Me'n quedaven tres per acabar la llista dels 127... i avui han caigut!. La veritat que ser en aquestes alçades de l'any, ja en el mes d'octubre, em feia pensar que potser no arribaria a acabar abans dels 50 (que faig pel maig). Recordeu que això es deia: "Els tresmils abans dels cinquanta"!
Però encara no ha caigut gaire neu nova i la méteo prometia. Així que amb el suport i la companyia d'en Salvi Fargas hem fet un atac llampec de liquidació: divendres vespre sortim de La Seu i arribem a la mitjanit tocada a l'aparcament del Lac d'Aubert, a la reserva del Néouvielle; bivac fresquet i amb lluna plena al costat del cotxe i dissabte, a les vuit del matí, comença la feina.
L'itinerari ha estat: Lac d'Aubert (2150), bretxa de Chausenque (2790), baixada als llacs de Maniportet (2625) i remuntada al Trois Conseillers (3039) (ens enredem i seguim les fites que pugen fins al coll al costat del Turon de Néouvielle i ens hem de fer la cresta fins al Trois Conseillers per després baixar fins la bretxa de Néouvielle) i tot seguit baixar als llacs altre cop i remuntar la bretxa Chausenque, ara pel vessant oest; una lleugera baixada per l'est i pujada al Néouvielle (3091); per rematar, baixada a la coma sota el vessant nord del Ramougn per pujar-lo (3011) fent la cresta que l'uneix al Néouvielle des del seu punt més baix; baixada distreteta fins la coma i retorn al Lac d'Aubert. Festival de 1900 metres de desnivell que ens ha suposat onze hores i quart d'entreteniment. Això sí, després hem descansat magníficament al cotxe tornant cap a La Seu (poc més de tres-cents km) on hem arribat a quarts de dotze de la nit. Déu n'hi do.
Pujant cap a la bretxa de Chausenque, amb la Punta Ramougn i el Néouvielle a l'esquerra
Al Lac Glacé sota la carena dels Trois Conseillers que ens vam recórrer íntegrament de dreta a esquerra
Dalt del Pic des Trois Conseillers (3039), amb el Néouvielle i la cresta fins a la Punta Ramougn de fons
Dalt del Néouvielle (3091), en Salvi Fargas amb la Punta Ramougn a la dreta.
Per accedir al cim del Néouvielle cal superar una xemeneia que avui tenia la neu molt endurida (és cara nord), però que es podia anar salvant passant per les roques. Encara flipen uns francesos que ens hem creuat en aquesta xemeneia i han vist en Salvi brincant (de pujada) per les roques amb les vambes!
Dalt del Néouvielle, amb la carena dels Trois Conseillers en primer terme al centre de la imatge
Apropant-nos a la cresta del Ramougn. Les fletxes vermelles mostren el recorregut de cresta que vam seguir fins al cim i la línia groga el descens (dos rapels, desgrimpadeta i un petit rapel final per baixar un tram de neu glaçada).
Dalt de la Punta Ramougn (3011), el darrer tresmil del projecte!
Sota el Ramougn, amb la feina (gairebé) feta. No tinc paraules!.
Et felicito i vull dir-te que sento molta enveja.....(de la bona ¿eh...?)
ResponEliminaEls cims, les crestes, la xemeneia...Tot soberbi....
Enhorabona Jordi i felicitats. Ets un tio fantàstic. ¿Que pagaria jo per poder arribà a fer una petita part del que tu has fet?. Tal com diu la Pilar en el seu comentari jo també sento enveja, en el bon sentit de la paraula.
ResponEliminaÀnim i per molts anys.