46 min efectius, 1670 m de pujada i 905 de baixada. No hem fet ús del grampons, tot i que per arribar al Pòrt de Barlonguèra ens ha calgut fer un flanqueig una mica "agosarat" per un pendent nevat on tampoc no ens haguessin fet nosa. Sopar "convivial" amb altres excursionistes i els guardes del refugi al voltant de la taula.

Jornada 2a, divendres 19 de juliol: Refugi des Estagnous - Cabane de l'Artigue
L'etapa estàndard que avui tocaria seria predominantment de baixada fins a la vall del Riberot on hi ha l'allotjament de la Maison du Valier. Però estant aquí, no cal dir que li tenim ganes al Mont Valier. En Salvi l'havia fet amb esquís fa molts anys i jo no hi havia pujat, així que sortim poc abans de les vuit cap amunt.

Camí del Mont Valier, el col de Faustin es distingeix perfectament a la dreta
La cara SE de la via normal té una congesta força gran, així que pugem directament en direcció al cim per després girar cap al S i arribar al Col de Faustin (2645) entre el Mont Valier i el Mont du Petit Valier. Pugem primer a aquest Petit per una senzilla xemeneia, retornem al coll i pugem finalment al Mont Valier. En Salvi aprofita per entrenar una mica i es fa la pujada dues vegades corrent.

Al Mont du Petit Valier (2726), es destaca, al centre, el Tuc de Barlonguèra i la vall nevada de l'Étang Long que vam recórrer ahir
Felicitat al Mont Valier (2838), senyor del Coserans
Baixem directament del cim cap al refugi on recollim la roba que hi havíem deixat i remuntem fins al Col de Pécouch (2440). Llarga baixada, primer per suaus pendents nevats, fins a l'Étang du Milouga i després, trobat el GR10, per llaçades pel fort pendent, fins a la vall del Ribérot.

A l'Étang du Milouga (1970), sota del Valier
L'extraordinària verdor de la vall del Ribérot
Arribats a la Maison du Valier (933), descansem en els prats de la la riba del riu fins a les set, hora de sopar. Mengem d'hora perquè, en acabar, sortim cap a la Cabane de l'Artigue (1420), ja en l'etapa següent del recorregut. Ens hi veiem obligats ja que, com ens havien anunciat, no tenim lloc per dormir en les habitacions de la Maison. Ens hi plantem en cinquanta minuts de pujada. La cabana és rústica, però en bon estat i dormim sobre una tarima de fusta que hi ha. El paratge és molt bonic, la Lluna gairebé és plena i no ens sap cap greu ser a la cabana.

Vespre a la Cabane de l'Artigue, sobre la vall del Ribérot
Segons el GPS, han estat 1810 m de pujada i 2172 de baixada.

Jornada 3a, dissabte 20 de juliol: Cabane de l'Artigue - Gîte d'Eylie
Aquesta és l'etapa de menys alçada del Pass'Aran, però és molt interessant per conèixer aquests valls pregones de l'Arièja. Segueix estrictament el GR10 que, sortint de la vall del Ribérot, puja fins a prop del Tuc du Coucou, baixa a creuar el riu de l'Orle, puja de nou fins al coll de l'Arech, prop de les antigues mines de Bulard, i baixa, finalment, a Eylie, a la vall del Lez. Les dues pujades de l'etapa són considerables, però còmodes de fer. A més, nosaltres ja vam fer 500 m de desnivell ahir per anar a dormir a la Cabane de l'Artigue.

Sortint de la Cabane de l'Artigue (1420)
Pugem fins al Tuc du Coucou (1840) des d'on tenim una vista excel·lent del nostre recorregut d'ahir i de demà.

Des del Tuc du Coucou, mirant endavant del camí que ens farà saltar la  verda carena que baixa del Mall de Bulard pel coll de l'Arech

Al coll de l'Arech (1800), veiem ja les cases d'Eylie al fons de la vall del Lez
Arribem a Eylie i a la Gîte després d'un llarg descens per entre les restes del telefèric de transport de l'antiga mina de Bulard.

