divendres, 20 de juliol de 2012

La Porta del Cel

Dalt de la Pica d'Estats (3143), punt culminant del circuit, en Bernat, en Roldan i jo
La Porta del Cel és un circuit entre refugis del Pallars i l'Ariège que ofereix quatre jornades (i una trosset més) de muntanya en un magnífic entorn. I ha estat una gran excursió que ens ha permès una retrobada amb companys per compartir vistes, esforços i riures.

El circuit està perfectament descrit en la pàgina web de la Porta del Cel. Fins i tot ofereix la descàrrega del track detallat que ens ha anat força bé de seguir, tot i que bona part del circuit es troba marcat (però no tot).

Finalment hem fet una colla de nou persones que ens trobem a Tavascan a dos quarts de sis de la tarda del dilluns, 16 de juliol. Comencem el nostre viatge.

Omplint cantimplores a Tavascan (foto Oriol Roselló)
El trosset, dilluns 16 de juliol, Tavascan - Càmping Graus
Una passejada d'una horeta ens porta al càmping Bordes de Graus on fem els tràmits de la inscripció a la modalitat Travessa del circuit, ens instal·lem al refugi i sopem força animats.

Camí de Graus
Jornada 1a, dimarts 17 de juliol, Graus - Certascan
L'esquema de la jornada és senzill; consisteix en la pujada al Pic de Certascan (2852) i el descens cap al llac i refugi de Certascan. L'excursió, però, és molt més que la pujada a un pic i es desenvolupa per diversos entorns: de bosc, de prats, d'alta muntanya, ...

Prats i llacs pujant cap al coll de Certascan
Dalt del Pic de Certascan (2852), Pere, Bernat, Jordi, Montse, jo i, asseguts, Roldan, Oriol i Salvi (foto Oriol Roselló)
Baixant cap al llac de Certascan
El refugi de Certascan (2240)
Arribem cap a quarts de tres al refugi, ens instal·lem i passem la tarda xerrant i descansant. Anem passant revista a les muntanyes del nostre entorn i mirem d'endevinar el camí de l'endemà.

En Salvi, flamant campió d'Espanya de km vertical (Veterans), en plena sessió d'entrenament
Sopar consistent amb llenties i canelons!

Jornada 2a, dimecres 18 de juliol, Certascan - Pinet
Aquesta és una etapa força entretinguda, amb quatre baixades i pujades que acumulen el mateix desnivell de 1350 m ja que el refugi de Pinet, a l'Ariège, és a la mateixa alçada que el de Certascan (2240). Esmorzem a les set i a quarts de vuit ja estem en dansa.

Comencem baixant uns metres i tot seguit saltem el Coll de Lurri (2217) per baixar cap als Estanys de Romedo. Tot seguit, remuntada fins al Coll de l'Artiga (2472).

El bonic Estany de Romedo de Dalt (2100)
Al Coll de l'Artiga (2477)
Del Coll de l'Artiga, perdem 400 m d'alçada baixant entre blocs per després recuperar-los tot passant pel costat de l'Estany de Montestaure i arribant a la Punta de Recós (2447).

A la Punta de Recós, camí de Pinet, en Francesc, en Jordi, la Montserrat, en Salvi i l'Oriol
Nou descens i nova pujada per superar la Valleta de Barz i arribar al refugi de Pinet.

Arribant al refugi de Pinet (foto Roldan Riera)
En aquest refugi francès només hi havia dormit en dues ocasions anteriors, en excursions amb esquís, una d'elles, amb l'Oriol Roselló, per fer el Montcalm i el descens de la canal de Riufred. Avui hi trobem força gent; és temporada alta de Montcalm i Pica d'Estats!

Jornada 3a, dijous 19 de juliol, Pinet - Vallferrera
El dia es lleva amb vent i assolellat. Avui es dia de respirar de nou l'airet tresmil·ler: Montcalm, Pic de Verdaguer i Pica d'Estats són els ingredients de la jornada estàndard camí de Vallferrera. No havia tornat a trepitjar tresmils pirinencs des del darrer cim del projecte tresmils, l'octubre de 2009, amb en Salvi Fargas.

Esmorzem a les set i aviat tirem amunt. Hi ha poc més de 800 m de desnivell fins al Montcalm que es pugen força còmodament.

En Roldan i jo al Montcalm (3077), amb la Pica d'Estats i el Pic de Verdaguer al centre de la imatge
Una curta pujada ens porta primer al Pic de Verdaguer i finalment a la Pica d'Estats.

Des de la Pica, mar de núvols sobre l'Ariège, darrera el Montcalm en primer terme
Des de la Pica, en Bernat, en Salvi i jo deixem la ruta normal de baixada al refugi de Vallferrera i fem la cresta cap al Pic de Canalbona, tot seguint, fins al Port de Riufred, l'anomenada Via Gabarró. L'Oriol i en Jordi ens expliquen l'itinerari ja que el van fer fa un temps. La resta del grup seguirà cap al Port de Sotllo i la Vall d'Estats, camí de Vallferrera.

Estudiant l'itinerari cap al Pic de Canalbona (foto Montserrat Farré)
L'itinerari té algun passet, entretingut en baixada, fins arribar al collet (3095) abans de la Punta de Gabarró (3114). Després la carena es segueix força còmodament fins al Port de Riufred i amb alguna grimpada fins al Pic de Canalbona (2966).

En Bernat, camí del Pic de Canalbona, entre la Punta de Gabarró, a l'esquerra, i la Pica, a la dreta
D'allà seguim, baixant primer i després en flanqueig per la nostra dreta, fins arribar a la Collada de l'Estany Fondo (2662) des de la qual baixarem cap a la vall i l'estany d'Areste.


Amb en Salvi, prop de la Collada de l'Estany Fondo, la Pica al darrera


Arribant a l'Estany d'Areste
La baixada de l'Estany d'Areste fins a trobar el camí normal de baixada al refugi de Vallferrera ens costa una mica d'encertar perquè no hi ha massa rastre de camí, però rostos d'herba avall, acabem arribant-hi. Just en la cruïlla coincidim amb en Francesc, en Jordi i la Montserrat i, finalment, ens retrobem amb la resta del grup al refugi de Vallferrera (1905).

Jornada 4a, divendres 20 de juliol, Vallferrera - Tavascan
Darrer esmorzar a les set. El dia segueix assolellat: hem tingut molta sort amb el temps!
L'etapa comença baixant i en flanqueig fins situar-nos prop del Barranc de Baborte que després remuntarem fins arribar al l'Estany i al refugi (lliure) de Baborte. En una sortida amb esquís de fa uns anys vam dormir en aquest refugi per a, l'endemà, pujar el Pic de Sotllo, saltar el Coll dels Guins de l'Ase i baixar a dormir a l'altre refugi lliure de Broate.

Mirant enrere, el Norís i el Monteixo es retallen per sobre de l'Estany de Baborte (foto Montserrat Farré)
L'Oriol al refugi de Baborte (2392)
Arribats al Coll de Sallente, una última remuntada, que comença entre blocs, ens porta al Coll de la Llaguna i a la Roca Cigalera (2668).
Al Coll de la Llaguna (2596) (foto Roldan Riera)
La vista des de la Roca Cigalera és espectacular i permet veure bona part del circuit de la Porta del Cel. A partir d'aquí, tot és baixada fins a Tavascan.

Iniciant la baixada de la Roca Cigalera per l'ampla carena de la serra entre la Vallferrera i la Vall de Lladorre
En les llaçades del camí sobre Tavascan (foto Oriol Roselló)
Arribant a Tavascan (foto Roldan Riera)
Arribem a Tavascan a un quart de tres: hem estat set hores per fer aquesta etapa. Anem amb el cotxe cap al càmping de Graus on mostrem la nostre butlleta amb el segells de tots els refugis i cims i ens donen l'obsequi de fi de circuit.

Ens acomiadem entre riures i comentaris, tot dinant al restaurant del mateix càmping. Han estat uns grans dies de muntanya i amistat i ja comencem a parlar d'algunes idees per a l'any que ve...
Motxilles a l'entrada de la Porta del Cel (foto Oriol Roselló)
Excursió realitzada per Jordi Agustí, Salvi Fargas, Montserrat Farré, Francesc Guim, Jordi Martínez, Pere Mora (els dos primers dies), Roldan Riera, Oriol Roselló i Bernat Sifré.

Només hi falta l'Oriol i en Pere (foto Oriol Roselló)

1 comentari:

  1. Quina colla més ferma! records a l'Oriol que tot i viure a Sabadell gairebé no el veig.
    Bon estiu Jordi!

    ResponElimina