A la Gîte d'Eylie (1000)
La Gîte és prou confortable i, a banda dels dormitoris i els sanitaris, té una cuina lliure equipada. El sopar i l'esmorzar de demà, la mitja pensió encomanada, els farem a casa els guardes, però. La tarda la passem mirant els nombrosos llibres, fotografies i objectes sobre les mines de Bentaillou i de Bulard, de les quals, el guarda, en Claude Taranne, n'és un gran coneixedor.

Segons el GPS, l'etapa que avui hem fet ha representat 1500 m de pujada i 1705 de baixada.

Jornada 4a, diumenge 21 de juliol: Gîte d'Eylie - Refuge d'Araing
Si no es fes el cim opcional del Tuc de Crabèra, aquesta seria l'etapa més curta del Pass'Aran. Però el cim és prou interessant i ofereix bones vistes sobre els cims de la vall d'Aran i de la Maladeta; així que no cal dir que també el vam fer.

Sortim d'Eylie i remuntem el vessant de Bentaillou, on hi ha unes construccions mineres, fins a la cresta de la Serra d'Araing (2200).

Pujant cap a la Serra d'Araing, en la zona de Bentaillou
Arribats al coll de la Serra, ens espera una curta baixada, que demà caldrà pujar de tornada, fins a l'Étang i el refugi d'Araing.

Baixant cap a l'Étang d'Araing veiem el Tuc de Crabèra,a l'esquerra, i el refugi, aquí encerclat.
Deixem bona part del contingut de la motxilla al refugi d'Araing i pugem fins al Tuc de Crabèra.

 
L'Étang d'Araing i el Pôrt d'Albi pujant al Tuc de Crabèra

No cal dir que avui també en Salvi ha fet el seu entrenament complementari a l'excursió. Aquí el teniu arribant al cim en la seva segona pujada:



Dalt del Tuc de Crabèra (2630), mirant l'ennuvolat massís de la Maladeta
Baixem al refugi, força ple, i passem la tarda llegint revistes i veient ploure.

Al refugi CAF d'Araing (1965)
L'etapa d'avui ha suposat 1967 m de pujada i 1091 de baixada.

Jornada 5a, dilluns 22 de juliol: Refuge d'Araing - Montgarri
Aquesta és l'última etapa del Pass'Aran i també la més llarga. A més, no podem passar de llarg del Maubèrme, que cap dels dos hem fet.

Sortim a quarts de vuit del refugi i remuntem fins al coll de la Serra d'Araing, per on vam passar ahir. Seguim pujant, ara per la carena en direcció SO i després per una coma en direcció S fins al Portilhon d'Albi (2460). Ens ha calgut creuar alguna congesta, però seguim sense treure els grampons de la motxilla.

Pujant cap al Portilhon d'Albi, destaca, a l'esquerra, l'agosarada silueta del Maubèrme
Passat el Portilhon d'Albi, un curt descens i un molt llarg flanqueig cap a l'E per les Pales de Liat ens acosta al vessant sud del Mauberme.

Vista sobre la vall de Liat, amb el massís de la Maladeta al fons.
Acostant-nos al Mauberme per les Pales de Liat
Situats al S del cim, deixem les motxilles i pugem el Mauberme per la rosta via normal. Des del cim, la vista és magnífica. En Salvi aprofita per fer un entrenament tot repetint la part final de la pujada.

Des del Tuc de Maubèrme (2880), la vall de Liat al centre i el Tuc de Crabèra a la dreta

Baixem, recollim les motxilles i seguim cap al SE per passar pel Lac de Montoliu (2388), saltar un coll i baixar per la vall de l'Arriu del Vernatar per anar acostant-nos a Montgarri.

La imponent visió del Maubèrme des del Lac de Montoliu
Arribant a Montgarri
Arribem a Montgarri cap a quarts de quatre. Segons el GPS, en aquesta darrera etapa hem fet 21 km, 1555 m de pujada i 1771 de baixada en 8 h efectives.

Després d'aquests grans dies per la muntanya, tenim feina a pensar quina serà la propera travessa.

El track real que hem fet, amb els cims opcionals el podeu veure i descarregar d'aquí:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada